Portades: L’afany patètic de revenja d’El Mundo contra els líders de l’1-O

Luis Medina va cobrar més d'un milió d’euros en comissions per la venda de material sanitari a l’Ajuntament de Madrid en els moments més durs de la pandèmia. “Mentre morien milers de persones”, com recorda al jutge instructor al sumari del cas. Ell és un dels comissionistes del pelotazo de les mascaretes, una operació de 15 milions d’euros dels que quatre se’ls van embutxacar els comissionistes, connectats amb l’Ajuntament de Madrid via un cosí de l’alcalde, José Luis Martínez Almeida, que ha al·legat no saber-ne res. Medina, fill d’una dinastia enriquida en el franquisme, va gastar el seu milió en un iot i bons bancaris. Quan el jutge ha dictat l'embargament dels seus béns, s’ha trobat que al banc només hi tenia 247 euros i que ha marxat Espanya. Anem ara a l’univers paral·lel del Tribunal de Comptes (TCo), el tribunal que no és cap tribunal. El fiscal (el ”fiscal”, val a dir) ha rebaixat de 9,55 milions d’euros a 3,4 milions la exacció a 35 càrrecs dels governs d’Artur Mas i de Carles Puigdemont per l’organització de l’1-O i les despeses de política exterior de Catalunya. Ja es veu que la liquidació provisional del TCo —9,05 milions més mig milió en interessos— era pura fabricació, un fot-li que és indepe!, perquè salta com un gat a la cara que si la diferència amb la liquidació definitiva puja a 6,15 milions, el càlcul es va fer empenyent-lo amb la panxa. Quant duraria una empresa amb aquesta manera de calcular despeses? Dues o tres setmanes? Com se’n diu d’un comptable que un dia diu que tal costa nou i pocs mesos després que no, que costa tres? En fi.

Passem ara al metavers dels diaris. Endevina quin dels dos casos obre la portada d’El Mundo. Exacte, el del separatismo. En to ploramiques, lamenta que quedi “sense pagar” les seves culpes. Endevina a qui anomenen fugado. Exacte, a Carles Puigdemont. Etcètera. Per paga, en un subtítol es queixa que Puigdemont, Mas, Junqueras i companyia podran pagar aquesta quantitat “només amb les col·lectes”. Posat a malpensar, fa l’efecte que el “fiscal” del TCu ha rebaixat la xifra fins a fer-la coincidir amb els diners recaptats entre la gent per a pagar les fabricacions d’aquest mateix organisme. També coincideix amb el relleu de la encarregada del cas, Margarita Mariscal de Gante, exministra de Justícia de José María Aznar, que tenia una segona vida al TCu. També deu ser pura casualitat.

El País diu que la causa contra els líders del procés “es desinfla”. Fa servir la mateixa expressió l’ABC en la seva informació sobre l’afer, que no du en portada, com tampoc La Razón. Només en fa bandera el diari ultra. També cal recordar que l’estafa de les mascaretes de Madrid no ha ocupat gaire espai de portada aquests dies. Als diaris de Madrid perquè els del Trio de la Benzina no en volen saber res. També per casualitat, tots tres han posat en marxa no fa gaire seccions especials sobre Madrid, seccions que no es paguen soles, ja ens entenem. El País, pel que sigui, no li ha donat volada, malgrat que la primícia és seva. Els diaris de Barcelona tampoc no hi han sucat pa, potser perquè els agafa lluny, que deia aquell. Només La Vanguardia obre portada amb aquest escàndol, perquè en publica els whatsapps entre els participants en el tinglado i l’alcalde Almeida en surt esquitxat. A canvi, no diu res del nyap del Tribunal de Cuentas.

Del que no se'n canta ni gall ni gallina en cap portada és del fet que set dels vuit ultres que van assaltar Blanquerna, la llibreria de la Generalitat a Madrid, ja són al carrer amb el tercer grau.

I tant que ens va costar a nosaltres!
7 dels 8 condemnats per l’assalt a @CCLBlanquerna ja tenen 3r grau en només 4 mesos de presó.
Merda de justícia…. 😡 pic.twitter.com/HVlpbZ3dq8
— Montse Bassa i Coll (@BassaMontse) April 13, 2022

BOLA EXTRA. Fixa’t avui en les fotos principals de les portades de l’ABC i El Mundo (aquest diari l’edita millor). Són de l’exhumació dels cadàvers dels civils assassinats per l’exèrcit rus a Butxa, una vila prop de Kíiv. Quin horror. El País també en té una menys horrible però igualment esgarrifosa d’un soldat rus fotografiant les runes de Mariupol des de les restes del teatre que el seu exèrcit va bombardejar amb mil refugiats dins. Un trofeu de guerra que tal vegada rebran parents i amics. Potser així s’adonen de què està passant.