Un terratrèmol és un moviment brusc i passatger de l'escorça terrestre causat per l'alliberament sobtat d'energia acumulada a l'interior de la Terra. Els motius més habituals són la tensió en falles geològiques i el desplaçament de les plaques tectòniques de la Terra, que estan en moviment constant i quan la tensió supera la resistència de les roques en una falla, s’allibera una energia de manera sobtada causant el terratrèmol. També els processos volcànics, els impactes de meteorits o les explosions humanes poden originar un sisme. Quan el terratrèmol es produeix en zones submarines de subducció on es produeix un aixecament o enfonsament del fons marí, origina un tsunami, terme que prové dels termes japonesos tsu, que significa 'port', i nami, que és 'onada', i es refereix a aquestes onades poderoses que afecten principalment les zones costaneres. En el cas del megaterratrèmol de Kamtxatka (de magnitud 8,8), que ha originat una alerta de tsunami que ha afectat pràcticament tot el cinturó de foc del Pacífic, ha estat causat pels processos tectònics propis de la regió; la subducció de la placa del Pacífic sota la placa del mar d’Ojotsk, generant un trencament en la zona de contacte entre totes dues plaques, coneguda com a zona de subducció, un procés tectònic en el qual una placa oceànica densa s'enfonsa i es llisca sota una altra placa, que pot ser oceànica o continental, descendint cap al mantell terrestre. Es considera que un sisme és un megaterratrèmol quan la magnitud supera generalment els 8,0 en l'escala de magnitud de moment (Mw).

La península de Kamtxatka està situada exactament en el límit on la placa del Pacífic (més densa i antiga) s'enfonsa sota la placa de la mar de Ojotsk, un procés continu que allibera enormes quantitats d'energia acumulada en forma de megaterratrèmols. El Servei Geològic dels Estats Units (USGS) assenyala que el sisme originat aquest dimarts va ser producte d'una falla inversa superficial al llarg de la interfície d'aquesta zona de subducció, amb una àrea estimada de lliscament de 130 km per 65 km. Aquest moviment sobtat i massiu va provocar l'alliberament d'energia acumulada durant dècades o fins i tot segles, la qual cosa explica la magnitud excepcional del sisme (8,7-8,8 Mw). 

El precedent del terratrèmol de 1952

Històricament, la regió ja ha registrat uns altres megaterratrèmols importants, com el del 4 de novembre de 1952 (magnitud 9,0 Mw), a causa del mateix mecanisme tectònic; un sisme considerat el més poderós enregistrat en la història de Rússia i un dels més devastadors a escala mundial en aquesta dècada. L’epicentre va ser marí, i va provocar un tsunami amb onades de fins a 7 metres a Kamtxatka i a les illes Kurils, que va arribar fins i tot a les costes de Xile, amb onades de fins a 3,6 metres. El tsunami es va propagar per tota la conca del Pacífic a més de 400 milles per hora, arribant a diferents costes al voltant de l'oceà. Aquest terratrèmol va causar destrucció significativa a la regió de Kamtxatka, particularment a la ciutat de Sévero-Kurilsk i altres localitats de l'óblast de Kamtxatka i l'óblast de Sajalín. Es tracta del cinquè terratrèmol més poderós des de 1900 i va ser el sisme més mortal en l'àmbit mundial en 1952, amb prop de 10.000 morts indirectes.

Impossibles de predir-ne la magnitud

Les causes d’aquest terratrèmol són les mateixes que han originat l’actual sisme: la falla inversa superficial associada al terratrèmol de Kamtxatka és el resultat de la compressió tectònica en una zona de subducció, amb un desplaçament vertical predominant, baixa profunditat hipocentral i significativa deformació superficial. Però tot i que les causes generals estan ben establertes (subducció i acumulació de tensió a la frontera de plaques), la predicció exacta del moment o la magnitud d'aquests esdeveniments segueix sense ser possible amb la tecnologia i el coneixement actuals.

El mesurament sistemàtic de terratrèmols va començar a desenvolupar-se a la fi del segle XIX i principis del XX, amb les primeres escales sísmiques com l'escala Rossi-Forel de 1874-1881, seguida per l'escala d'intensitat de Mercalli en 1902. No obstant això, l'escala més àmpliament coneguda i utilitzada per a mesurar la magnitud numèrica dels terratrèmols va ser desenvolupada en 1935 per Charles Francis Richter i Beno Gutenberg a Califòrnia, coneguda com l'escala de Richter. Aquesta escala quantifica la magnitud del terratrèmol basant-se en l'amplitud de les ones sísmiques registrades per sismògrafs. Amb el temps s'han implementat escales més precises, com la magnitud de moment, que reflecteix millor l'energia total alliberada en terratrèmols grans.

El terratrèmol de Kamtxatka d’aquest dimarts, amb una magnitud estimada entre 8,7 i 8,8 Mw, se situa entre els terratrèmols més forts registrats en la història moderna, i els registres confirmen que podria ser el sisè més potent mai registrat en el planeta. Encara que no supera al terratrèmol de Kamtxatka de 1952, que va aconseguir una magnitud de 9,0 i és un dels més poderosos mai detectats.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!