Prova que els diaris estan atacats de solemnitat i moren d’avorriment —i així ho traslladen— és que en la notícia de la irritació de Rússia per la imminent entrada de Finlàndia a l’OTAN s’obliden de dir que la primera ministra finesa, Sanna Marin, va replicar les amenaces russes amb una piulada on se la veu fent dominades, com desafiant el posat i la onda matxirula de Vladímir Putin i dient-li que si vols alguna cosa vine a buscar-la. Patrycia Centeno aka @politicaymoda, diu que la mandatària finesa ha fet molt santament perquè els mascles alfa com Putin només entenen el llenguatge de mascle alfa, com és ara una primera ministra que li ensenya el dit (metafòricament) al president rus mentre fa exercicis durs de gimnàstica a la barra de casa seva. Sanna Marin ha trolejat Vladímir Putin i l’enrabiada de Rússia ha quedat en rebequeria de nen malcriat. Si la feminització de la política és això, benvinguda sigui.
Però vaja, els diaris impresos, que és del que aquí es tracta, més que de paper són de cartró avui —i gairebé cada dia—, de tan encarcarats com es presenten, que sembla que s’hagin empassat un penjarrobes. Una anècdota com aquesta de Sanna Marin explica més coses sobre el tremp i l’actitud d’un país que cinquanta llistats d’armes. En el cas de Finlàndia, a més, resulta que és un país que es prepara per qualsevol —qualsevol— contingència amb el veí rus des del 1944, data en què ja els van derrotar i fer fora del país. Els diaris no han sumat ni la història, ni la disposició ni els plans de guerra finlandesos i els títols basculen tots sobre les amenaces russes que, fins ara, només han estat foc d’encenalls i ganes de fer els gegants.
Una portada que val la pena comentar és la d’El Mundo, cada dia més semblant a un gag. Avui obre a tota pàgina amb el raonament pel que el magistrat del Tribunal Suprem va autoritzar les escoltes del CNI al president Pere Aragonès i a Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont, entre altres personalitats independentistes. Diu el jutge que la intervenció telefònica (amb el programari Pegasus) és “l’única fórmula per a evitar una secessió”. Fa riure. Realment, el jutge els hi tenia moltes ganes, als independentistes, i la seva dèria volava a gran altura, perquè el risc de secessió era el mateix que la probabilitat que el sol sortís per l’oest. Es coneix que el diari comparteix tot aquest deliri i ens en vol convèncer, perquè obrir amb això un títol de dues línies a tota portada no és un numeret que es faci sovint. Si no ets un hooligan ultra t’haurà agafat un calfred a l’espinada. Si espien Aragonés o Boye “per evitar la secessió” —ells mateixos en deuen estar al·lucinats— et poden espiar a tu per impedir que assaltis la Zarzuela amb afany de segrestar a Felip VI. Esclar que no en tens cap intenció. Però és o no inquietant que una dotzena de periodistes veterans, amb carrera universitària i en estat de sobrietat, decideixin confeccionar la història principal de portada amb aquesta fantasia en comptes de queixar-se de la frescura i lleugeresa amb què el magistrat del CNI autoritza una vulneració de drets i llibertats d’aquesta categoria? Per això d’El Mundo aquí en diem el tabloide ultra. Hi ha moltes proves com la d'avui.
