Ha costat molt que estiguessin dins i molt poc que en sortissin. Set dels vuit ultres empresonats per l'assalt a la Llibreria Blanquerna de Madrid durant la Diada del 2013 ja tenen el tercer grau penitenciari, segons ha avançat TV3. I, a més a més, l'han obtingut en un temps rècord, que sovint no arriba ni a un mes des de l'ingrés a la presó. Les seves penes van dels dos anys i set mesos als dos anys i nou mesos de presó per un delicte de desordres públics, després que el Tribunal Constitucional obligués a retirar l'agreujant de discriminació ideològica.
El tercer grau, que han obtingut de forma extraordinàriament ràpida, implica que només van a dormir a la presó de diumenge a dijous, entre setmana, i poden passar la resta del temps i el cap de setmana en llibertat. Als presos polítics de l'1-O els va costar mesos, i fins i tot van arribar a ser revocats pel Tribunal Suprem.
L'últim a obtenir aquest tercer grau ha estat Pedro Chaparro, líder del partit neonazi Democracia Nacional, que a més a més va aconseguir ajornar l'ingrés a la presó al·legant que havia de ser pare. Finalment hi va ingressar el passat 14 de març, i en menys d'un mes ja ha obtingut el règim de semilliberat. Chaparro tenia una altra condemna, d'un any de presó, per amenaçar el fotoperiodista Jordi Borràs durant el 12-O del 2015 a Montjuïc. El mateix va passar amb Manuel Andrino, cap nacional de La Falange, que va ingressar el passat 27 de desembre i en un mes ja gaudia del nou estatus penitenciari.
D'aquesta manera, només un dels vuit condemnats que havien ingressat a la presó no l'ha obtingut. És Íñigo Pérez de Herrasti, militant de la neonazi Alianza Nacional, cunyat de l'exministre popular Íñigo Méndez de Vigo i cosí segon del també exministre Pedro Morenés i de Borja Prado, president d'Endesa. Pérez de Herrasti ja havia estat condemnat l'any 2000 a catorze anys de presó per planificar un atemptat contra familiars de presos d'ETA amb armes i explosius.
Més de vuit anys d'espera
El cas Blanquerna va donar moltes voltes pels tribunals, però hi ha sentència ferma del Tribunal Suprem des del 23 de juliol del 2020, des de fa gairebé dos anys. Va arribar després que el Tribunal Constitucional obligués el Tribunal Suprem a tornar a redactar la sentència, fent suprimir l’agreujant per discriminació ideològica. Aquesta supressió va suposar una rebaixa considerable de les penes per als catorze condemnats: ara van dels dos anys i set mesos als dos anys i nou mesos de presó per un simple delicte de desordres públics. El mateix tribunal que els va jutjar en segona instància, el Tribunal Suprem, també va rebutjar la petició d'indult. Ja han passat vuit anys des que els ultres van irrompre violentament a la delegació de la Generalitat a Madrid per sabotejar els actes la Diada del 2013.