El Tribunal Constitucional ha rebutjat el recurs d'empara que va presentar Jordi Turull contra la sentència del procés. Per Turull s'obre ara la via per anar a Europa i portar el seu cas davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. El pas pel Constitucional, que ha tingut més d'un any en un calaix el seu procés, era indispensable per fer el pas a Europa.

És la tercera resolució d'un recurs de la sentència del procés. Les dues primeres van ser les de Meritxell Borràs i Carles Mundó, tots dos condemnats per desobediència però que no són a la presó.

Encara no hi ha sentència, però si resolució i notificació als advocats, que han rebut la decisió del tribunal, que no ha estat per unanimitat. Hi ha dos vots particulars, dels magistrats Juan Antonio Xiol y de la magistrada María Luisa Balaguer.

Els arguments de la decisió se sabran els propers dies, quan el Tribunal Constitucional hagi redactat la sentència. 

De moment el TC ha avançat que la sentència, el ponent de la qual és el magistrat Pedro González-Trevijano, considera, entre altres qüestions, que "el tipus penal de delicte de sedició de l'art. 544 del Codi Penal no té un grau de vaguetat que infringeixi el principi de taxativitat i que el Tribunal Suprem no ha dut a terme una aplicació analògica in malam partem d'aquest tipus penal".

Drets vulnerats

Turull va presentar el seu recurs d'empara juntament amb Jordi Sànchez i Josep Rull, per vulneració de drets fonamentals contra la sentència del Tribunal Suprem del 14 d'octubre del 2019. Tots tres consideren que s'han vulnerat els seus drets a la no discriminació per raons lingüístiques, a la llibertat ideològica, a la llibertat, als drets de reunió i manifestació, a la tutela judicial efectiva i a un procés amb totes les garanties i a la legalitat penal.

En el recurs es demanava que es repari aquesta vulneració de drets declarant nul·la la sentència del judici al procés. L'escrit enumerava fins a onze vulneracions de drets.

Turull va al·legar que s’ha vulnerat el dret a la legalitat en relació als drets fonamentals de llibertat, reunió pacífica i llibertat d’expressió i ideològica “per la insuficient taxativitat del tipus penal de sedició”. Així sosté que el tipus penal de sedició aplicat als condemnats no és “respectuós” amb el grau de determinació que s’espera d’un precepte penal que imposa penes tan greus.