No cal que t'hi escarrassis: no hi és. Tots els diaris —fora de La Vanguardia i El Punt Avui— han fet desaparèixer de la portada l’informe d’Amnistia Internacional sobre la sentència de l’1-O. L’ONG, que des del 1961 treballa per la defensa dels drets humans arreu del món, Premi Nobel de la Pau 1977, diu que el Tribunal Suprem “amplia excessivament i perillosa la interpretació del delicte de sedició”, tot “criminalitzant actes de protesta legítims”. En conseqüència, la sentència —i les penes que imposa— és “desproporcionada”, “excessiva”, “restrictiva”, “imprecisa”, “perillosa”. Si aquesta doctrina jurídica es normalitza, “pot impedir que la ciutadania participi en protestes pacífiques sense por”. Per paga, afegeix, cal alliberar “immediatament” els Jordis —Cuixart i Sànchez—, i es compromet a actuar davant l’Estat espanyol perquè reformi el que calgui reformar.

No només han bandejat l’informe a les portades de paper. El Mundo no en publica cap notícia a la seva web. El País, La Razón i ABC la donen a la secció Catalunya —els que coneixen alguna cosa de digitals saben que les seccions no se les mira ningú—. El Periódico (“dur informe”, en diu) l’enterra a la secció de Política.

Aquest diari té especial delicte —en sentit figurat— perquè sí que publica en portada el suport de Trump a la invasió israeliana de territori palestí, una mascarada més que el president dels EUA va representar ahir, desesperat per distreure l’atenció de les greus acusacions que li fan alts funcionaris, un darrere l’altre, en el procés d’impeachment (destitució) que se li segueix a Washington. Els altres diaris també fan mans i mànigues per amagar l’informe d’Amnistia. La Razón s’inventa que el procés posa en risc la F1 a Montmeló. El Mundo segueix el seu serial sobre el testament de Franco (Exclusiva!). Etcètera. Que llunyans els temps que El País publicava cada setmana una columna amb el cas d’algun pres de consciència defensat per Amnistia a prop de la vinyeta de l’enyorat Romeu!

La raó d'amagar-ho

Tant d’afany ocultista no pot provenir d’una badada casual o d’un accés sobtat d’incompetència. És una decisió ben deliberada. No costa gaire d'imaginar la volada que haurien donat a l’informe d’Amnistia si les conclusions haguessin estat les contràries.

La raó d’aquesta omissió intencionada tampoc no és gaire difícil d’esbrinar. Aquests diaris han estat part activa —en major o menor grau, amb ganes o desganes— de la maquinària de criminalització de l’independentisme i de l’operació de desprestigi dels seus líders i dels ciutadans que en són partidaris, els quals han menyspreat i/o n’han fet riota. Han escampat, sense comprovar-les, difamacions, mitges veritats, faules i confusions sobre el procés amb una actitud llagotera i submisa, en sincronia amb els aparells de l’Estat i sense escoltar l'altra campana ni el campaner. Que ara una organització amb l’autoritat, el prestigi i la influència —set milions de socis— d’Amnistia Internacional digui el que diu de la sentència també els acusa a ells, el periodisme d’Estat, la fiscalia mediàtica. Al mirall que Amnistia els ha plantat davant s’hi han vist massa lletjos.

Només cal substituir a l’informe la paraula sentència pel nom dels diaris i tot encaixa igual. Com n’han de dir res, a la portada ni enlloc, de l’informe? Haurien d’explicar als seus lectors per què no van adoptar també la mateixa mirada crítica sobre les fabricacions dels atestats, l’arbitrarietat de les detencions i de les presons preventives, les anomalies en la instrucció, en la vista i en la sentència. Ho van blanquejar tot sense mirar-s’hi gaire. S’ho van empassar tot sense mastegar. Ben de gust.

Avui han fet el mateix, esclar. Ignorar-ho i menystenir-ho. Com a l'ONU, altres oenagés de drets humans, a la justícia alemanya, belga, escocesa, suïssa. D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol.

Oportunament, ahir, l’Audiència de Sevilla va tenir la bondat de publicar la sentència del cas dels ERO, una malversació de 679.432.179,09 euros comesa entre 2001 i 2009 per 19 alts càrrecs de la Junta d’Andalusia, entre els quals dos presidents i set consellers. Equival a 66.000 Seat Ibiza, la meitat dels que se'n van vendre el 2018, o a 755.000 salaris mínims. És molt gros. Informativament, aquest frau colossal passa pel davant del que tu vulguis. Però tampoc no els deixa gaire ben retratats, a alguns diaris. On eren mentre tot això passava a Andalusia? A la panxa del bou, on no hi neva ni hi plou, diria la canalla a qui l'Ara ha encarregat d’il·lustrar el diari d'avui. Un diari preciós, un espetec de llum.

LV

EPA

EP

EM

EPC

ABC

LR

ARA

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat