A les portades del dia ja està tot decidit. Fora d’El Punt Avui, que interpreta les batudes i detencions d’ahir com un espectacle previ a la sentència de l’1-O, la resta de la premsa dona per fet que els detinguts són terroristes que fabricaven explosius i es disposaven a atemptar seguint plans molt concrets. L’ABC aprofita per parlar de terrorismo catalán, així en general, i assenyalar el president Torra com a inductor dels atemptats contra una caserna de la Guàrdia Civil i el Parlament (sic). Sense fonts. El Mundo dona per fet que preparaven un atemptat pel que anomenen “Dia D” —al subtítol, com penedits per haver fet curt, parlen d’accions, en plural. Es veu que s’han escalfat a mesura que escrivien. El País i El Periódico insisteixen que els atemptats estaven planejats per l’octubre. La Vanguardia, més cauta, explica que la Fiscalia acusa de. L’Ara diu escaridament que la Fiscalia “veu ‘terrorisme’” a Catalunya.
En fi, que tots han triat donar per certes les acusacions, afegint-hi sal i pebre els que més ganes en tenen, sense més fonts que la Guàrdia Civil i l’Audiència Nacional i al marge de la presumpció d’innocència. No cal investigar ni provar res més: garjola i avall. Ni un esment, com ha fet la premsa internacional, a que “la tàctica principal [de l’independentisme] ha estat la resistència passiva més que la confrontació directa”, com diu The Guardian, o que “els independentistes catalans sempre han protestat d'una manera decididament pacífica. Consideren que només així podrán convèncer dels seus objectius a la majoria dels catalans”, com Der Spiegel.
"Cuina d'explosius"
Un detall entre una dotzena. Es diu que han trobat “termita” en un magatzem que la Guàrdia Civil anomena “una cuina d’explosius”. Tots ho reprodueixen i ni un explica què és la “termita”: un compost pirotècnic que es fa servir com a font de calor per soldar i en la instal·lació de focs artificials. També insisteixen que hi havia “precursors” d’explosius, terme que sona molt tècnic fins que t’assabentes que substàncies corrents a qualsevol casa de família entren en la definició de “precursor”. Tal com tracten els fets molts diaris, tenir un “precursor” a l’abast et fa terrorista. Així va tot.
No els ha fet dubtar ni un xic que la nota de la Guàrdia Civil que explicava l’operació feia servir fins a cinc condicionals: podrían, sustancias consideradas o susceptibles de ser empleadas, etcètera.
Tampoc que, últimament, l’Audiència Nacional —l’òrgan que ha dirigit les investigacions i ha ordenat les batudes i detencions—, no té un historial d’especial competència. La seva fiscalia va haver de retirar els càrrecs per terrorisme als nou joves d’Altsasu, malgrat que igualment els va condemnar a llargues penes de presó. Tamara Carrasco va ser acusada de terrorisme i rebel·lió o sedició —el que més convingui—, empresonada primer i confinada després. Avui, lliure, un jutjat ordinari la investiga per simples desordres públics. A casa seva, la Guàrdia Civil hi va trobar un xiulet, cartells i una carota. A Adrià Carrasco, a Brussel·les de fa mesos, encara no li han pogut provar res. El mateix que amb el cas Pandora, on els quinze detinguts, afins a moviments anarquistes, van ser absolts. També val la pena recordar l’anomenat “escamot Dixan”, als qui es va acusar de terrorisme i tinença d’explosius… Era detergent. Més els casos, iguals o semblants, de Núria Pòrtulas, els tres de Gràcia, el cas Piñata, Èric Bertran…
Tampoc els fa aixecar ni una cella que la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, hagi descrit les batudes i detencions com a “preventives”. De primer de carrera: el dret penal mai no és “preventiu” perquè intervé sobre fets passats i no pas futuribles imaginats o imaginaris. Etcètera.
A la vista d’aquests punts foscos i precedents dubtosos, no és pot descartar que, d’aquí a uns mesos, aquesta operació acabi en poc o res. Però els titulars d’aquests diaris ja hauran aplegat al mateix titular les paraules “independentisme”, “català” i “terrorisme”. Aviam qui és el valent que desfà aquest marc mental —evocador dels anys dels terroristes d'ETA—, fabricat amb més (mala) voluntat que informació.
