El 8 d’agost del 2024 ha quedat com una data marcada en el calendari en la història. Avui fa tot just un any que el president a l’exili Carles Puigdemont va deixar bocabadat tothom amb una visita llampec a Catalunya, desafiant les ordres de detenció que pesen sobre ell, per complir amb la paraula de tornar a Catalunya coincidint amb el ple d’investidura del nou president de la Generalitat, Salvador Illa, i va protagonitzar una marxa llampec amb una operació de pel·lícula. Feia molt de temps que Puigdemont no apareixia a les portades —copades per l’assetjament a Pedro Sánchez i ara per les notícies en cascada que protagonitzen Donald Trump, Benjamin Netanyahu, Vladímir Putin i els aranzels, la guerra de Gaza i d’Ucraïna— però l’efemèride del primer aniversari del retorn del president l’ha tornat a posar en la portada d'El Mundo. Aquest és l’únic diari, però, que presta atenció a Puigdemont, perquè la resta aposta per altres informacions, com els plans del primer ministre israelià d’ocupar la Franja de Gaza (El País, ABC, El Mundo, Ara), la polèmica oberta pel veto antimusulmà del PP i Vox a Jumella (La Vanguardia), el primer aniversari de la investidura de Salvador Illa (El Periódico) o la possible retirada de l’opa del BBVA al Sabadell després de les decisions de la junta d’accionistes del dia anterior, que també està present en les portades, especialment les catalanes.
"De pressupostos, res"
El Mundo no obre la seva portada amb Puigdemont, però li dedica un espai preferent a sota del titular principal, que protagonitza Netanyahu, per explicar que el president de Junts "esprem Sánchez des de Waterloo", i titula la informació amb una frase curta i rassa: "De pressupostos, res". El diari madrileny sol fer una pràctica quan parla del president de Junts, i és utilitzar les seves fonts amb "els més estrets col·laboradors de Puigdemont", als que mai cita pel seu nom, perquè per això són fonts. Però segons aquestes fonts anònimes —que sempre impliquen un exercici de fe—, el partit independentista té molt clar que farà valer els seus set vots, peti qui peti, i costi el que costi. "Ells volen vots. I, si volen vots, es negocia. Però sempre per Catalunya. Si no és bo per a Catalunya, nosaltres no votem". El Mundo explica la frustració de Junts, perquè els "fruits aconseguits no són els esperats, començant perquè la llei d’amnistia no ha permès el lliure retorn del líder de Junts des de Bèlgica, on continua fugat", i que Puigdemont ja ha decidit que "en cap cas prestarà un suport generalitzat a Sánchez, cosa que implicaria aprovar els pressupostos generals del 2026, uns comptes que el president del govern espanyol es proposa presentar per simular que la legislatura és viable tot i no tenir assegurats els vots per aprovar-les".
La desesperació de Junts
Les veus de Junts que han parlat amb El Mundo, el sector més crític del partit, segons especifica, "presencia amb certa desesperació el panorama: 'No s'ha executat la delegació de competències en immigració, no s'han publicat les balances fiscals per calcular el dèficit fiscal català, ni hi ha cap avenç en la resolució del conflicte polític. Res. Ni per avançat, ni a terminis'", lamenten, però també asseguren que no perilla el suport de Junts a Sánchez pel que fa a una possible moció de censura que pogués impulsar el PP. "Els interessos que lliguen el nucli dur de Waterloo amb la Moncloa són massa forts per deixar caure Sánchez", insisteixen les mateixes fonts. Els objectius de Junts continuen sent clars, segons el rotatiu: continuar pressionant Sánchez "perquè continuï influint en les decisions del Tribunal Constitucional" per la llei d'amnistia, que perseveri "en la seva coacció diplomàtica als estats membres de la UE perquè acabin acceptant que el català es converteixi en nou idioma oficial en les institucions europees" i la tramitació parlamentària del traspàs "integral" de les competències d’immigració a Catalunya que topen amb el mur de Podemos, en el context de la "por" de Junts pel creixement d’Aliança Catalana.
El Mundo també publica un reportatge d’investigació que titula: "Tot el que va fallar el 8-A per la segona fugida de Puigdemont, en directe en televisió", en el que explica l’entrellat de l’episodi que "va deixar els mossos assenyalats i qüestionats per un operatiu que va fracassar en tot", i que, un any després, "manté imputats tres agents del cos per presumptament facilitar la seva fuga i el líder de Junts segueix a Waterloo a l’espera de l’amnistia".