Portades repetides amb l’agonia de Pablo Casado

En tot aquest embolic, aquesta baralla de galls del Partido Popular, ja fa tres dies que els diaris repeteixen portada: Casado no marxa, Feijóo no es decideix i Ayuso diu que plou mentre la fiscalia anticorrupció investiga el seu germà. I així va passant la setmana, amb els diaris cercant expressions i conceptes que els permetin allò que Quintilià, a la Retòrica, en diu variatio, els canvis en els mecanismes de repetició perquè no avorreixi, etcètera. Aquest dimarts ja fa servir el verb atrinxerar-se l'últim diari que encara no ho havia fet, El Punt Avui. Enhorabona. Sembla que les portades siguin noves i resulta que no, que és la mateixa història, de la qual tothom ja sap el final. Un culebrot dolent. Almenys avui hi ha una novetat, que no per prevista deixa de tenir pes: la dimissió del secretari general del PP, Teodoro García Egea. Teodoro ve del grec Θεόδωρος, que vol dir “do de Déu” i, bé, no sembla que sigui el cas, sempre sense cap afany de fer servir el nom de Déu en va.

Entretant, mentre anem veient passar per les portades els capítols repetits d’aquest fulletó noucentista de la crisi del PP, Putin ja fa la guerra a Ucraïna i sembla que no només vol ocupar les dues republiquetes de Luhansk i de Donetsk, sinó tota la regió del Donbass. L’Ara és l’únic diari que aposta d’una vegada per la notícia més notícia del món ara mateix. Fins i tot publica un reportatge amb l’Eugen, un soldat ucraïnès de 29 anys. Fa patir una mica perquè va amb màniga curta al mes de febrer a Ucraïna, on fa un fred que pela, encara que aquest comentari soni una mica frívol perquè se li pot passar el fred ràpidament si l’agafa una bomba o una bala russa, que és la cosa que en realitat impressiona de la fotografia i del reportatge. Un home de 29 anys, tota la vida al davant. Què importa si Casado marxa demà mateix pel seu propi peu o ho fa després d’un congrés extraordinari, bla, bla, bla.

És un xic còmica la solemnitat amb què La Vanguardia i El Periódico s’han agafat la implosió de l’actual aparell del PP amb el president al capdavant, en mans d’una presidenta regional. Els fets són de sainet castís, d’entrada. Certament, el PP és el segon partit d’Espanya, però a Catalunya fa dos diputats al Congrés i tres al Parlament. Tot just representa algú. Mira-t’ho d’una altra manera: mai un partit amb una representació tan baixa havia ocupat tant espai de portada als diaris catalans. És un tema més rellevant que Ucraïna, realment? Bé. També es pot argumentar que si els dos diaris més venuts de Catalunya aposten per aquest afer… Quan els gossos borden, alguna cosa senten. La portadologia no és una ciència exacta —convé dir-ho, que fa temps que no s’insisteix en aquest concepte bàsic.

A Ucraïna es juga un partit sense complexos, de cama forta i joc subterrani. Putin exigeix a boca de canó que Ucraïna retiri la sol·licitud d'adhesió a l'OTAN, la desmilitarització del país i reconèixer l'annexió de Crimea a Rússia. Sembla un ultimàtum. Rússia vol dictar condicions al país veí però en realitat les dicta a Occident. En aquest context, què haurien de fer els diaris a la portada? Fins i tot la millor crítica de televisió del país es queixa que TV3, que té dos equips a la zona, un a cada banda, encara no hagi fet un especial sobre Ucraïna. És complicat. El portadòleg, en canvi, sí que hi podria fer una cosa: no repetir aquesta columna, que també fa tres dies que insisteix que la guerra a Europa oriental és més que la crisi típica d’un partit de govern a Espanya. A tots dona consell que no té per a ell.

ARA