Pas enrere. L'Audiència Nacional ha acordat la suspensió cautelar de l'acord de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, del 20 d'octubre de 2025, pel qual es declara Lloc de Memòria Democràtica la Real Casa de Correos, actual seu de la Comunitat de Madrid, on antigament estava instal·lada la Direcció General de Seguretat (DGS). En aquest edifici, els agents de la Policia politicosocial torturaven opositors socials i polítics del franquisme. El govern de Madrid, presidit per la popular Isabel Díaz Ayuso, va assegurar que l'“edifici” és l'actual seu de la Presidència de Madrid i l'acord del govern espanyol del PSOE pot suposar “un mal en la seva imatge institucional”. La sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional ha donat la raó al govern d’Ayuso.
Per contra, un dels cinc magistrats de la sala, Luis Helmuth Moya Meyer, ha expressat el seu posicionament contrari, i en un vot particular manifesta que aquest acord no canvia els seus usos, i només s’acorda instal·lar-hi plaques informatives. Manifesta que aquesta suspensió, que implica endarrerir l’aplicació de la llei de memòria democràtica de 2022, “transmet a les víctimes sensacions de neguit i incredulitat, i projecta una imatge negativa davant les instàncies internacionals sobre l'autenticitat del compromís d'Espanya de protegir la memòria democràtica i del seu propòsit de superació dels episodis foscos del seu passat”.
"Mostres d'impunitat"
A la seu de la DGS, també es va torturar a independentistes catalans, com les germanes Blanca i Eva Serra, les quals recentment van ser reconegudes com a víctimes de tortures a la Prefectura de la policia de Via Laietana, a Barcelona. Les entitats memorialistes catalanes sí que reclamen el canvi d’usos d’aquesta comissaria a centre de memòria. La seva declaració de lloc de Memòria Democràtica està pendent per part del govern espanyol, amb el tràmit administratiu a punt de tancar-se.
L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ja ha anunciat que ha presentat una queixa davant el Consell General del Poder Judicial per la decisió de l'Audiència Nacional. Emilio Silva, president de l'associació, ha afirmat que “aquesta decisió és una mostra més de com la cultura de la impunitat cap als crims de la dictadura franquista forma part dels hàbits i comportaments d'alguns membres del Poder Judicial que sovint exerceixen la seva independència declarant-se independents dels drets humans i del seu deure de protegir víctimes de delictes tan greus com la tortura“” i afegeix amb ironia: “Ara resulta que els jutges s'encarreguen de vetllar per la imatge de marca de la Comunitat de Madrid”.
“Interessos contraposats”
En la sentència, la secció primera de la sala contenciosa administrativa afirma que “no pot afirmar-se de manera categòrica que la imatge de la seu de la Presidència de la Comunitat de Madrid (CAM) pugui sofrir un menyscapte irreversible, però sí que es pot afirmar que no és possible negar de manera categòrica aquesta incidència negativa. Des d'aquesta perspectiva, atès que hi ha la hipòtesi que es generi un efecte advers en la imatge institucional de la CAM, la mesura cautelar sol·licitada s'evidencia com a pertinent”.
El tribunal afegeix que “la confluència en el mateix espai físic d'interessos tan intensos i, a l'una, contraposats, aconsella també des d'aquest punt de vista l'adopció de la mesura cautelar, perquè podria veure's menyscabada la finalitat legítima del recurs”.
L'Audiència recorda que la declaració de Lloc de Memòria Democràtica implica la col·locació de plaques, panells o “distintiu memorial interpretatiu”, així com “senyalització” d'aquest espai en el qual es pretén, a més, integrar “aquest lloc de memòria en els circuits internacionals”. A més, el tribunal assenyala que no s'altera l'ús actual de l'edifici, però alhora s'afirma “que qualsevol ús que es doni al bé haurà de ser compatible amb les mesures proposades de preservació de la memòria…”.
D'altra banda, segons el parer dels magistrats, “no es produeix una pertorbació greu dels interessos generals pel fet de suspendre els efectes de l'acord de la Secretaria d’Estat de Memòria durant el temps que tardi la tramitació del procediment”. Finalment, també recorda que aquest procediment està pendent del conflicte positiu de competències que es tramita en el Tribunal Constitucional sobre els béns públics adscrits a l'àmbit autonòmic.
No desmereix altres valors
Per contra, el magistrat Helmuth recorda que els fets històrics que motiven la declaració van tenir lloc quan aquesta institució, "tributària de l'actual règim democràtic”, no existia ni es podia si més no imaginar que existís”. I hi manifesta: “En recordar fets negatius de la història d'Espanya, no es persegueix desmerèixer altres valors que puguin ser presents en el lloc, com els historicoartístics ressaltats pels acadèmics, pels quals l'edifici pugui fins i tot ser més conegut pels estudiosos i pel públic en general, ni fer un judici de desvalor de l'acció de govern de les institucions autonòmiques”.
El jutge precisa que en l’acord “no s'estableixen mesures de protecció concretes i específiques que hagin de ser implementades". Insisteix que l'ús actual d'edifici no resulta alterat i es declara compatible, i no es determina mesura específica que alteri les decisions del govern autonòmic sobre l'adscripció d'aquest al destí de seu autonòmica. I tampoc veu cap impediment en la causa obert al TC.
El jutge aclareix que ”els únics efectes que directament produiria l'acord impugnat són la inscripció en l'Inventari Estatal de Llocs de Memòria Democràtica i establir les bases per al desenvolupament d'activitats de divulgació o informació que no requereixin l'ocupació física de dependències adscrites a la CAM”. També insisteix que la Comunitat de Madrid no ha indicat quin és el suposat dany reputacional que patiria, i que la llei exigeix que aquest sigui “rellevant”.