Galícia és el feu per excel·lència del PP. I perdre’l seria una hecatombe gairebé a tots els nivells. En una època en la qual les majories absolutes han quedat gairebé liquidades, el parlament gallec és la Gàl·lia dels populars: ha aconseguit vuit majories absolutes en les últimes nou eleccions. Aquestes dades, sumades al fet que el PP no baixa del 45% de vots des del 1989, acrediten el seu arrelament a Galícia. Però ara, en un panorama gairebé inèdit, Alberto Núñez Feijóo i Alfonso Rueda es juguen més que la Xunta.
👤 Qui és qui a les eleccions gallegues: Rueda, Pontón, Besteiro i Lois
🗳️ Tret de sortida a la campanya electoral de Galícia: primer assalt de l’any electoral de Sánchez i Feijóo
Una xifra que permet prendre consciència de la realitat política a Galícia les últimes tres dècades és que el PP només ha baixat dels 41 diputats en tres ocasions: a les primeres eleccions de Fraga (el 1989) i de Feijóo (el 2009) en va obtenir 38, al límit de la majoria absoluta, i a les del 2005 es va quedar amb 37 i va passar a l’oposició. Fraga i Feijóo han quedat empatats en quatre majories absolutes, però Feijóo no va poder superar mai el 50% dels vots i Fraga va aconseguir-ho en tres ocasions. Un breu apunt: malgrat que en totes les eleccions el mapa de Galícia queda tenyit de blau, el PP no ostenta l’alcaldia de cap de les sis grans ciutats de Galícia perquè no va arribar a la majoria absoluta i no té amb qui pactar. El seu principal ajuntament és Ferrol.
D’aquí un mes i mig es compliraran dos anys del relleu a la praza do Obradoiro, que va arribar amb certa precipitació l’abril del 2022 després que Isabel Díaz Ayuso acabés amb Pablo Casado. Feijóo va fer el salt a Madrid i qui va agafar els seus galons a Galícia va ser Alfonso Rueda, que havia estat el seu número dos des del 2012. Bran Barral, professor de la facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Univerisdade de Santiago de Compostela, considera que Rueda és un candidat “tecnocràtic, insípid i seriós” que sempre “s’ha mogut entre bastidors”, que “no està acostumat als focus o al primer pla” i que s’ha erigit en “el successor designat de Feijóo”. Ara, aquest “home sense glamur” (tal com el va definir el portaveu del PP al Parlament de Galícia, Jose Alberto Pazos) s’ha convertit en el tercer candidat a la presidència de la Xunta que té el PP en tota la seva història i carrega sobre les espatlles la responsabilitat de mantenir l’èxit electoral que ha exhibit el PP de manera gairebé ininterrompuda des de finals del segle XX. El PP arriba al 18-F després d’haver aconseguit el 2020 la majoria més àmplia de les quatre de Feijóo i el millor resultat des del 1993 (en un context de baixa participació pel coronavirus i amb un líder reforçat per la gestió de la pandèmia).
Feijóo es bolca en la campanya electoral: vint actes en quinze dies
A les eleccions del 18 de febrer, Alfonso Rueda aspira a continuar a la Xunta, ara com a cap de llista escollit a les urnes, però moltes lectures porten a pensar que és Feijóo qui està de ple en la cursa electoral. L’actual líder de PP és omnipresent en aquesat campanya i, des del 2 de febrer, ha participat en quinze actes. En dues ocasions ha coincidit amb Alfonso Rueda, la primera a la plaça de toros de Pontevedra, també al costat de Rajoy, en l’arrencada de la campanya. La resta de mítings els ha fet en municipis de menys de 27.000 persones centrats en Pontevedra, la Corunya i Lugo. Alguns dels llocs que ha visitat no arriben als 10.000 habitants: Ortigueira, Outeiro de Rei, Padrón o A Pobra de Trives. Pels dos últims dies de campanya, ha programat cinc actes (inclosos un a Santiago de Compostel·la i un a la Corunya).
L’estratègia ha sigut semblant a la de la dupla Feijóo-Rajoy del 2009. En aquell moment, Mariano Rajoy “va tenir un paper molt destacat i una presència molt activa”, “va fer una feina impagable” i “va ser totalment clau en la victòria de Feijóo”, com recorden Fernando Martínez i Antón Losada, professors de Ciències Polítiques de les universitats de Vigo i de Santiago de Compostel·la, respectivament. Rajoy va recórrer Galícia de dalt a baix per fer mítings fora del circuit de les grans ciutats i això és el que ara ha replicat Feijóo, que ha tingut un recorregut paral·lel al de Rueda.
Tanmateix, aquesta estratègia va titubejar-se aquest cap de setmana, quan va transcendir que Feijóo estaria obert a concedir un indult condicionat a Carles Puigdemont. Aquesta revelació va entrar de ple a la campanya electoral i Feijóo s’hi va referir posteriorment en un acte a Marin (Pontevedra) i tant José Luis Rodríguez Zapatero com Ana Pontón, José Ramón Gómez Besteiro i Marta Lois van posar el dit a la nafra. Ara bé, Xosé Luís Barreiro, doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid i vicepresident de la Xunta del 1983 al 1986 amb Alianza Popular, considera en una conversa amb ElNacional.cat que aquesta “tempesta no tindrà una gran influència en el resultat perquè l’electorat no gira per coses d’aquestes i no s’empassa tan fàcilment el fet que el mentider sigui Feijóo i no Sánchez”. “Veient les enquestes i coneixent el comportament electoral dels gallecs, el PP té una posició forta i té moltes possibilitats de moure’s al voltant dels 39 escons”, sosté Barreiro.
Alfonso Rueda “no tira tant” com Alberto Núñez Feijóo
La implicació d’Alberto Núñez Feijóo en aquesta campanya electoral es pot entendre des de dos vessants: hi té una connexió emocional perquè veu aquests comicis com un pols a la seva gestió a Galícia i té més bona rebuda que Alfonso Rueda. Antón Losada, professor de Ciència Política de la Univerisdade de Santiago de Compostela, argüeix que “Rueda és la marca blanca de Feijóo” i considera que “la gran diferència és que Feijóo era un líder que tirava i Rueda no”. Apunta que el principal actiu de l’actual president gallec és “conèixer molt bé les polítiques que s’han fet” els últims tres lustres, però assevera que està en qüestió “la seva capacitat de comunicar i de caure bé a la gent”. Sense anar més lluny, s’ha negat a assistir al debat de Televisió Espanyola, on s’ha convertit en el “candidat absent”. En la darrera enquesta del CIS, Rueda aprovava entre el conjunt d’enquestats amb un 5,3 sobre 10, però quedava per darrere del 5,7 d’Ana Pontón i no tenia tant bona valoració com Feijóo fa quatre anys.
Les últimes setmanes, Rueda també ha contribuït a portar la campanya gallega més enllà de Galícia o importar temes que poc tenen a veure amb els gallecs. A l’únic debat al qual va participar, el de Televisió de Galícia, va treure l’espantall d’ETA: “Pontón va estar en una manifestació que demanava l’alliberament dels presos etarres que van assassinar gallecs”. Va ser una protesta a Bilbao amb unes 20.000 persones per reclamar un tracte just als presos d’ETA. Les referències a la banda terrorista s’han multiplicat els últims dies. A més, a finals de desembre, el PP de Galícia va difondre un vídeo en el qual Rueda conduïa un autocar i en el qual apareixia Carles Puigdemont.
“Galego coma ti”: la gènesi del galleguisme del PP
Una bona manera d’entendre el PP de Galícia és remuntar-se al 1981 a les primeres eleccions autonòmiques. En aquell moment, Alianza Popular (AP) va contractar el politòleg Xosé Luís Barreiro Rivas, que posteriorment seria vicepresident de la Xunta de Galícia, per dissenyar la campanya electoral. Amb l’objectiu de “galleguitzar la campanya”, ell va ser el pare del lema “Galego coma ti”, que va fer fortuna i, en certa manera, encara forma part del segell del PP. Ara, 43 anys després, explica a ElNacional.cat que, en aquell moment, va dir a Manuel Fraga Iribarne, líder d’AP, que no es podien fer “eleccions contra l’autonomia" i calia fer unes eleccions "per ocupar l’espai gallec en el sentit més estricte de la paraula”: “A Galícia no es podia fer una política que no fos galleguista perquè no triomfaria. El galleguisme era més cultural que polític i el nacionalisme d’esquerres semblava que volia ensenyar els gallecs a ser gallecs. Jo vaig dir que calia llegir el galleguisme tal com el practica la societat i, en comptes de dir-li a la gent que «Has de ser un gallec com jo», dir-li que «Jo he de ser un gallec com tu». I la gent ho va entendre a la primera. Va capgirar el país de tal manera que vam començar les eleccions en via de retirada, vam acabar guanyant-les i ja no vam perdre més”.
Després de l’arribada de Gerardo Fernández Albor a la presidència de la Xunta, Barreiro es va convertir en vicepresident i una de les seves grans obres va ser impulsar la Televisió de Galícia com a alternativa a la Televisió Espanyola (en un moment que ja havien nascut TV3 i EITB): “No vaig tenir cap dubte que havia de ser en gallec. No tindria cap altre sentit perquè l’única explicació veritable que hi havia per fer una televisió era galleguitzar els continguts. Vam començar a plantejar-la com el puntal fonamental de la renovació estructural del galleguisme a la política i vam decidir que la televisió era el mecanisme fonamental per crear una infraestructura cultural (de doblatge, d’informació, de pel·lícules i de realització de documentals) d’una gran proporció”.
Manuel Fraga Iribarne va arribar a la presidència de la Xunta el 1990, després de vuit anys d’Alianza Popular en els quals les eleccions "s’havien guanyat a través d’una evident galleguetització del partit tan eficaç que va ser capaç de frenar tot el nacionalisme d’esquerres i de fer desaparèixer els intents de nacionalisme clàssic. Alianza Popular va tapar les necessitats de forces galleguistes perquè les va ocupar. La sorpresa va ser que Fraga s’hi impliqués en cos i ànima i es metabolitzés i s’assentés al galleguisme".
Dècades més tard, el 2005 Feijóo va agafar el relleu de Fraga “amb el suport del PP estatal” i Xoán Antón Pérez-Lerma considera que, d’aquesta manera, va aconseguir que “s’imposessin els del birret” (els que connectaven amb Madrid) “sobre els de la boina” (els que volien un PP autònom i, per exemple, volia crear un entorn empresarial gallec). “Tot i que al PP actual es nota una certa debilitació de l’ideari galleguista, és difícil que pugui definir-se en termes ayusistes o de dreta espanyola. I és que el PP de Galícia no vol i no pot renunciar als seus senyals d’identitat galleguista perquè està a l’ADN de gran part de l’electorat”, apunta Pérez-Lerma. I les dades ho acrediten: el 65% dels votants del PP el 2024 asseguren que se senten tant gallecs com espanyols, el 13,5% contesta que se sent més gallec o només gallec i tan sols el 9% se sent més espanyol o només espanyol.