Ada Colau ha negat amb Jordi Wild conflictes de convivència a Catalunya per la immigració, i ha defensat amb contundència l'impacte positiu del fenomen migratori a la societat tant catalana com espanyola. "No genera cap problema", ha assegurat en la llarga entrevista amb The Wild Project publicada aquest divendres, rebutjant que la presència de persones nouvingudes provoqui xocs culturals. Preguntada sobre la situació en municipis catalans amb un volum notable de població d'origen estranger, la candidata del Front Ampli i exalcaldessa de Barcelona ha lamentat que s'assumeixi el discurs de les formacions conservadores: "És un error comprar el marc de la dreta, perquè la migració és una realitat del nostre país, una realitat massiva que habitualment no genera cap problema".
Durant l'entrevista —que ha tractat molts altres temes, com habitatge, actualitat internacional o la seva mateixa figura—, Colau ha volgut allunyar-se del to alarmista que sovint domina el debat públic sobre aquesta qüestió, i ha assegurat que l'experiència diària dels catalans desmenteix les tesis que parlen d'una fractura comunitària o d'una convivència insostenible. "Si tu penses en el dia a dia, no en els titulars, no en les declaracions de polítics, cada dia ens relacionem amb un munt de persones d'origen migrant, d'aspecte racialitzat, amb qui no tenim cap problema", ha exposat, i ha insistit: "Els nostres veïns, els companys del meu fill a l'escola, el metge... són d'origen migrant i no generen cap problema en la nostra vida quotidiana".
Immigració i delinqüència
La candidata del Front Ampli ha defensat que la realitat és diversa per naturalesa i que als barris conviuen milions de ciutadans amb orígens heterogenis. Aleshores, quan sorgeixen conflictes veïnals, ha argumentat que no es poden atribuir exclusivament a la condició migratòria de les persones, sinó a dinàmiques socials complexes: "En els possibles problemes de convivència en un barri interactuen persones migrants i no migrants. I això ho dic amb coneixement de causa perquè he gestionat durant vuit anys una ciutat".
Amb tot, un dels moments de més confrontació durant l'entrevista s'ha produït en el moment d'abordar l'associació de delinqüència i immigració. Una associació que Colau ha titllat de "falsa", subratllant que la immensa majoria de les persones estrangeres compleixen la legalitat: "Alguns migrants delinqueixen, sí, i si delinqueixen saps que els caurà el pes de la llei a sobre com a qualsevol altre, però la majoria de les persones migrants no delinqueixen ni són un problema". Però Jordi Wild ha posat sobre la taula la dada que el 90% de les detencions per furts a Barcelona durant l'any 2024 van correspondre a ciutadans estrangers —tot i l'origen de la informació no ha quedat clar—, i Colau ha respost amb el seu període al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona: "Cada trimestre em reunia amb totes les policies i revisàvem els números, i en els números dels delictes que es produïen a Barcelona, que la majoria eren furts, la principal nacionalitat no era estrangera, era espanyola".
Immigració i masclisme
En tot cas, la candidata ha insistit que la resposta penal s'ha d'aplicar a l'infractor individual i no col·lectivitzar-se sobre un grup humà determinat. "Qui comet un delicte ho paga, i per això hi ha la policia, per a això existeixen els jutges i existeixen les persones per als delictes més greus", ha assenyalat. Al respecte, ha fet una comparació de gènere: ha remarcat que el 90% dels delictes són perpetrats per homes i que "a ningú se li acut dir que s'ha de fer alguna cosa amb els homes perquè són els que delinqueixen".
L'entrevista també ha aprofundit en les diferències culturals i en la integració de col·lectius procedents de societats amb tradicions diferents. Colau ha defensat que la pluralitat enriqueix la societat i que les diferències d'origen no han de desembocar necessàriament en friccions: "Si vas als números i mires les realitats majoritàries, veuràs que la major part de les persones migrants estan integrades, estan convivint normalment amb els seus veïns i les diferències culturals no han de ser per força negatives". Pel que fa a la situació de les dones en països emissors com el Marroc, ha reconegut l'existència de marcs discriminatoris, però ha rebutjat la generalització cap a tots els seus ciutadans. "Tinc amics i coneguts marroquins i d'altres països musulmans que són feministes, que són actives de drets humans. La societat és plural. No és una realitat única, i aquí a Espanya encara patim el masclisme", ha explicat. Finalment, ha recordat que la majoria dels crims masclistes registrats a l'Estat són comesos per homes autòctons, "i no per això diem que tots els homes espanyols són masclistes". Així doncs, com a conclusió, ha insistit que la clau de la convivència democràtica rau a establir unes normes comunes inviolables: "La base de la convivència és que estigui aquí compleixi les mateixes normes del joc, i no pas pressuposar que algú que ve de fora les complirà menys".