Aquest dilluns només dues portades publiquen notícies —al marge dels resultats esportius. Una és la d'El País, on un veterà cronista judicial explica que dos vots particulars a la sentència del Tribunal Constitucional rebutjant l’empara de Jordi Turull raonen que el delicte de sedició no està ben tipificat al codi penal i les penes que s’hi associen (de 8 a 15 anys de presó) són una desproporció. És un eufemisme dels magistrats discrepants, Joan Antoni Xiol (Barcelona, 1946) i María Luisa Balaguer (Almería, 1953), per a demanar al legislador que elimini o reformi el delicte.

És a dir, que la decisió del TC no només permet traslladar el cas dels presos polítics al Tribunal Europeu de Drets Humans, sinó que ofereix al govern espanyol la possibilitat d’argumentar a dreta llei —amb les raons dels dos vots particulars— la reforma de la sedició i rebaixar les penes dels líders independentistes engarjolats. Alhora, les discrepàncies de Xiol i Balaguer serveixen d’arguments als tribunals europeus que han d’analitzar les sentències del Suprem, etcètera, arguments tan basats en les lleis i jurisprudència espanyoles com els dels magistrats que s’oposen a emparar Turull i els altres presos polítics. Ja veus que la d’El País és una noticiassa.

Aprén a comentar portades tu solet (II)

El Periódico promet una mena d’escandall de totes les víctimes de la covid a Catalunya. No és molt engrescador, però és bo saber-ho. El reportatge està molt bé i es basa en dades oficials que, per primer cop, inclouen informació relativa a les 21.473 defuncions per covid-19 registrades a Catalunya des de l'inici de la pandèmia fins al 12 d'abril del 2021. Entre les conclusions: 10 municipis sumen el 47% de les morts al país; n’hi ha 324 on no ha mort ningú; a les localitats amb residències, la taxa de letalitat és més elevada, de vegades molt més elevada. Aquest últim detall assenyala el drama més cru de la pandèmia: la gent gran ingressada. No és que no se sabés, però ara queda demostrat.

Un exercici divertit per fer amb les portades d’avui i especular sobre les preferències dels diaris, etcètera, és veure quins trien la foto de Rafa Nadal guanyador de l’Open Banc de Sabadell-Trofeig Godó i quins la d’algun dels partits clau de la primera divisió de futbol, que ahir va donar un tomb a favor del Barça. La Vanguardia no compta perquè els que fan la portada no han pogut fer el que volien —no passa res, no té cap repercussió greu. Conèixer les tècniques del comentari de portades no és tan sexy com saber de vi, però és una gramàtica parda que pot servir per fer-se l’interessant en alguna vetllada, ara que ens aixequen el confinament comarcal.

EP

EPC

LV

ARA

EM

ABC

LR

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat