Mai s’havien convocat unes eleccions estatals en ple estiu. I el Partit Popular s’aferra a aquesta circumstància nova per criticar el moviment de Pedro Sánchez l'endemà de veure’s superat a les urnes el 28 de maig. Després que Isabel Díaz Ayuso acabés la campanya electoral llançant acusacions de frau electoral pels escàndols relacionats amb la compra de vot per correu, el PP ha activat tots els seus ressorts per dubtar de les intencions del PSOE obrint les urnes un 23 de juliol. D’alguns missatges dels seus dirigents es desprèn la idea que Pedro Sánchez vol posar “dificultats” per exercir el dret a vot perquè entenen que “faltaran apoderats i interventors” als col·legis electorals per aquelles dates estivals. I entre línies es pot llegir que, segons el seu punt de vista, hi ha la voluntat de manipular els resultats de les urnes al més pur estil trumpista.

Una de les conclusions del 28-M és que la dreta i l’extrema dreta tenen els votants mobilitzats. Almenys, així ho diuen les dades: tenen la parròquia més mobilitzada que l’esquerra clàssica i l’esquerra alternativa, que ha perdut bous i esquelles a les municipals i autonòmiques. I Pedro Sánchez s’ha proposat trencar aquesta tendència en menys de dos mesos enviant un toc d’alerta i insuflant el discurs de la por contra "l'onada reaccionària" de PP i Vox, segons ha dit als seus diputats i senadors aquest dimecres al migdia. Partint d’aquesta reflexió, a la cúpula del PP regna la convicció que Pedro Sánchez ha posat les eleccions a finals de juliol per diluir el que anomenen “tsunami blau”. Hi ha posat veu la secretària general, Cuca Gamarra, que defensa que Sánchez “té la voluntat que la gent al final renunciï a exercir el dret al vot posant certes dificultats”. Per això, ha animat els ciutadans a “buscar l’instrument” i ha fet referència al vot presencial i el postal. De fet, les peticions per votar per correu s’han triplicat aquest dimarts, el primer dia en què es podia demanar a les oficines de Correus, respecte a les sol·licituds registrades en la primera jornada hàbil de les últimes eleccions generals del 2019.

Per descomptat, el PP alimenta la polèmica i les sospites sobre el sistema electoral espanyol arran dels fets puntuals ocorreguts a Melilla i alguns municipis andalusos, a partir dels quals el PSOE en va sortir esquitxat. De fet, la presidenta electa de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va acusar el PSOE de portar a terme una “tupinada” llançant acusacions de frau electoral en el tancament de campanya, ha redoblat els atacs per deixar anar que Sánchez convoca eleccions el 23 de juliol “perquè faltin interventors i apoderats” i, d’aquesta manera, “canviar les coses sense miraments”. “Com que va veure el 28 de maig que el seu projecte ja no se’l creu ningú, està totalment acabat i necessita treure’s de la màniga qualsevol procés i qualsevol situació, i a veure si d’aquesta manera li surten les xifres”, ha reblat Ayuso davant de la cúpula del PP de Madrid.

El missatge d’arrel trumpista de dubtar del procés electoral conviu amb la queixa d’Alberto Núñez Feijóo sobre la data escollida. “Convocar eleccions en les dates més caloroses del nostre país, i en l'èxode vacacional més important al nostre país, és un fet sense precedents de democràcia espanyola”, ha assegurat aquest dimecres des de les jornades del Cercle d’Economia a Barcelona. I en aquest punt s’ha preguntat si el govern central “busca una participació més baixa i que els ciutadans no puguin assistir a votar”. “No ho sé”, s’ha autocontestat el líder del PP, a qui el PSOE ha recordat que, en la seva última etapa com a president de la Xunta de Galícia, va convocar eleccions autonòmiques el 12 de juliol del 2020, en plena pandèmia.