El Partit Popular plantarà batalla a la Conferència de Presidents de Barcelona. Els tretze presidents del PP han remès al govern espanyol un document, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, amb les seves propostes en els vuit punts de l’ordre del dia que van reclamar i que estaran a sobre de la taula. Tres dels principals tenen a veure amb acords que ha subscrit el PSOE amb l’independentisme: el finançament singular per a Catalunya, la condonació del deute i el traspàs de les competències en immigració. En matèria de finançament, els territoris del PP traslladen a la Moncloa la seva “profunda preocupació davant del tracte dispensat” a les comunitats autònomes per part del govern espanyol i argüeixen que és “urgent” adoptar una “sèrie d’acords i recomanacions” per “revertir la situació i garantir una situació institucional adequada perquè les comunitats puguin prestar els serveis públics d’una manera adequada i en condicions d’igualtat”.
📝 Sánchez cedeix i accepta l’agenda imposada pel PP per salvar la Conferència de Presidents
📝 El PP confirma que els seus barons aniran a la Conferència de Presidents: “Han doblegat el braç a Sánchez”
D’entrada, expressen la seva oposició al finançament singular, que consideren que “constitueix una nova quota independentista”, i a la “fragmentació” de l’Agència Tributària. A canvi, demanen la “presentació immediata” d’una reforma del sistema de finançament. A més, sol·liciten la retirada de l’avantprojecte de llei sobre la condonació del deute: el primer tràmit el va superar a finals de febrer al Consell de Política Fiscal i Financera en el qual els consellers del PP van plantar María Jesús Montero i ara la iniciativa està a sobre de la taula del Consell de Ministres.
“Les esmentades decisions trenquen principis i valors constitucionals essencials com la igualtat, la solidaritat o la justícia, i es plantegen amb l’únic propòsit de sostenir una majoria parlamentària”, denuncien. “Els òrgans institucionals han d’estar al servei dels interessos dels ciutadans i no instrumentalitzar-se al servei d’interessos polítics particulars”, insisteixen. “Ens oposem de manera taxativa a aquestes mesures per respecte constitucional i per lleialtat institucional”, reblen. Finalment, exigeixen al govern espanyol que “respecti” el principi d’autonomia financera de les comunitats “evitant qualsevol intent de centralisme i imposició tributària”.
El traspàs d’immigració a Catalunya genera “descoordinació, vulnerabilitat i desigualtat”
L’altre cavall de batalla del PP a Barcelona serà el traspàs de les competències d’immigració a Catalunya. Ho van acordar el PSOE i Junts el febrer, però la proposició de llei que ho ha de fer realitat continua paralitzada al Congrés a causa de la negativa de Podemos. Les comunitats del PP defensen la “necessitat de garantir la unitat d’acció en assumptes crítics per a la seguretat nacional” i “evitar fragmentacions que podrien debilitar la capacitat de resposta davant de les amenaces transfrontereres” i esgrimeixen que la “gestió centralitzada de fronteres” ha de ser un “pilar irrenunciable”.
A més, denuncien que delegar les competències a les comunitats està al “marge de la legalitat” i generaria “descoordinació en l’aplicació de polítiques d’asil i repatriació”, “vulnerabilitats en el control d’entrades irregulars, aprofitables per xarxes criminals” i “desigualtats entre comunitats, en haver d’assumir costos i responsabilitats de manera dispar”. “Només l’Estat pot assegurar un repartiment equitatiu de recursos i un marc normatiu comú, evitant competició entre autonomies”, conclouen. En aquest escenari, els territoris governats pel PP proposen cinc acords concrets:
- Donar suport al marc constitucional vigent, reconeixent la competència exclusiva de l’Estat en matèria de control fronterer i immigració, com a “garantia de seguretat, igualtat jurídica i eficàcia en la gestió de crisi”.
- Rebutjar qualsevol iniciativa legislativa que delegui aquestes competències a ens subestatals.
- Reforçar els mecanismes de cooperació en el control de fronteres, amb especial atenció a la implicació de la Unió Europea a través de FRONTEX.
- Exigir una “estratègia integral” que inclogui un reforç de mitjans tècnics i humans en fronteres, mecanismes de coordinació amb comunitats autònomes per a l’acollida temporal d’immigrants, respectant el principi de solidaritat interregional, més finançament europeu i un Pacte d’Estat sobre Immigració.
Derogar la llei d’habitatge, derogar el decret antidesnonaments i impulsar una llei per lluitar contra l’ocupació
L’única proposta que, de moment, Pedro Sánchez ha posat a sobre de la taula ha estat articular un nou Acord Estatal d’Habitatge amb tres vessants principals: “Més finançament públic, menys especulació i més transparència”. La principal demanda del president espanyol és triplicar la inversió pública en habitatge per arribar als 6.700 milions d’euros (4.000 de part del govern espanyol i 2.700 des de les comunitats). Tanmateix, els territoris del PP s’allunyen d’aquesta proposta i demanen, com a principal mesura, derogar la llei d’habitatge en vista dels “efectes negatius que ha generat”. També reclamen derogar el decret antidesnonaments i impulsar reformes legislatives per “lluitar de veritat i de manera decidida” contra l’ocupació. Així mateix, aposten per posar a disposició sòl públic per a la construcció d’habitatge assequible en col·laboració publicoprivada, aconseguir una “administració eficaç” amb informes sectorials en termini o silenci positiu i reduir la fiscalitat en habitatge, començant amb rebaixa de l’IVA al 4% per a la compra i la rehabilitació.
Prolongar la vida útil de les centrals nuclears
Un altre dels capítols que enfrontarà els territoris del PP amb el govern serà l’energia i les conseqüències de l’apagada. El punt de partida del seu full de ruta és reclamar que la política energètica es basi en “evidències tecnològiques i no en plantejaments ideològics” i defensar que prolongar la vida útil de les centrals nuclears és “urgent” i “vital per donar robustesa al sistema elèctric”. “Espanya té un avantatge competitiu en disposar d’energia nuclear que no es pot tirar per la borda”, argumenten. A més, advoquen per “invertir en xarxes elèctriques per connectar la producció d’energia amb el consum”, “desplegar una estratègia perquè l’emmagatzemament avanci” i “reforçar les interconnexions amb altres països”.
Retirar la reforma del Poder Judicial, finançar l’educació infantil, incrementar el nombre de sanitaris i revertir el caos ferroviari
Hi ha quatre carpetes més. Els barons del PP demanen al govern espanyol que retiri el projecte de llei que reforma el Poder Judicial i l’Estatut del Ministeri Fiscal (el seu primer debat parlamentari serà el dijous que ve malgrat les crítiques de fiscals i jutges, que han convocat una aturada), que freni l’elaboració de la modificació de la Llei d’Enjudiciament Criminal i que financi les comunitats amb competències transferides en matèria de Justícia pels costos de l’aplicació de la llei d’eficiència en la justícia.
En segon lloc, reclamen un “pla de xoc urgent” amb els “recursos necessaris” per “pal·liar a curt i mitjà termini el recurrent caos ferroviari”, un “pla d’atenció urgent als passatgers en incidències extraordinàries”, un “pla nacional de resiliència ferroviària que inclogui protocols clars davant d’incidències elèctriques, climàtiques o tècniques”, una auditoria dels sistemes de senyalització i de seguretat del sistema ferroviari i un “pla estratègic nacional en matèria de transport”. En tercer lloc, exigeixen el compromís que el govern espanyol finançarà el 50% del cost efectiu del primer cicle de l’Educació Infantil (de zero a tres anys).
Finalment, volen incrementar el nombre de professionals sanitaris en formació, augmentar el nombre d’especialistes en algunes especialitats “clarament deficitàries” (com medicina de família, pediatria, infermeria i psicologia), evitar places desertes en l’elecció MIR de l’especialitat de medicina de família, garantir un “finançament adequat” de l’atenció sanitària dels pacients desplaçats i finançar el 50% del cost efectiu del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència.