Reporters Sense Fronteres (RSF) va presentar ahir l’informe anual sobre llibertat de premsa en el món. Espanya ocupa el 29è lloc dels 180 països avaluats. A Espanya “persisteix el clima de polarització, que fins i tot s'intensifica en la vida política i en la posició dels mitjans de comunicació des que la coalició de PSOE i Unidas Podemos va arribar al poder”. A més, “el 2020 s'ha detectat una creixent opacitat dels partits i de totes les institucions de l’Estat”. Tot plegat “erosiona la confiança de la societat en els periodistes i reforça el discurs d'odi contra la premsa”, diu RSF.
L’informe no especifica l’origen del “clima de polarització”, però en la seva descripció hi encaixa perfectament l’actitud d’uns quants mitjans de comunicació. Avui és un dia tan bo com qualsevol altre per mostrar-ho. L’ABC, per exemple, obre portada dient a tota plana: “Sánchez renuncia a sotmetre el CGPJ, obligat per Brussel·les”. Renuncia. Sotmetre. Obligat. Verbs forts, carregats d’agressivitat, tacats d’una certa violència semàntica. Són termes interpretatius: no només descriuen l’acció, sinó que la valoren. Expressar-se d’aquesta manera va més enllà de l’explicació imparcial que se suposa a les notícies. Aquesta forma d’exposar els fets inquieta, crispa, fa emprenyar, molesta, insulta, humilia. Es fa servir tan sovint que resulta complicat no veure-hi un propòsit deliberat d’inquietar, crispar, fer emprenyar, molestar, insultar, humiliar.
Títols comparats
Com titula el mateix tema El País, un diari que es mira amb l’ull dret l’actual govern espanyol? Diu: “El govern [espanyol] se sosté en la UE per urgir el PP a renovar el CGPJ [el Consell del Poder Judicial]”. Aquest és el títol de la versió impresa. Sí, no s’entén un borrall, perquè complica la frase en voler assenyalar peti qui peti el PP com a responsable de l’enrenou politicojudicial. A la web, si més no aquesta matinada de dimecres, en tenien un de més clar: “Brussel·les demana al govern [espanyol] i a l'oposició un pacte perquè els jutges elegeixin el 50% dels membres del CGPJ”. Res de renunciar, sotmetre, obligar. Res d’assenyalar com a responsables els uns per afavorir els altres.
i així tot. Sempre. Ara els uns, ara els altres, molt especialment als diaris de Madrid. Com poden viure en aquesta mena de forns alts informatius? Doncs hi viuen, com al fons dels oceans hi viuen aquestes bèsties abissals, espantoses i cegues. Sobretot cegues. Els matinals de ràdios i televisions agafen el relleu de les portades en els continguts, el to i la forma i en multipliquen l’efecte. Un dia i un altre i un més. Cada dia. Cada dia. Cada dia. El resultat? “Clima de polarització”, “desconfiança”, “discurs de l’odi”. Esclar. No en podia ser un altre.
L'ERO de CaixaBank
Tot això sona molt acadèmic, molt naïf? Tal vegada. Certament, la democràcia liberal, la representativa, la que delibera —la que diuen que tenim—, conté un cert grau de cridòria, d’enrenou, de teatralització. De tant en tant és confusa, desendreçada, tèrbola. La gent ens barallem, debatem, ens les tenim. Triguem dècades a dominar-ne els mecanismes. Triguem a acceptar que aquests tenen tant dret i raons com aquells i que és bo posar-se d’acord —ni que sigui a no estar d’acord—. Instruments com els tribunals, els Parlaments i els diaris estan cridats a contribuir-hi, cada un a la seva manera, professionalment. Potser es podria notar una mica més. Si més no, en les portades.
Bonus track 1. La Vanguardia ofereix avui una exclusiva magnífica: el contracte de la Unió Europea amb el fabricant de vacunes nord-americà Pfizer, que ha desenvolupat un vaccí enginyat per dos investigadors alemanys en un laboratori alemany —és a dir, europeu—. És la vacuna més cara (15,50€ per dosi i no 12€ com s’havia dit) i exempta per contracte de qualsevol responsabilitat davant la justícia. En algun moment, Ursula Von der Leyen i companyia ens ho explicaran. Bonus track 2. El País és l’únic diari que obre la portada amb l’ERO de CaixaBank, que afectarà 8.291 empleats. És l’acomiadament més massiu de la història de la banca espanyola. El segon més gran a Catalunya des del 1975. El tercer a Espanya. El País ho considera la notícia del dia. Els altres diaris, no.
