Les portades d’El Mundo i d’El País vénen avui animadíssimes amb l’enèsima temptativa del magistrat Pablo Llarena perquè li entreguin al President Carles Puigdemont. Llarena diu ara que l’Advocacia de l’Estat estava equivocat quan va assegurar al Tribunal General de la UE (TGUE) que les ordres europees de detenció contra l’exiliat s’havien suspés mentre el mateix TGUE no resol les qüestions prejudicials sobre el cas plantejades pel mateix Llarena. La doctrina de la justícia europea és que, en aquests casos, el procediment judicial sobre el que es formulen qüestions queda suspés —i així ho indica el tribunal en el cas de Puigdemont— però el jutge espanyol argumenta ara que ell no va suspendre res, que no hi estava obligat i, a més a més, que la detenció és una mesura cautelar que no és part del procediment.
En fi, si no has entés res, t’has perdut estàs que no t’ho creus o empipat, imagina’t com estaran els jutges del TGUE, que van aixecar en part la immunitat parlamentària a Puigdemont justament perquè no hi havia risc que el detinguessin i/o entreguessin a Espanya. Ara Llarena, un jutge creatiu, els diu el contrari, de manera que ofereix als jutges europeus un bon motiu per mantenir la immunitat a Puigdemont. D’altra banda, és difícil d’entendre que Llarena, el Tribunal Suprem, l’administració espanyola de justícia, hagin amagat tres mesos que l’euroordre contra el president exiliat està viva, que no l’han suspés. No sembla un oblit, perquè pretenen aprofitar-se de la situació. Queda pensar que és mala fe. La mateixa mala fe que apliquen a Puigdemont la poden aplicar a qualsevol altre ciutadà perquè sí.
La premsa que compra acríticament el relat de Llarena —sobretot la de Madrid, però també la que s’edita a Barcelona— ho fa si us plau per força. Els tribunals europeus han rebutjat els resultats de les actuacions del Tribunal Suprem i del magistrat Llarena en tot el que té a veure amb el procés a l’1-O. A Alemanya, a Bèlgica, a Itàlia, a Suïssa, a Escòcia… Però aquests diaris, que han fet l’orni a l’hora d’explicar aquestes patacades, sempre donen credibilitat a la justícia espanyola, la mateixa que ha estat advertida un altre cop pel Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa (GRECO), que retreu a Espanya la “manca d'un avenç positiu tangible” per reforçar la independència del Consell del Poder Judicial. Ja fa set anys que Espanya rep el mateix avís. Set.
És igual. El País ja parla de “la suposada suspensió de l’euroordre dictada contra Puigdemont”. Suposada. Es defensa l’actuació de la justícia espanyola contra l’1-O i l’independentisme igual que els fanàtics defensen el seu equip de futbol. Fa sentit. Perquè si la justícia en aquest cas no és justícia, hauran d’explicar què és, i els conceptes repressió i arbitrarietat haurien d’aparèixer a l’hora de descriure-ho. Segurament no ho faran amb el mateix entusiasme que fan servir a les portades d’avui per afavorir les decisions, si més no dubtoses, del magistrat Pablo Llarena i del Tribunal Suprem, a les que el precedent no pronostica gaire bon futur a Europa. Ja se sap que si no tens vergonya, has de tenir barra.
