Les últimes setmanes han estat complicades per al govern espanyol. El cúmul de despropòsits i, sobretot, el toc d'atenció rebut a les eleccions andaluses ha impulsat Pedro Sánchez a engreixar la maquinària per salvar els mobles. Quan tot just es compleix una setmana des de la desfeta a Andalusia, l'executiu estatal ja té aprovat un nou decret anticrisi amb un cert tuf propagandista perquè arriba tard davant d'una inflació galopant que està perjudicant les butxaques de les famílies amb menys recursos. Malgrat que el govern espanyol aconsegueix l'objectiu d'acaparar els focus amb aquest nou paquet de mesures econòmiques, el cert és que Pedro Sánchez no escapa de la barbàrie viscuda el divendres a la frontera de Melilla. El total de morts ja s'apropa a la quarantena i, enmig de contundents crítiques de les ONG defensores dels drets humans, el president de l'executiu estatal es va refermar aquest dissabte en les seves paraules de defensa a l'actuació de la gendarmeria marroquina i es va espolsar les culpes responsabilitzant les màfies que trafiquen amb éssers humans. Aquestes declaracions, que les podria haver fet un polític de la dreta o l'extrema dreta espanyola, enceten la nova relació entre Espanya i el Marroc, marcada pel posicionament de l'executiu amb el regne alauita sobre el Sàhara Occidental. Les imatges dures i testimonis que recullen els diaris d'aquest diumenge contrasten amb l'aval de Sánchez a l'actuació policial.
Les diferents capçaleres en relació amb el decret anticrisi parteixen des d'òptiques oposades: per una banda, El Mundo i l'ABC creuen que el secretari general del PSOE ha assumit les tesis de Podemos i de Pablo Iglesias (que ja fa més d'un any que es va retirar de la política). El mitjà d'Unidad Editorial titula: "Sánchez llança un nou bo de 200 euros i assumeix el discurs d'Iglesias per reviure al PSOE" i l'ABC es fixa en què "Sánchez assumeix l'impost a les elèctriques que exigia Podemos". En aquest context, també hi apareix La Razón, però amb la seva particular visió, ja que subratlla que les mesures del govern espanyol arriben després dels comicis del 19 de juny: "Sánchez mira a la "classe mitjana" després de la derrota del 19-J". En el seu editorial, qualifiquen el pla de "populisme fiscal". De l'altra banda, els altres mitjans perfilen més les mesures concretes d'aquest pla en els seus titulars. La Vanguardia i El País posen en relleu el xec de 200 euros per a les famílies amb ingressos més baixos, mentre que l'ARA i El Periódico assenyalen "l'ofensiva contra la inflació" i que "Sánchez juga fort".
A les rotatives dominicals del diumenge, com dèiem, continuen apareixent informacions preocupants dels terribles fets succeïts el divendres a la frontera de Melilla. La imatge principal de la primera pàgina d'El Mundo i La Vanguardia reflecteixen la vergonyosa actuació de les autoritats en aquesta crisi. El primer d'aquests diaris publica un reportatge de les víctimes: "La insuportable olor de mort del dipòsit de cadàvers de Nador". En el segon cas, es fixen en l'apilonament de migrants que va causar la gendarmeria marroquina: "Una llarga espera per morir al costat de la tanca: La gendarmeria va esperar l'assalt per reprimir amb violència als migrants". El País, en un titular a una columna, també recull testimonis de l'horror viscut a la frontera: "Tot era sang, pell esquinçada, peus trencats". L'ARA se centra en el fet que "Sánchez defensa el Marroc tot i els morts a Melilla". I, finalment, en la vigília de l'entrada d'una setmana en què tindrà lloc una decisiva cimera de l'OTAN, mitjans com El País, l'ARA i El Mundo expliquen que la cita tindrà com a objectiu un "reforçament militar" i un "rearmament del flanc oriental d'Europa" quan es compleixen quatre mesos de l'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna. El diari de Prisa detalla que es tractarà del "reforçament" més important "des de la Guerra Freda". Temps convulsos, sens dubte.