“España s’africanitza”, és el títol de La Razón per explicar l’onada de calor i etcètera. Tant li fa que sigui un titular petit, al peu de la portada. Quina necessitat hi ha de dir de forma tan equívoca —tot exposant el país a la riota, alarmant la ciutadania i fent del diari un acudit— allò que la saviesa popular ha descrit més acuradament i graciosa amb expressions com “fa un sol que bada les pedres”, “fa un sol que crema es cul a ses llebres” o “fa tanta calor que els arbres corren darrere els gossos”, posem per cas.
“Africanitzar-se”, a més, és una expressió carregada, que sol apuntar a un defecte o a una desgràcia en termes de raça. A més, els burletes es preguntaran si Espanya no ho estava prou, d'"africanitzada". Molt malament, La Razón. Certament, Àfrica és el continent amb temperatures mitjanes més elevades del planeta. La temperatura més càlida registrada allí —fou rècord mundial— va ser de 57,8°C a 'Aziziya (en àrab: العزيزية), a Líbia, el 13 de setembre del 1922. Posteriorment es va demostrar que era falsa perquè provenia de la lectura inexacta d’un termòmetre. Inexacta com aquella comparació mal girbada que avui fa La Razón. Indignant.
Calor i desànim
L’ABC també aposta per esbombar en primera que fa molta calor. Per paga, diu que demà encara serà pitjor. En altres temps es podia sospitar que aquesta portada amagava algun missatge polític (el mapa tot vermell…). En l’actualitat, però, és recomanable entendre-la tal com raja, en la línia de la Medalla del Amor: ahir feia molta calda pero menos que mañana. És el que té fer portades quan dones la teva causa per perduda i acceptes que el govern d’Espanya caurà en mans dels rojos, els separatistes i els populistes. Un cop assumeixes que el cel t’ha caigut a sobre del cap, et dediques a parlar del temps, que és el típic fet del que la gent mai ens n’adonem.
El Mundo, que mai es desanima, dispara una trabucada a TVE per entrevistar Arnaldo Otegi al canal 24 Horas, que és la seva versió del 3/24 de TV3. No és res d’especial: un programa regular d’entrevistes on xerren amb tota mena de gent i on, un cop acomiaden l’entrevistat, uns tertulians comenten la jugada. El primer que va intervenir ahir va dir: “Otegi és molt intel·ligent”, abans d’exclamar-se perquè el líder de Bildu no va penedir-se ni va condemnar ETA. El que ens vol dir El Mundo és que ja veus tu amb quina gentola vol aconseguir Pedro Sánchez ser president del govern espanyol. Perquè, com passa amb el temps, la ciutadania no sap res dels anys de plom al País Basc i la poden enganyar. En fi.
Picada d'ullet
També és interessant la picada d’ullet d’El País al PSOE i Podemos. El titular principal explica que Sánchez anirà al Congrés a buscar els vots per a la investidura sense haver tancat cap acord, tot desafiant les esquerres a votar-lo o, en cas contrari, exposar-se a unes noves eleccions. Atenció, però, a la segona notícia de portada: “Els socialistes danesos aconsegueixen governar sols en pactar un programa”. Com volent dir que si els socialistes danesos ho poden fer, per què no els espanyols, eh? Ben mirat, potser no és cap picada d’ullet, atès que els socialistes espanyols no han parlat de cap programa i, menys encara, de pactar-lo. Ara, si no és això, quin interès té publicar en portada que un país petit i allunyat fa un govern en una situació política semblant a la d’Espanya? Doncs això.
La Vanguardia té unes preocupacions semblants, però sense la picardia d’associar-hi l’exemple dels danesos, com qui dona una solució (a l'estil del que van fer amb el pacte antiMaragall). En canvi, aquest diari té la sensibilitat de notar la tragèdia per la mort d’un pare de 25 anys i la seva filla d’un, immigrants ofegats en travessar el riu Bravo, frontera entre els EUA i Mèxic. La foto del pare i la filla és tremenda —la van publicar ahir en una pàgina interior.
Sensibilitat
També demostra sensibilitat l’Ara, que tria la fotografia de la consellera Dolors Bassa en arribar a la presó de Puig de les Basses. Ja era hora: els diaris sempre publiquem les fotos dels consellers homes. A més, obren amb dues notícies positives, de les que et fan recuperar l’ànim, especialment a la bona gent de Cervera. Víctimes de la maledicència popular pel seu suport al rei Borbó el 1714, els cerverins han necessitat d’un Marc Márquez per reivindicar-se i ara també disposen dels dos nois més llestos del país. Velocitat i ciència. Què més vols, Cervera? (Sense segones).
El Periódico també tiba la sensibilitat i s’ocupa del fracassat intent del Govern per aprovar el decret que regula els preus del lloguer de l'habitatge. És una qüestió notable que no ha fet bona sort a les portades, fora de la d’El Punt Avui, encara que ho dona petit. Tan petit com la renúncia de Josep Borrell al seu escó d’eurodiputat, que cap diari destaca. Val a dir, per acabar pel principi, que és La Razón qui ho explica millor: “Borrell planta l’eurocambra pel repartiment de càrrecs”. Fa lleig, però és així.
