El Mundo s’escandalitza perquè canvia d’opinió el fiscal del Tribunal Suprem que ha redactat l’informe sobre l'exposició del magistrat Manuel García-Castellón, el jutge de l’Audiència Nacional que demana al Suprem que investigui Carles Puigdemont i altres per terrorisme. El fiscal, Álvaro Redondo, en un primer “esborrany intern” —com ell mateix l’anomena— sí que va apreciar indicis de terrorisme, com García-Castellón. L’informe final del fiscal, però, diu el contrari: els fets descrits per García-Castellón no es poden considerar terrorisme. És aquest informe el que aquest dimarts examinen els fiscals de la secció primera del Penal del Suprem. Al tabloide ultra li agradava més “l’esborrany intern”, però com els seus gustos no són raó ni argument jurídic —i fa lleig dir-ho des del diari— ha agafat un altre camí per enfangar el cas: ara diu que el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha fet canviar de criteri al seu subordinat Redondo.
Ho afirma indirectament i sense cap prova, amb la tècnica de fer-te treure la conclusió que el diari vol: com que entre l’esborrany inicial i l’informe final hi ha una reunió entre el fiscal general i Redondo, tu acabes pensant que aquest ha canviat de parer pressionat pel seu cap. És clar que els dos fiscals no van parlar del temps, però això no prova que el fiscal general donés instruccions al fiscal del Suprem. I si Redondo ja havia canviat de parer abans de trobar-se amb García Ortiz? El títol de portada és verinós: malgrat que no afirma res directament, no et deixa pensar altra cosa: “El fiscal es va retractar en 72 hores de cinc indicis de terrorisme”. Només en 72 hores! Cinc indicis de terrorisme! Quin escàndol! És infantil, però molts hi cauen de quatre grapes. Aviam, un indici no és una prova i 72 hores és més de mitja setmana. Sembla prou temps per canviar de criteri, encara més sabent que la fiscalia de l’Audiència Nacional veu sense fonament l’exposició de García-Castellón. En l’esborrany que agrada a El Mundo, Redondo atribueix Puigdemont conductas consistentes en realizar actos que afectaron a dichos bienes jurídicos, con la evidente intención de atentar gravemente contra la paz pública y obligar a los poderes públicos. És exactament el que penses: fum.
No té remei, però, perquè poden ser ultres, però no babaus. Ja fa dies que El Mundo escalfa la seva parròquia contra el fiscal Redondo, a qui no ha servit de res haver-se pronunciat públicament contra la llei d’amnistia, com explica Ernesto Ekaizer a El Periódico: “No hi ha dubte de la inviabilitat constitucional d'una llei d'amnistia”, va escriure el fiscal el novembre passat. Tampoc no li ha servit explicar que el fiscal general no li va donar cap instrucció. Per tapar qualsevol escletxa, el mateix diari —i el mateix Consell General del Poder Judicial que exigeix als diputats que callin— s’ha cuidat de presentar l’actual fiscal general de l’Estat com un titella del govern central, del que legalment depèn, per cert. Sempre que García Ortiz apareix en aquest diari, el lector hi veu un putxinel·li de Pedro Sánchez. El Mundo no explica mai, però, que el fiscal general té tot el dret de reunir-se amb cadascun dels seus fiscals sempre que vulgui, i que està legitimat per ordenar-los que compleixin les seves orientacions. És tan legítim com que un fiscal canviï de parer sobre uns fets després d’estudiar-se’ls més. Encara que no agradi a El Mundo —o als amos d’El Mundo.
