Aquest 28 de maig, milions de catalans estan cridats a triar el seu alcalde a les urnes. Entre aquests, hi ha milers de joves d'entre 18 i 22 anys que votaran per primera vegada en unes eleccions municipals. Ells formen part de l'anomenada Generació Z, que alguns també han volgut batejar de manera despectiva com a Generació de Vidre: fràgils, que no accepten les crítiques, ploramiques, irrespectuosos, sobreprotegits...  Tot i que als nascuts a finals dels anys 90 també se'ls considera membres d'aquesta generació, seran els joves d'entre 2001 i el 2005 els que s'estrenaran el 28 de maig per triar el seu alcalde. 

📅 Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats

🟡 Com sol·licitar el vot per correu per a les eleccions municipals 2023?

Molts d'ells tenen ganes d'anar a votar i poder participar en unes eleccions, tot i que sempre hi haurà una part d'aquesta generació que es decidirà per l'abstencionisme, sigui com a decisió política o per desinterès.  En Gerard, estudiant de Bioquímica a la UAB i de Sabadell nascut el 2002 forma part del primer grup: "Crec que és important votar. És un dret que tenim i que hem d'exercir", recorda, una visió que comparteix el Quim, que amb 19 anys estudia enginyeria industrial. Ell és de La Pobla de Claramunt, un municipi de poc més de 2.000 habitants, i per això considera que el seu vot encara és més important: "Al final, cada vot és important però en un municipi d'aquestes dimensions el meu vot pot influir molt en el resultat final, més que altres llocs". En el cas de la Marina, estudiant d'odontologia i nascuda a Palafrugell, no només assegura que anirà a votar amb il·lusió perquè és el primer cop que pot, sinó també que anima als seus amics a fer-ho, especialment a aquells que mostren dubtes o no estan convençuts de la seva participació. 

Parlar de política: molt més amb la família que no pas amb els amics 

Aquestes ganes, o com a mínim, intenció de votar no vol dir que la política estigui present en el dia a dia dels joves de la Generació Z. En alguns casos sí que són persones interessades per l'actualitat, però en d'altres es tracta només d'un soroll de fons que veuen molt lluny de la seva realitat. Per això, la política no sol ser un tema de conversa freqüent entre els amics d'aquelles persones que no estan polititzades. Per exemple, en Pol, de Sant Cugat i estudiant d'un grau superior d'esports, reconeix que amb les seves amistats no en parla gairebé mai: "Xarrem de coses que ens preocupen o ens afecten. Sé que la política ens afecta molt però no ho veiem com una cosa propera", explica. El Quim coincideix amb aquesta anàlisi i la Marina lamenta que les poques vegades que han debatut coses de política amb el seu grup d'amics s'han acabat discutint. 

En canvi, entre aquelles persones més polititzades o que formen part d'algun espai de lleure, el tema surt molt més sovint en el seu dia a dia. És el cas de l'Enric, de Dosrius, que és monitor d'esplai i amb els seus companys parlen habitualment de política: "Crec que és molt positiu, perquè contrastes opinions i t'enriqueixes", resumeix. La Irene, que forma part de les joventuts d'un partit a Santa Coloma de Gramenet i estudia Ciències Polítiques, ho corrobora: "Els meus amics fora dels espais polítics tenen curiositat i em pregunten per com és una campanya i altres coses de política municipal". 

En canvi, aquelles persones que no parlen sovint amb les seves amistats de problemes o dubtes relacionats amb política sí que ho fan amb la seva família. Aquest és un tema de conversa que sol aparèixer en els àpats familiars, com a tema de conversa. "Amb la família sí que parlem més d'aquest tema perquè acostumem a veure els telenotícies junts i llavors comentem el que expliquen", apunta el Pol.  

L'alcalde, una figura popular i que arregla els problemes?

Per molta gent, els alcaldes són vistos com a aquelles persones que arreglen els problemes dels municipis, tot i que aquests nous votants no comparteixen exactament la mateixa opinió. Tot i que tots els joves a qui hem preguntat saben identificar qui és el batlle del seu poble, no tots sabrien dir quins són els candidats que es presenten en aquestes eleccions municipals, tot i que això podria canviar durant la campanya electoral. 

De nou, hi ha grans diferències entre els joves que estan immersos en moviments o associacions i aquells que ho veuen més aviat des de la distància. Per exemple, en el cas del Gerard de Sabadell assegura que sabria identificar a la seva alcaldessa, Marta Farrés, ja que la considera una dona tant propera com mediàtica i que es deixa veure als esdeveniments de la ciutat: "Altres candidats que es presenten també els reconeixeria, però no tots, no t'enganyaré". L'Enric també ha parlat amb la batllessa de Dosrius i la Irene amb Núria Parlon, de Santa Coloma, ja que per la seva tasca han coincidit en diferents ocasions i se saluden pel carrer: "No estic d'acord amb les seves idees, però la considero una persona propera, crec que és una de les seves millors qualitats". 

Ara bé, tot i que els alcaldes siguin persones conegudes i populars als municipis, els joves que hauran de dipositar la confiança en algun de candidat, no contemplen ni tan sols la possibilitat d'anar-los a fer alguna reclamació quan detecten alguna cosa que es podria millorar o que directament no funciona del seu poble: "No em passaria pel cap, estic segur que no canvia res", sentencia en Pol, que assegura que alguns dels seus veïns han avisat a l'ajuntament per problemes del seu carrer i, passats els anys, aquests continuen sense resoldre. La Marta, d'Esparreguera, apunta en la mateixa direcció: "A no ser que tingués un problema molt gran no se m'acudiria anar a l'Ajuntament". 

Joves amb molt a dir, però a qui ningú escolta 

Des dels diversos partits polítics es posa molt el focus en els votants més joves, fent polítiques dirigides a aquesta franja d'edat, com ara l'ampliació de la T-Jove o el bo cultural del govern espanyol de Pedro Sánchez. Amb tot, la Generació Z continua sentint-se invisibilitzada i fins i tot ignorada pels seus alcaldes, que denuncien, no escolta les seves peticions ni els problemes que té la joventut. El Gerard, que es mostra especialment preocupat per les infrastructures i la sostenibilitat, lamenta que no hi hagi cap espai on els joves puguin expressar la seva opinió, o algú que directament els hi pregunti per quines coses els angoixen: "Potser hi és, però a mi no m'ha arribat i, per tant, no em serveix", reflexiona. L'Enric es fixa en els problemes de mobilitat del seu municipi i li agradaria que la seva generació fos més tinguda en compte a l'hora de prendre decisions. "Se'ns hauria d'escoltar més als plens, per exemple amb entitats que englobin a la gent jove, com organismes escolars, esplais... Si fos així, les seves polítiques tindrien més legitimitat". 

El Pol també ho té clar: les queixes dels joves dels seus municipis sovint s'ignoren, com les que els membres del Casal de Joves envien a les autoritats i que no s'arriben a resoldre mai. Això resulta molt desmotivador i fa pensar que les seves demandes són irrellevants. La principal preocupació de cara a aquestes municipals és l'augment del preu de l'habitatge, que expulsa els veïns de la ciutat, però té poques esperances que cap candidat faci res per posar-hi remei. La Irene de Santa Coloma té la mateixa preocupació per l'augment de preus del lloguer, però també creu que al jovent a vegades no només se'l menysté sinó que se'l criminalitza. Per això, reclama un Consell Local de joventut, on les persones de la seva edat tinguin veu i després es puguin traslladar les seves conclusions als ajuntaments. D'aquesta manera, assegura, els joves tindrien més veu a les institucions i se sentirien més interpel·lats.