Portades: politització de la justícia

La majoria de les portades tracten diversos episodis de l’enrenou en la justícia espanyola, encabronada amb la llei d’amnistia i, abans, pels acords entre el PSOE i Junts on s’esmenta el concepte lawfare, l’ús polític de la justícia com una arma contra els adversaris. D’una banda, el jutge Manuel García Castellón, de l’Audiència Nacional —promogut i patrocinat pel PP de fa dues dècades—, ha traslladat al Tribunal Suprem la investigació per terrorisme de la causa de Tsunami Democràtic, que inclou el president exiliat, Carles Puigdemont, i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, resident a Suïssa. A més, el Suprem ha anul·lat el nomenament com a fiscal de sala de Dolores Delgado, exministra de Justícia i exfiscal general de l’Estat amb Pedro Sánchez. Les portades no tracten plegats aquests dos casos, la substància dels quals és molt diferent. Alhora, 18 fiscals del Suprem han criticat el fiscal general, Álvaro García Ortiz —nomenat per l’anterior govern de Pedro Sánchez—, per no aixecar la veu contra les acusacions de lawfare. 

Els diaris presenten tots aquests afers per separat i l’efecte que fa és que són casos aïllats. El fet que comparteixin la mateixa superfície de paper seria l’únic vincle que els lliga. Molts lectors pensaran, en canvi, que són manifestacions del que els jutges neguen de manera vehement: que la justícia està polititzada i que es fa servir com a arma contra rivals polítics o ideològics. N’hi ha més. No surt en cap portada la informació que l'informe final del “cas Neurona” punxa la tesi del jutge instructor, Juan José Escalonilla, que des del 2020 s’entesta a acusar Podemos de pagar desproporcionadament els serveis d’una consultora electoral (Neurona). El perit diu que el partit no només es va ajustar als preus de mercat sinó que fins i tot va pagar una mica per sota. Amb aquesta causa —i una dotzena més de derivades que també s’han desinflat— el jutge ha mantingut imputat Podemos gairebé tot el temps que ha estat al govern espanyol. 

Cal tenir mala vista o mala fe per no adonar-se que casos diferents es tracten igual: amb afany de fer mal a adversaris polítics. Se li veuen les costures a tot el canemàs de la justícia espanyola: està mediatitzada pels partits polítics, dels que en depèn la composició dels òrgans jurisdiccionals i de govern d’aquest poder que fan i desfan als alts tribunals (Suprem, Audiència Nacional, Tribunals Superiors…). Els diaris, però, no volen unir tots aquests punts amb una línia. Segurament el dibuix que apareixeria no seria gaire païdor. Una mostra: García Castellón ha enviat al Suprem la investigació de Tsunami sense esperar que la mateixa Audiència resolgui la impugnació de la Fiscalia, que no ho considera un cas de terrorisme ni veu prou indicis per imputar Puigdemont. El jutge també ha estat expedientat pels seus superiors per resoldre la recusació en contra d’ell presentada, entre altres, per Puigdemont. Per al jutge i olé, l’exiliat és al vèrtex de l'organització del Tsunami i afegeix que la seva posició com a expresident i líder des de Bèlgica de l'independentisme li confereix “una posició d'autoritat inqüestionable”. N’hauria avançat més si hagués dit que acusa Puigdemont perquè li dona la gana —i perquè enreda l’aplicació de l’amnistia al president.