El curs judicial a l’estat arrenca en un moment de màxima tensió al si de la justícia espanyola. L’acte d’obertura de l’any judicial, que en els últims anys s’havia convertit en un déjà-vu permanent dels presidents del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) reclamant amb insistència la seva renovació (que es va consumar fa un any) i que fa dotze mesos va recuperar la normalitat, s’ha convertit en una bomba de rellotgeria que tensa les costures de la relació entre la Moncloa i el poder judicial. I ho fa per partida doble, aixecant recels de la cúpula judicial i amb l’absència de pes d’Alberto Núñez Feijóo. La cita arriba amb el fiscal general de l’Estat a un pas del banc dels acusats per presumpta revelació de secrets de la parella d’Isabel Díaz Ayuso i quatre dies després que Pedro Sánchez acusés alguns jutges de “fer política”. Tot això ha esquitxat a un acte que estarà presidit pel rei Felip VI i que posarà en evidència fràgils equilibris.
📝 El bloc conservador del CGPJ reclama que el fiscal de l’Estat no intervingui en l’inici de l’any judicial
📝 Jutges i fiscals conservadors demanen el fiscal de l’Estat que no assisteixi a l’obertura de l’any judicial
Com a punt de partida, la meitat de l’òrgan de govern dels jutges no volia que Álvaro García Ortiz prengués la paraula a l’acte. El seu paper és presentar la memòria anual del Ministeri Fiscal, però el bloc conservador del CGPJ ha demanat que no intervingui. Ahir van expressar la seva “gran preocupació” i van reclamar a la presidenta del CGPJ que, en “defensa del prestigi de la Justícia i de l’exemplaritat institucional que la ciutadania mereix”, traslladi a la Fiscalia la “inconveniència” que intervengui. A més, les dues principals associacions de jutges i fiscals (que són conservadores) i l’associació que és acusació popular en la causa del Suprem li van demanar directament que no assisteixi adduint que és un “acte de menyspreu als principis bàsics de l’estat de dret i al mateix cap de l’Estat” i que la seva presència “mina la credibilitat” de la Justícia.
La paradoxa és que Álvaro García Ortiz inaugurarà l’any judicial en el qual, amb tota probabilitat, serà jutjat i pronunciarà el discurs, entre d’altres, davant els jutges del Suprem que han participat en la seva causa. De fet, aquests dies ha sobrevolat la possibilitat que hi hagi una protesta dels jutges en contra del fiscal general de l’Estat. Tanmateix, els magistrats consultats per ElNacional.cat refreden aquesta possibilitat. “No ens ho plantegem, no és tolerable”, respon un destacat membre de la carrera judicial. Al si del CGPJ, tampoc creuen que hi hagi cap plantada en un acte amb el rei.
Malgrat les crítiques, al carrer Fortuny han garantit la seva assistència: “És la seva obligació assistir a aquest acte com marca la llei, no pot triar anar-hi o no anar-hi”, van replicar ahir fonts de la Fiscalia consultades per ElNacional.cat. “Està complint la llei i no poden demanar-li que la incompleixi o protestar perquè la compleix”, van afegir les mateixes veus. Per la seva banda, el sector progressista del CGPJ va enviar un “missatge de tranquil·litat i de normalitat institucional” i va demanar allunyar-se de la “polaritat artificiosa que pugui entelar la cerimònia solemne”. De fet, en els últims dies, Álvaro García Ortiz ha seguit el ritual habitual i ha visitat la Zarzuela i la Moncloa. És tradició que el fiscal general de l’Estat entregui al rei i al president del govern espanyol la memòria anual de la seva activitat abans que la presenti i que es faci pública.
El Rey recibe en audiencia al Fiscal General del Estado, Álvaro García Ortiz, quien le hace entrega de la Memoria Anual de la Fiscalía correspondiente al 2024.
— Casa de S.M. el Rey (@CasaReal) September 3, 2025
➡️https://t.co/IppzcP5i21 pic.twitter.com/mNwfaCVrY5
El presidente del Gobierno, @sanchezcastejon, ha recibido al fiscal general del Estado, que le ha hecho entrega de la memoria anual.
— La Moncloa (@desdelamoncloa) September 4, 2025
En ella se recoge toda la actividad del Ministerio Fiscal correspondiente al último año judicial.https://t.co/4xVdnNN3j5 pic.twitter.com/MGNgbsNmC9
L’any passat, després que el TSJ de Madrid remetés al Suprem una exposició raonada sol·licitant-li que obrís una causa contra ell, Álvaro García Ortiz va aprofitar el seu discurs per defensar la Fiscalia: “Ha actuat, actua i actuarà de manera imparcial i sotmès exclusivament a l’imperi de la llei”. No ho va esmentar explícitament, però se li va entendre tot. “Exerceix les seves funcions amb professionalitat, responsabilitat, lleialtat i escrupolós respecte a la Constitució i a les lleis”, va postil·lar. Fa tres mesos, després que el Suprem el processés, fonts del seu entorn van assegurar que ell reiterava la seva “innocència” i es reafirmava en el seu “compromís de continuar defensant l’actuació i la integritat de la institució”. Dies després, ell mateix es va defensar: “La Fiscalia ha de ser forta i ha de semblar forta, no pot ser que la mentida derroti un fiscal general”, va subratllar. I va justificar que la institució “surt reforçada” amb la seva continuïtat: “No puc mirar ni avui ni demà, sinó mirar una miqueta més endavant”.
L’absència d’Alberto Núñez Feijóo i el debut d’Andrés Martínez Arrieta
La continuïtat d’Álvaro García Ortiz com a fiscal general de l’Estat ha portat Alberto Núñez Feijóo a plantar l’acte. Des que va arribar a Gènova, el líder del PP sempre havia assistit a la Plaza de la Villa de París. Tanmateix, ara trenca la tradició dels últims tres anys per evitar “convalidar o validar” les “difamacions” del president del govern espanyol a determinats jutges i que el fiscal general de l’Estat “s’adreci des del Suprem als magistrats que l’estan investigant”. “És una anomalia jurídica que no podem acceptar i, per tant, no podem considerar normal el que és excepcional”, va justificar ahir. “La presència del fiscal general de l’estat en l’inici del curs judicial en el qual se’l pot jutjar és una provocació que jo he de denunciar”, va argumentar.
📝 Feijóo justifica plantar el fiscal de l’Estat: “La seva presència és una provocació que he de denunciar”
Al capítol de les absències, hi ha dos noms més. La vicepresidenta segona del govern espanyol i líder de Sumar, Yolanda Díaz, que l’any passat va assistir a la cita per primera vegada, no repetirà. El seu equip no ha aclarit els motius d’aquest canvi. D’altra banda, el president del Senat, Pedro Rollán, tampoc hi anirà. Ara bé, fonts del seu entorn consultades per ElNacional.cat assenyalen que la seva absència es deu a un “tema familiar fora de Madrid”. Qui sí que hi serà és Andrés Martínez Arrieta, que s’estrenarà com a president de la Sala Penal del Suprem. El successor de Manuel Marchena va prendre possessió del seu nou càrrec el dimecres i avui seurà als seients d’honor que presideixen l’acte.
Els aplaudiments al fiscal general de l’Estat com a baròmetre?
Pels passadissos del Suprem, alguns dels jutges consultats per ElNacional.cat recorden que l’habitual als actes judicials d’aquest caràcter és no aplaudir mai després de les intervencions. Això comporta que el possible silenci com a resposta al discurs del fiscal general de l’Estat no sigui indicatiu, donat que hi ha molts exemples en els quals això també ha passat. Tanmateix, és cert que l’any passat es va trencar amb la tònica que s’havia repetit en els quatre anys anteriors i sí que es va aplaudir.
Va ser una excepció. El 2023, també amb Álvaro García Ortiz, el Saló de Plens del Tribunal Suprem va romandre en silenci després de les seves paraules i les de Francisco Marín (que era president interí del Suprem). Prèviament, el 2022 (el discurs el va fer la tinenta fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, perquè Álvaro García Ortiz havia donat positiu en coronavirus) i el 2021 i el 2020 (amb Dolores Delgado), els discursos tampoc es van aplaudir. Fa sis anys, el 2019, quan María José Segarra era fiscal general de l’Estat i Carlos Lesmes era president en funcions del CGPJ (només portava deu mesos amb el mandat caducat), sí que es va aplaudir.
En plena tensió entre la Moncloa i els jutges per les crítiques de Pedro Sánchez
L’altre focus de polèmica i conflicte seran les crítiques als jutges que dilluns va verbalitzar Pedro Sánchez. Malgrat que el president espanyol ho va circumscriure a una “minoria” que fan un “immens dany” a la justícia, la judicatura ha respost posant-se en peu de guerra. El líder socialista va emmarcar la crítica en les investigacions sobre Begoña Gómez (la seva dona) i David Sánchez (el seu germà), que considera que són processos “molt defectuosos en el fons i en la forma”. “La immensa majoria de jutges i fiscals fan bé la seva feina i compleixen amb la llei, [però] amb la mateixa rotunditat dic que hi ha jutges que no. I aquests són casos palmaris que això no és així”, va expressar en una entrevista a Televisió Espanyola. “Hi ha jutges fent política i hi ha polítics que intenten fer justícia? Sense cap dubte”, va reblar el president espanyol, que va demanar una “reflexió” al CGPJ sobre “com poder defensar-se”.
L’endemà, la portaveu de l’executiu espanyol, Pilar Alegría, es va expressar en la mateixa línia: “Aquest govern sempre ha reconegut que la gran majoria de jutges i fiscals fan la seva feina amb absoluta professionalitat, dedicació i imparcialitat, però també és cert que hi ha una minoria de jutges les decisions dels quals són molt difícils d’entendre”, va verbalitzar. “És una opinió àmpliament compartida per una immensa majoria d’espanyols”, va afegir. L’endemà, el mateix Pedro Sánchez va tornar a la càrrega en una entrevista a The Guardian: “Hi ha alguns jutges que estan fent política. I aquesta és una realitat a la qual ens enfrontem no només a Espanya, sinó també en moltes altres democràcies, especialment quan es tracta de forces o governs progressistes”, va manifestar.
Tot això ha portat els deu vocals conservadors del CGPJ a alçar la veu. Ahir van demanar “visibilitzar” el seu “rebuig als atacs injustos i injustificats als jutges” per part del govern espanyol apartant Félix Bolaños de la posició que tradicionalment ocupa el ministre de Justícia (que també és notari gran del Regne) a les estrades al costat del rei. Amb això, volien posar de manifest la “separació i respecte” entre els poders de l’Estat al·legant que la “deslegitimació global” de jutges i tribunals “erosiona el sistema constitucional” i que les “acusacions genèriques posant en dubte la imparcialitat i el recte acompliment de la seva funció” són “injustes” i “lesionen la confiança en un dels pilars de l’Estat democràtic de Dret”. En canvi, com a resposta, el bloc progressista recordava que la presència en estrades del ministre de Justícia “respon a un costum constitucional consolidat” propi de la seva “posició institucional” i de les “altes responsabilitats que exerceix en el servei públic de la justícia”.
L’any passat, la presidenta del CGPJ va demanar “evitar atacs injustificats”
La previsió és que la presidenta del CGPJ, Isabel Perelló, no enviï un missatge directe al president del govern espanyol, però des que va arribar al càrrec ha repetit en diverses ocasions la defensa de la independència judicial i ha demanat insistentment rebaixar les crítiques als jutges. S’espera que faci una exhortació directa i explícita als principis generals sense entrar en l’intercanvi dialèctic. De fet, l’any passat, ja es va expressar en un sentit que es presumeix que serà semblant a les paraules que pronunciarà avui. En aquella ocasió, va fer una nova “crida” a les “diferents forces polítiques i als poders de l’Estat” perquè “respectin la feina que els jutges i magistrats realitzen” i va reclamar “evitar atacs injustificats, que poden arribar a soscavar la legitimitat i la reputació de l’Administració de Justícia o dels seus integrants”.
Les associacions de jutges carreguen amb duresa contra les paraules de Pedro Sánchez
L’endemà a l’entrevista de Pedro Sánchez, les associacions de jutges van sortir al pas per criticar les seves declaracions. “Desconeix el respecte al Poder Judicial i els principis bàsics d’un estat de dret”, va lamentar María Jesús del Barco, presidenta de l’Associació Professional de la Magistratura (majoritària i conservadora), a Europa Press. “Possiblement, expressi així la seva desesperació perquè el seu cercle més proper està assetjat presumptament per la corrupció. Li costa entendre que els jutges apliquem la llei també quan el presumpte delinqüent és de la família del president del govern espanyol. És el normal en una democràcia”, va afegir.
“Els jutges a Espanya compleixen amb la llei i treballen amb professionalitat”, va sostenir Sergio Oliva, portaveu de l’Associació Judicial Francisco de Vitoria, que va destacar que l’estat de dret “exigeix respecte a la independència judicial i confiança entre institucions” i va reclamar “més prudència i respecte cap a la justícia” en les manifestacions del president del govern espanyol. “Les crítiques genèriques a la judicatura són inacceptables, perquè generen desconfiança social i danyen la nostra democràcia”, va reblar.
Per la seva banda, Fernando Portillo, president del Foro Judicial Independiente, va qualificar de “molt greus” i “populistes” les paraules de Pedro Sánchez, el va equiparar amb Donald Trump i el va vincular amb una “estratègia política de deslegitimació del Poder Judicial” que és “bastant nociva” perquè “cala en la societat”. Des de la progressista Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, el seu portaveu, Edmundo Rodríguez, va esgrimir que “potser no li correspon” al president del govern espanyol fer aquestes manifestacions, però va reconèixer que la “instrumentalització de certs processos judicials per raons partidistes” és “indubtable”.