Alberto Núñez Feijóo s’encomana a la veu del carrer per tombar Pedro Sánchez. A Gènova, hi ha certa resignació recurrent en constatar, amb impaciència, que l’aritmètica al Congrés dels Diputats frena qualsevol temptativa de moció de censura per accelerar la seva arribada a la Moncloa. Davant d’aquesta impossibilitat, el Partit Popular torna a recórrer a l’estratègia que va abanderar de manera reiterada per rebutjar a la llei d’amnistia: convocar una mobilització per fer oposició al PSOE. “Espanya està vivint un moment límit en la seva història, és impossible que a qualsevol espanyol decent no li dolgui la degradació total que estem vivint”, va reivindicar el líder del PP dijous en un acte a Las Palmas de Gran Canària. “Ningú pot ignorar l’estat de putrefacció al qual ens té sotmès l’actual govern. [...] Som més els que creiem que aquesta nació ens correspon a tots i no a una casta d’irresponsables”, va subratllar fa deu dies quan va anunciar la convocatòria de la concentració. La cita és a les onze del matí a la Plaza de España de Madrid, que fa un any i mig va acollir una concentració en la qual Feijóo i Mariano Rajoy van cridar a la “rebel·lió” contra el PSOE i Junts.

Hi seran presents els barons del PP, que divendres es van reunir amb Pedro Sánchez en la Conferència de Presidents i ara li plantaran cara des del carrer. En els dies previs a la cimera autonòmica, els presidents populars van marcar múscul i van voler imposar la seva agenda a Barcelona (el Reglament els ho permet) amb amenaces velades de plantar el president espanyol. Finalment, la Moncloa es va veure obligada a cedir i a acceptar els temes que proposaven els populars. La vigília de la cita van enviar un document al govern espanyol detallant les seves demandes i rebutjant la condonació del deute, el finançament singular i el traspàs d’immigració a Catalunya. I, cara a cara amb Sánchez al Palau de Pedralbes, li van exigir que convoqui eleccions. Tanmateix, la jornada va estar marcada pels exabruptes d’Isabel Díaz Ayuso, que va complir l’amenaça i va sortir de la reunió quan el lehendakari va parlar en català i basc i va afirmar després que l’Espanya plurinacional “no existeix”.

Ara el focus torna a estar a Madrid. En els últims dies, Feijóo ha fet constants crides a la decència. “Espanya és un país decent plena de gent decent i mereix un govern decent”, va verbalitzar dijous. “La majoria dels espanyols són decents, també la majoria dels que han votat a persones indecents, n’estic segur. Molta gent que va votar el PSOE no el va votar per a això”, va reblar. I ha convidat tant els socialistes com els votants de Vox a assistir a una concentració “sense sigles” i que Gènova no vol que sigui un acte del PP. Borja Sémper va defensar que és una convocatòria oberta a “tots els ciutadans que no suporten el que està passant en la societat espanyola”. De fet, el PP ha noliejat autobusos de tot Espanya per aconseguir una mobilització multitudinària. A més, també acompanyaran Feijóo els expresidents Mariano Rajoy i José María Aznar, que han estat habituals en les protestes que ha convocat el PP en els últims mesos (Aznar ha estat en quatre de les cinc i Rajoy ha fet acte de presència en tres d’elles).

Serà la sisena protesta que convoca el PP des que Alberto Núñez Feijóo va arribar a Gènova. Les cinc primeres estaven dirigides a oposar-se a la llei d’amnistia i es van convocar coincidint amb dates assenyalades de la seva tramitació parlamentària. La primera va ser a les portes de la investidura fallida del líder del PP i l’última, quatre dies abans que s’aprovés definitivament al Congrés. Ara el marc és un altre i els atacs dels populars van dirigits als casos de corrupció que envolten Pedro Sánchez i, més especialment, l’aparició de Leire Díez i dels àudios en els quals maniobrava contra la Guàrdia Civil.

“Màfia o democràcia”

Sense ambigüitats, el lema de la protesta és “Màfia o democràcia”, una expressió més pròpia de l’extrema dreta. Vox la fa servir obertament a les xarxes socials i en actes de partit o electorals des de fa mesos, però el PP l’ha encunyat recentment, coincidint amb l’esclat del cas de Leire Díez, que ha enverinat encara més els dards que surten de Gènova en direcció a la Moncloa. “Tot això que estem vivint són pràctiques mafioses que no caben en democràcia”, va denunciar Feijóo fa un parell de setmanes. “Això és màfia, però màfia pura, practicada a la seu d’un partit polític”, havia verbalitzat dos dies abans. I l’aval del president del partit obria la veda per arremetre amb duresa contra el PSOE.

I el PP ha elevat el to. Fa una setmana, el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, va considerar que a Espanya hi ha un “capo aferrant-se al poder amb tàctiques mafioses i amb un equip de gàngsters” i “d’esbirros per intentar acovardir els seus enemics” i una “claveguera mafiosa d’extorsionadors que buscaven carronya per utilitzar-la contra jutges, fiscals, periodistes, guàrdies civils i polítics”. “Són pràctiques més pròpies de la màfia que de la democràcia i això no és el que Espanya mereix”, va afegir Cuca Gamarra, la secretària general del PP. “El que distingeix a la màfia d’un vulgar delinqüent és que la màfia presumeix d’impunitat, i això és el que estem veient en el govern”, va reblar la vicesecretària d’Educació i Sanitat, Ester Muñoz. Els populars fins i tot van compartir fa tres dies un vídeo fet amb intel·ligència artificial en el qual representaven Pedro Sánchez com si fos Vito Corleone.

Sense Vox i amb l’aval de la FAES d’Aznar

Encara que el PP ha convidat Vox a afegir-se a la seva convocatòria, la formació de Santiago Abascal se n’ha desmarcat. “Que no comptin amb nosaltres per celebrar un acte de partit disfressat de manifestació per blanquejar al PP”, va esgrimir el secretari general de Vox, Ignacio Garriga. El partit d’extrema dreta va instar el PP a presentar directament una moció de censura: “Que, una vegada per sempre, plantegi l’alternativa política, no segueixi al camí de l’estafa i l’engany permanent i trenqui els pactes que manté amb el PSOE”. “Els espanyols no necessiten ara manifestacions i no necessiten actes de partit”, va afegir. Just ahir, Santiago Abascal va lamentar que l'assistència dels barons del PP a la Conferència de Presidents havia sigut una “ocasió perduda” i “donava oxigen institucional” al govern espanyol. I el PP li va respondre també a les xarxes socials: “Oportunitat perduda és que no ajudeu a omplir els carrers”.

Qui sí que coincideix en la necessitat de sortir al carrer és la Fundació FAES de José María Aznar, que considera que és oportú per “dir alt i clar que la màfia no tindrà l’última paraula”. “Les societats lliures se les governa des de la llei i no des de l’arbitri. [...] El poder s’exerceix al servei de l’interès nacional, no en benefici de la famiglia [...] Aquí hi ha un poble lliure, sense padrins”, va esgrimir en un editorial. “La democràcia no tolera estats dins de l’Estat, [ni] tumors mafiosos que suplantin la representació política. Els governs democràtics tenen presidents, ministres i funcionaris, no capos, consiglieris ni lampistes,” va reblar, secundant el mateix llenguatge que s’enarbora des de Gènova.

La sisena mobilització que impulsa Feijóo contra Sánchez

És la sisena vegada que el PP convoca una mobilització contra Pedro Sánchez des que Alberto Núñez Feijóo va arribar al despatx de la setena planta de Gènova 13. Les altres cinc es van concentrar en vuit mesos i anaven dirigides a mostrar el seu rebuig de la llei d’amnistia i a les aliances entre el PSOE i l’independentisme. La primera va ser el 24 de setembre del 2023, dos dies abans de la investidura fallida de Feijóo, a l’Avinguda Felipe II. Van assistir-hi 40.000 persones segons la delegació del govern espanyol i 65.000 segons el PP en un dia que Feijóo va catalogar l’amnistia de “canvi en el règim constitucional” i “frau agreujat i reiterat”.

Dos mesos després, el 12 de novembre, el PP va convocar concentracions a la Puerta del Sol i a les capitals de província a les portes de la investidura reeixida de Sánchez, que va aconseguir el suport de tot l’independentisme. “No callarem fins que no hi hagi noves eleccions”, va proclamar Feijóo (quatre mesos després dels comicis del 23J). “Ens encarregarem de tornar cop per cop”, va avisar Isabel Díaz Ayuso. Van anar-hi 80.000 persones segons la delegació del govern espanyol i gairebé un milió segons el PP. La protesta menys multitudinària (entre 8.000 persones i 15.000) va ser el 3 de desembre, entre l’admissió a tràmit de la llei d’amnistia al Congrés i el primer debat parlamentari, al Templo de Debod. Feijóo va cridar a la mobilització permanent contra el “verificador de guerrilles llatinoamericanes”, en al·lusió al coordinador del mecanisme de verificació entre el PSOE i Junts, Francisco Galindo Vélez.

Amb el nou any, la tònica va ser la mateixa. El 28 de gener el PP va reunir entre 45.000 persones (segons la delegació del govern espanyol) i 70.000 (segons el PP) a la Plaza de España dos dies abans del ple que havia d’aprovar la llei d’amnistia (que al final no va rebre llum verda per la negativa de Junts per guanyar temps per negociar). Feijóo va cridar a la “rebel·lió” contra el PSOE i Junts enmig de lloances al jutge Manuel García-Castellón. Finalment, l’enclavament el 26 de maig va ser la Puerta de Alcalá, quatre dies abans que el Congrés avalés definitivament l’amnistia. Ayuso va dir que és “letal per a Espanya” i Feijóo va reclamar eleccions. Van assistir-hi 20.000 persones segons la delegació del govern espanyol i 70.000 segons el PP.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!