Si una cosa hem constatat aquests darrers dies, setmanes, anys i dècades és que el sistema de contractació pública és un gran colador. Gairebé diria que és el gran colador de la corrupció empresarial i política. El que ens obliga a presenciar espectacles lamentables en rodes de premsa i sessions parlamentàries i contribueix a convertir la classe política en una colla de gent que no resol res i no és gaire de fiar.
Qualsevol persona que hagi participat en un procés de contractació pública sap de què va la cosa. Per començar, la perversió del mateix sistema des de la base, que sovint és el recurs de l’Administració per tenir gent fent feina amb salaris mínims, cosa que no podria fer si els contractés directament. I, després, la perversió dels criteris de valoració i adjudicació dels contractes. Anem al tema dels sobres.
Simplificant molt, un contracte públic té tres potes. Una: uns requisits mínims, que són les bases del concurs o licitació. Dos: unes propostes, les que presenten les empreses interessades i que abans es presentaven en dos sobres separats, un que contenia la proposta i l’altre amb el pressupost. Tres: uns criteris de valoració de cadascun dels sobres, els criteris econòmics i tècnics. Els criteris econòmics no tenen misteri: tots volem que les coses ens costin el més barat possible, encara més si són diners públics. La proposta més barata és la que té una millor puntuació. Els criteris tècnics són més difícils de valorar, ja que es requereix gent capaç d’avaluar tècnicament la qualitat de les propostes que presenten les empreses. I aquí és on entren la subjectivitat, l’expertesa dels avaluadors i la informació privilegiada que pugui tenir una empresa en detriment d’una altra. També és aquí on les empreses de prestigi lluiten perquè es valori que fan bona feina més enllà de si el seu pressupost és el més barat o no. Perquè ja sabem que ningú no ven duros a quatre pessetes.
Queda clar que és un sistema que incentiva la circulació d’informació per sota mà
Amb aquest resum general de com sol anar la cosa de la contractació pública queda clar que és un sistema que incentiva la circulació d’informació per sota mà, la desigualtat entre empreses que voldrien treballar amb l’Administració pública i un gran nombre de possibilitats per fer-s'ho venir bé i adjudicar un contracte a un o l’altre en funció d’interessos que mai estan del tot clars. I que poden ser que una empresa treballa amb una gran professionalitat, que aquest cas també es dona! Però és un sistema molt poc transparent. Com a ciutadana, m’agradaria més que obertament em diguessin que tal o tal altra empresa és la millor i més honesta i és la que mereix tal o tal altre contracte públic. Anar de cara, que és tot el contrari del que passa avui en dia a la nostra societat en general.
Arran del cas Koldo, hem vist i veurem incomptables escenes d’acusacions creuades entre PSOE i PP i equilibris de tots els altres que s'ho miren des de posicions difícils, amb l’amenaça de l’extrema dreta a l’horitzó. Potser estaria bé que algú es posés a treballar perquè totes aquestes situacions es resolguin amb un sistema de contractació pública que sigui un veritable filtre transparent. Que garanteixi que només les millors empreses cobren de les arques públiques per oferir un servei de qualitat amb llocs de treball de qualitat i amb honestedat comptable. L’alternativa és esperar a veure de quin bàndol sortirà la pròxima colla de sapastres que es dedica a demanar sobres de sota mà, perfeccionant l’art de robar en la contractació pública. I tornem-hi als espectacles lamentables.