La relació de Barcelona amb la pedra de Montjuïc ve de lluny. Des de l'època romana, els habitants de Barcino ja extreien aquest material de la "muntanya màgica", situada entre l'antiga ciutat i el delta del Llobregat. Ara, una intervenció arqueològica preventiva a una finca situada entre el carrer dels Ferrocarrils Catalans i el carrer de Vilageliu i Gavaldà, durant les obres de construcció d’un edifici plurifamiliar, ha deixat al descobert un front de pedrera d’època romana datat entre els segles II i I aC. Aquesta troballa és de gran rellevància arqueològica, ja que es tracta d’una de les pedreres més antigues de Catalunya i d’Europa.
Els treballs, iniciats l’octubre de 2024 per Andrew Kelly, han permès identificar un tram de pedrera de gres blanc quarsític del Miocè, amb unes dimensions màximes de 30 metres de llargada, 5 metres d’alçada i 4,5 metres d’amplada. Aquesta explotació a cel obert mostra clares evidències de tècniques d’extracció romanes, com marques de pic, tascons i restes de ferro incrustades a la roca, que podrien correspondre a eines de percussió o estructures de suport com bastides o grues.
La importància de la troballa ha fet que s'hagi optat per la conservació d’un tram de 8 metres de longitud i 3 metres d’alçada a la segona planta soterrània de l’edifici en construcció. Paral·lelament, s’han dut a terme treballs de fotogrametria per generar un model 3D del conjunt, amb finalitats didàctiques i d’investigació. Tot i la rellevància de la troballa, les obres de l'edifici han pogut continuar el seu calendari i, segons indica l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, no han patit cap endarreriment.
Un viatge al passat romà de Barcelona
Aquest tram de la pedrera és una part més del conjunt d’explotacions de la muntanya de Montjuïc, que des del període ibèric i especialment durant l’època romana, va esdevenir la principal font de pedra per al Pla de Barcelona i altres colònies com Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquesta nova troballa, doncs, confirma la continuïtat del front de pedrera ja documentat l’any 1990, que aleshores va revelar un tram de 50 metres de llargada i 10 d’alçada. A més, també s’han identificat una sèrie abocaments d’ús domèstic d’època ibèrica (segle III aC) sobre estrats de rebuig de la pedrera romana (segle I aC).
Per la cap de la Unitat d’Estudis Arqueomètrics de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i especialista en pedreres romanes, Anna Gutiérrez Garcia-M., aquesta troballa es tracta "d’un tipus de jaciment poc conegut i rarament excavat, ja que sovint passen desapercebuts o queden emmascarats en el paisatge". Per aquest motiu, assegura que es converteix "en un destacat element del patrimoni arqueològic, no només de Barcelona sinó del conjunt de Catalunya i fins i tot d'Europa".
I és que la datació preliminar ha situat aquesta pedrera entre els segles II-I aC, fet que la converteix en una de les més antigues de Catalunya i vincula aquest espai amb els primers moments de la fundació de Barcino i amb l’inici del procés d’urbanització romana a Hispània. Gutiérrez destaca que "no és fins a l’Alt Imperi que es dona el moment àlgid d’explotació de materials lapidis, vinculat principalment a la monumentalització dels espais públics urbans".
La importància de Montjuïc des de Barcino
La seva situació, al vessant sud-oest de Montjuïc, reafirma que aquesta zona ha estat històricament un enclavament estratègic, amb presència humana des del període epipaleolític. La muntanya de Montjuïc va ser formada per roques sedimentàries dipositades fa 15 milions d’anys i des de l'època ibèrica ja va acollir un important nucli comercial, amb sitges documentades molt a prop de l’actual intervenció.
Durant els següents mesos, segons indiquen des del consistori, es duran a terme estudis de materials ceràmics i analítiques complementàries per tal de confirmar la datació i aportar més dades sobre el paleoambient i les tècniques d’explotació de l’època. Un treball exhaustiu permetrà integrar aquest front de pedrera com a peça clau per a la comprensió del desenvolupament urbà de Barcelona en època romana.