Les portades de La Vanguardia i d’El País celebren aquest divendres l’aprovació de la llei de l’amnistia a la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats. Bé, en realitat festegen que el PSOE i Pedro Sánchez “respiren alleujats” i “veuen aclarida la legislatura”, que és una manera peculiar, molt seva, molt oficialista, molt governamental, d’explicar que Espanya accepta esborrar qualsevol conseqüència penal sobre els fets i les persones relacionats amb el procés independentista català i reconeix que la repressió va ser un error. Com diu el dictamen de la Comissió de Venècia, amb l’amnistia retroactiva “s’abandonen els procediments pendents, no se n’incoen de nous, s’anul·len les sentències i no s’executen les penes pendents o se n’interromp l’execució”. Es farà, a més, bandejant el Codi Penal i als jutges espanyols de la definició i l’aplicació de les exclusions a l’amnistia. Amb un pessic de sal, es pot dir que la llei de l’amnistia prescriu no fer servir les regulacions espanyoles per a establir qui se’n beneficia i qui no. És gros.
Quedar-se en una conseqüència incerta —Puigdemont ja ha dit que caldrà negociar els pressupostos des de zero— com la que assenyalen els títols principals de La Vanguardia i El País és, si més no, superficial i frívol, per molt que hi insisteixi la narrativa que promou el PSOE i per molt que els dos diaris de referència sincronitzin la seva redacció. Sona més real la interpretació del director d’aquesta santa casa a l’editorial: L'amnistia és l'inici del viacrucis de Pedro Sánchez i no el final. Potser l’afany d’aquests dos diaris —especialment de La Vanguardia— per amagar Carles Puigdemont sota la catifa no els deixa veure l’elefant a la sala: el president exiliat condiciona cada pas del govern espanyol. En canvi, destacar en portada la competició entre Junts i Esquerra per guanyar punts a costa de l’amnistia no és notícia. És no dir res, perquè tothom sap fa mesos que uns i altres es barallen per qualsevol cosa i no poden compartir la mateixa sala ni cinc minuts seguits.
Tal vegada l’encerten els diaris del Trio de la Benzina en fer protagonista a Puigdemont, encara que només sigui per blasmar-lo, per rabiar i treure foc pels queixals. La portada pòster de l’ABC és tremenda i pot causar més infarts que un ascensor avariat en una residència d’avis. El títol principal de la portada d’El Mundo, també: “Puigdemont celebra el seu triomf i anuncia un xantatge permanent”, els objectius del qual els concreta La Razón en un ganyol: “Puigdemont anirà ara per les balances fiscals i els tributs”. Té gràcia això de les balances fiscals perquè no fa ni una setmana que el govern espanyol va decidir que no tornaria a publicar-les, de manera que desdir-se’n no serà gaire costós. Llàstima de l’afició d’aquests diaris per la hipèrbole, el victimisme i les llàgrimes de cocodril, perquè sembla que aquest divendres sí que la toquen.
