Les xarxes socials s’han convertit en un espai on la gent comparteix les seves experiències, queixes i denúncies, a l'espera de conèixer l'opinió d'altres usuaris que potser han viscut una situació similar. Precisament, això és el que ha fet la creadora de contingut Paula Laguno (@paulisls), que acumula més de 189.000 seguidors a Instagram, on comparteix la seva vida. Laguno, estudiant de Dret que viu a Barcelona, ha passat un mes a Los Angeles, una aventura que ha difós a través de xarxes. Just quan ha tornat del seu viatge ha publicat una de les seves pitjors experiències al país estatunidenc: el periple que va viure per passar els controls d'immigració. "Això és el que no t'expliquen d'entrar als Estats Units", anuncia la influencer.
"Com ja sabeu he estat un mes a Los Angeles, he esperat a estar a Espanya per fer aquest vídeo perquè no volia que em deportessin", diu la Paula, que avança que ella tenia el seu visat, "i absolutament tot en regla". "No hi anava a treballar, ni a quedar-me, ni a res". La jove creadora de contingut detalla que, quan va aterrar a Los Angeles després de volar més de 12 hores, sense poder descansar, es va "acollonir". El motiu: el control d'immigració que fan tot just arribar. "Havia fet un vol de 12 hores i 30 minuts i pràcticament no vaig dormir en tot el vol per no tenir jet-lag. Error garrafal".
El control d'immigració, "el trauma de la meva vida"
Quan va anar a passar el primer control, van preguntar-li si portava alcohol i va dir que sí. Havia comprat una ampolla de vi a Espanya per donar a un amic del seu pare que vivia a Los Angeles i que l'anava a buscar a l'aeroport, com a mostra "d’agraïment". I aquí apareix el primer problema per a la Paula, que té 20 anys: "pensava que únicament no podies comprar alcohol si no tenies els 21 anys, però resulta que tampoc el pots tenir en possessió". Ella es va mostrar disposada a deixar l'ampolla perquè no volia cap problema, així que els oficials van seguir amb les preguntes reglamentàries. "Quants diners portes en efectiu, per què viatges fins als Estats Units, és el primer cop que vens, tens bitllet de tornada, quants anys tens...", recorda.
"I després no sé què va passar a l’oficial que va començar a dubtar de mi: em va preguntar si coneixia algú a Los Angeles i vaig dir sí, conec aquesta persona, i em va demanar si podia trucar-li. Jo vaig voler avisar (l'amic del seu pare), però em van dir que no, que donés el mòbil". Els mateixos agents van fer la trucada per preguntar a l'home si esperava la visita, qüestió que va respondre amb una afirmació. "Jo pensava que ja estava tot en regla i em van dir "ara l’únic que hem de mirar és el tema de l’ampolla de vi"". Però, de sobte, l'agent li va treure el passaport, tot dient-li que l'acompanyés a una sala "on no podia tenir el mòbil".
@paulisls recalcar que este vídeo no contiene ningún tipo de fin político, simplemente estoy contando mi experiencia personal; mi estancia en Estados Unidos fue maravillosa. Es un viaje que me ha cambiado la vida pero pienso que también es oportuno explicar que no todo ha sido de color de rosas y aunque yo ahora lo expliqué de manera muy calmada y tranquila fue una situación un poquito desagradable💋.
♬ sonido original - Paula Laguno
Dins la sala, el temps passava i la Paula recorda fixar-se que "la majoria de persones que hi havia en aquella sala eren llatinoamericanes, menys un noi de Portugal i jo". "Passa una hora, no em diuen res i jo sense poder utilitzar el mòbil. Passa una altra i res, una hora més i res, jo només mirava el sostre. I passada la tercera hora faig el gest de mirar l’hora al meu rellotge d’agulles i una de les oficials em crida que deixi "el puto rellotge"". "Jo em quedo a quadres, què està passant? I veig que comencen a requisar mòbils a gent que avisa els seus familiars que els tenen retinguts". La creadora de contingut detalla que "hi havia dues formes de treure’t el mòbil: cridant-te o prendre-te'l de les mans directament".
Després de quatre hores dins la sala, la Paula va anar a demanar informació al taulell dels oficials sobre la retenció. Però ningú va dir-li res. "Vaig parlar amb un noi llatinoamericà que em va dir "que no et vegin nerviosa, perquè si ho noten, et putejaran més". Jo estava que no donava crèdit, semblava una pel·lícula allò".
A la cinquena hora, la van fer passar a una sala per repetir les preguntes reglamentàries i ella va explicar que creia que l'havien parat per l’ampolla de vi, però els agents, de seguida, li diuen que no és per això. "Pregunto per què m’han retingut i em diu que no m’ho poden dir. Passem a una altra sala i em treuen el mòbil", narra. "Posa’m la contrasenya, surt fora i d'aquí a 10 minuts te'l torno", explica que va dir-li un agent. Ella, cansada, va entregar-lo per posar punt final al periple i així va ser: després de revisar el telèfon, van dir-li que ja podia accedir al país.
Tràfic de persones: possible explicació?
Molts usuaris han assenyalat que aquest comportament dels agents es pot tractar d'una mesura presa davant del tràfic de persones. Per això, en veure una noia de 20 anys que viatjava sola i a qui l'esperava un home molt més gran que ella, van fer sonar les alarmes. Sigui com sigui, la Paula qualifica l'experiència com "el trauma de la meva vida", si bé després va poder gaudir del viatge amb tota normalitat.