Entre les (moltes, per força) coses que no apareixen a les portades d’avui n’hi ha una que crida l’atenció: Alemanya ha cancel·lat els mercats de Nadal. Som a finals d’agost i els alemanys ja saben què els passarà a novembre i desembre. De la mateixa manera, el govern d’Angela Merkel ha decidit que seguirà finançant els ERTO fins a final de l’any que ve. L'any que ve. A Espanya, monarquia moderna i democràcia consolidada, encara hi ha una pila de comunitats autònomes que no saben què fer amb el curs escolar, que arrenca en quinze dies.
En general, els diaris de Madrid i Barcelona, els columnistes, tertulians, opinaires i profetes, assenyalen al sistema autonòmic com a responsable de tots els mals. Aquests dies, les portades són un estira i arronsa entre dos relats: un explica que el govern central no vol saber res de la pandèmia i descarrega la responsabilitat de controlar-la en les comunitats autònomes; l’altre diu que algunes autonomies volen que Madrid centralitzi la lluita contra la covid-19 per no patir el desgast que suposa aquesta gestió. Només a efectes documentals, val la pena recordar que, a Alemanya, un país que sap què fer, són 400 organismes locals i dels länder (autonòmics, vaja) els que s’encarreguen de gestionar les proves de la covid-19 i també l’inici del curs escolar, entre altres tasques. Els hi va molt bé.
Potser el problema d’Espanya és que no hi ha alemanys.
Sigui quin sigui el problema d’Espanya, si esperes que els diaris d’aquí ofereixin alguna informació que comprometi els governs a fer de governs, seu en un bona butaca. De moment, un dia i un altre es dediquen a nodrir algun dels dos relats. Sense gaires matisos. El govern central ha dit als autonòmics que els deixa declarar l’estat d’alarma per aplicar confinaments durs com al març i abril. Aquests, però, demanaven una cosa menys crua: una habilitació legal que els permeti confinar un poble o un barri sense que els jutges ho tombin al·legant protecció de drets fonamentals o preteses raons epidemiològiques. Aquest conflicte, més de grisos, no surt a les portades, que s’estimen més el blanc i el negre del conflicte, l’embolic i la cridòria.
Els diaris d’avui també informen que, segons dades oficials britàniques, amb prou feines s’han detectat 70 casos entre els 1,6 milions d'escolars anglesos a l’inici del curs. La majoria són infeccions aïllades originades fora dels centres. Un estudi de l’hospital infantil Sant Joan de Déu de Barcelona diu que el contagi entre els nens que han participat en 22 campaments d’estiu és sis vegades menor que entre la població general. És veritat que es tracta d’una activitat a l’aire lliure en grups d'un màxim de deu, com recomana la Generalitat. Però té més titulars la protesta d’alguns mestres i del Sindicat d’Estudiants, empipats perquè sospiten que les escoles no són segures. Les dades perden contra les sospites.
Es parla molt de política basada en l’evidència i poc de portades basades en l’evidència, en el benentés que potser volem certeses sobre la pandèmia mentre els experts descobreixen avui coses que contradiuen les que havien descobert ahir. Els alemanys estan en les mateixes condicions i se’n surten millor, però. Potser els diaris ens ho explicaran algun dia.
