El ple de l’Ajuntament de Tarragona ha tombat amb una àmplia majoria una moció presentada per Junts que pretenia impulsar una regulació específica del padró municipal mitjançant la redacció d’una ordenança pròpia. La proposta, que només ha rebut el suport del PP, ha estat rebutjada per la resta de grups, que han al·legat motius legals per oposar-s’hi. Segons s’ha explicat durant el debat, el padró és un registre administratiu de residència regulat per la legislació estatal, i no pot ser utilitzat per qüestions relacionades amb la legalitat urbanística o contractual, com plantejava Junts. Aquesta iniciativa se suma a un debat més ampli que, en els darrers mesos, s’ha estès per diversos ajuntaments catalans sobre la flexibilització de criteris en l’empadronament. Durant la sessió, el portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado, ha carregat durament contra la formació independentista i els ha retret que “deixin de portar propostes que intenten tapar les vergonyes davant d’una Aliança per Catalunya que els menja el terreny”.
🟡 El padró, a debat: el conflicte polític entre els ajuntaments que volen limitar-lo i els que no
En el text presentat, Junts expressava la seva preocupació pel fet que “la simple declaració de residència en un domicili, encara que sigui fruit d’una ocupació delinqüencial, generi automàticament drets plens”, com ara l’accés a l’escolarització o a la sanitat pública. Un altre dels punts polèmics de la proposta plantejava “incorporar l’arrelament com a criteri de preferència en les bases d’adjudicació d’habitatge públic municipal”, una mesura que ha estat criticada des de diversos fronts. Des d’ERC, Carles Farré ha defensat que “l’habitatge públic ha d’anar a qui més ho necessita, no a qui porta més anys vivint a Tarragona”. Per la seva banda, Judit Gómez, de Vox, ha anat més enllà en la seva crítica, afirmant que “l’arrelament és un colador de regularitzacions massives” i advertint que “no hi ha habitatge per a tots”.
El debat sobre el padró municipal no és exclusiu de Tarragona i també ha generat polèmica en altres punts del territori català. Un dels casos més sonats ha estat el de Sant Cugat del Vallès, on, segons va informar RAC1 aquest dimecres, l’ajuntament ha detectat que 324 persones estrangeres s’havien empadronat al municipi entre l’última setmana de juliol i el 18 d’agost. Davant les sospites d’irregularitats, el consistori ha optat per congelar temporalment els procediments i aturar els empadronaments mentre es duen a terme inspeccions per verificar-ne la legalitat. Tot apunta que es tracta de casos fraudulents, ja que en una desena d’investigacions tancades fins ara s’ha constatat que els contractes aportats eren falsos i que els sol·licitants s’havien atribuït adreces fictícies amb documents manipulats. La problemàtica no és nova, perquè Sant Cugat va protagonitzar un episodi similar a finals de juliol, quan el tinent d’alcaldia de Relacions Institucionals, Jordi Puigneró, va anunciar la baixa massiva de més de 4.000 persones del padró. El juntaire va acusar la CUP —soci de govern en l’anterior legislatura— de no haver “fet els deures” en la gestió d’aquest registre.
Què és el padró?
El padró municipal és el registre administratiu que acredita la residència habitual d’una persona en un determinat municipi i, segons el Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals (RD 1690/1986), tota persona que viu a Espanya està obligada a inscriure-s’hi al municipi on resideix habitualment. En el cas de les persones sense domicili fix, la seva inscripció només es pot formalitzar si s’ha posat prèviament en coneixement dels serveis socials. Aquesta inscripció no només facilita l’accés a drets com el de vot, la participació en la gestió municipal o l’ús dels serveis públics, sinó que també comporta determinats deures, inclosa la contribució econòmica als serveis locals. Per empadronar-se, cal acreditar “un títol que legitimi l’ocupació de l’habitatge” i la normativa, concretament l’article 16.2 de la Llei de bases de règim local (LBRL), permet denegar l’accés al padró si la persona no pot acreditar de manera fefaent les dades exigides.