Han passat gairebé dos mesos des de les eleccions generals. Però, malgrat la victòria solvent, els números continuen sense sortir per a la investidura de Pedro Sánchez. El pressing Rivera, per ara, no ha donat cap resultat. Tampoc la reedició de la majoria de la moció de censura, amb el PSOE i Unidas Podemos en posicions molt allunyades. El principal obstacle és la cadira de Pablo Iglesias en el Consell de Ministres, la pugna entre govern de coalició-govern de cooperació. Ja porten quatre reunions i no han acostat posicions. Ningú no es mou. Només han aconseguit retrets creuats. L’actual escenari aboca a una primera investidura fallida a mitjans de juliol, com la del mateix Sánchez el març del 2016. Els socialistes hi compten si serveix per activar el compte enrere dels dos mesos per a la repetició electoral i afegir pressió. Cada cop és més habitual parlar de setembre entre pasadissos.
Aquest mateix dijous s’ha conegut que el president en funcions Pedro Sánchez i la presidenta del Congrés Meritxell Batet es reuniran dimarts que ve per fixar una data per a la investidura. Tot apunta cap a la segona o tercera setmana de juliol, perquè abans Sánchez té compromisos internacionals. Fonts del PSOE remarquen que “amb o sense suports en el mes de juliol hi haurà investidura”.
És el mateix que Sánchez va traslladar a Pablo Iglesias en la reunió secreta d’aquest dimarts a la Moncloa. Però, segons els socialistes, el candidat a la investidura va trobar-se al davant un mur. “Pablo Iglesias no ha variat la seva posició mantenint la seva exigència d’un govern de coalició. No ha descartat votar en contra de la investidura”, asseguraven des de Ferraz.
Foto: EP
En canvi, des d’Unidas Podemos retreuen al secretari general del PSOE la seva ambigüitat. Aquest dijous fins i tot la seva portaveu al Congrés, Irene Montero, ha denunciat que Sánchez va traslladar a Pablo Iglesias que “preferia buscar el suport de la dreta”, un extrem que després la portaveu Adriana Lastra ha volgut desmentir. “No és així”, ha assegurat. Els ha demanat que “aclareixin si tornaran a votar en contra d’una investidura d’un president d’esquerres”. Com el 2016, està molt present l’escenari d’una investidura fallida.
Ara per ara, descartat l’escenari d’una abstenció de Ciutadans per evitar més lligams dels necessaris, el principal obstacle per a un govern d’esquerres és justament la cadira de Pablo Iglesias o membres del seu equip en el Consell de Ministres. Especialment amb els mesos que venen per davant, amb la sentència del Tribunal Suprem redactant-se, els socialistes volen evitar un pollastre a la Moncloa tot just arrencada la legislatura. Per als socialistes seria un focus d’inestabilitat innecessari.
A dia d’avui, el que és evident és que a Pedro Sánchez la calculadora, el pactòmetre, no li arriba als 176 escons. Ni amb abstencions. De moment, no té ni els vots de Ciutadans, ni els d’Unidas Podemos, ni els del PNB, ni els dels independentistes catalans i bascos (que miraran de fixar posició en els propers dies). Per no tenir, no té ni els dos vots de Coalició Canària. Tot plegat aboca a una possible investidura fallida el mes de juliol, a la qual el PSOE està disposat malgrat que digui que vol formar govern el més aviat possible. A partir de la primera votació s'obriria un termini de dos mesos.
Foto: GTRES
Borrell “se queda”
En plena incertesa per la investidura, Josep Borrell ha aprofitat per anunciar que renuncia a l’acta d’eurodiputat, malgrat haver estat el cap de llista de la formació més votada el 26-M. La decisió ha estat consensuada amb Pedro Sánchez. Ho ha justificat en la “incertesa” de la investidura, i n’ha culpat Pablo Iglesias. “Poden ser dues setmanes o poden ser tres mesos”, ha criticat. Davant d’aquest escenari, Borrell ha considerat que no seria raonable deixar “vacant” la plaça de ministre d’Exteriors, que continuarà exercint.