Els partits després del 27-S (1).

Unió es presenta en solitari a unes eleccions després de 37 anys d'aliança amb Convergència Democràtica. El 27-S a la nit es resoldrà, doncs, un dels grans misteris de la política catalana: què faria Unió Democràtica sola en unes eleccions. De moment, la resposta del CIS d'aquest setembre és clara: res.

Bé, no exactament. El CIS li dóna un 1% d’intenció directa, que es tradueix en 1,5% d'estimació de vot, cap escó i ni tan sols la possibilitat d’obtenir-lo. La demoscòpia condemna l'històric partit a l’extraparlamentarisme.

“No ho veiem gens clar i les enquestes no ens ajuden”, confessa un dels membres del Comitè de Govern d’Unió a El Nacional. “Ens pot passar com al CDS, que va desaparèixer després d'un seguit d’enquestes que el convertien, a ulls dels electors, en una força irrellevant i víctima de l'anomenat vot útil”, afegeix.

Lligats al 27-S

Abona aquesta tesi el número dos per Barcelona, l’ex fiscal en cap a Catalunya, Martín Rodríguez Sol. El 9 de setembre, en una entrevista a l’Oracle de Catalunya Ràdio, Sol admetia cert desànim entre les files democristianes a la vista dels magres resultats que els atorguen les enquestes. “Essent realistes, no és per tirar coets, però la nostra esperança és aconseguir cinc diputats”, insistia Rodríguez Sol.

Hores abans, Ramon Espadaler, el candidat a la Presidència, assegurava a El Nacional, al Fòrum Nueva Economia, que disposava d’enquestes que li atorgaven més de cinc escons però que “les guardava al calaix”.

Espadaler també diu que no es planteja plegar si UDC no obté representació. La seva idea, emfasitza, és preparar el partit per presentar batalla a les eleccions generals espanyoles.

Qui sí ha lligat el seu futur polític al resultat del 27-S ha estat Josep Antoni Duran i Lleida. “El resultat del 27-S condiciona les meves responsabilitats polítiques davant el meu futur polític”, va dir en una entrevista a RNE el 10 de setembre. “Moriré amb les botes del diàleg posades”, va reblar el president del Comitè de Govern d'UDC.

L’estratègia, pel terra

Quedar fora del Parlament desgavella els plans de Duran per a refer el partit. Després de la separació amb CDC, l’estratègia post 27-S d’Unió preveu que se celebraran dues eleccions en un any. El líder democristià ha explicat a la seva guàrdia pretoriana que es conformaria amb una mínima representació al Parlament, encara que no arribi als cinc diputats que calen per a formar grup parlamentari.

El Grup Mixt com a mínim

En aquest cas, els representants d'Unió serien els únics al Grup Mixt, sempre que l'encertin les enquestes, que atorgen a les altres llistes més de cinc escons i, per tant, grup propi. Unió tindria de fet un grup parlamentari o, si més no, un relleu polític i mediàtic superior al dels seus resultats. Si fa o no fa, gaudiria d'una ascendència política i mediàtica com la de la CUP aquesta passada legislatura.

L’esperança d’Unió és que, amb una mínima representació parlamentària, n'hi hagi prou per presentar-se com alternativa a la “ingovernabilitat del Parlament”, en previsió d'unes altres eleccions avançades pel “fracàs de l'estratègia de la independència exprés”.

Dirigents del partit i diputats, com Toni Font o Roger Montañola, creuen que, en aquest cas, l'electorat veuria Unió com el “punt de retorn a la fórmula de catalanisme tradicional” que els hi donaria més expectatives de creixement.

Els blocs electorals, l’esperança

El war-room de la campanya d’Unió vol aprofitar els blocs electorals queels mitjans públics estan obligats a emetre els dies de campanya. La Junta Electoral li ha atorgat un temps similar al de Catalunya Sí que es Pot, en computar els 13 diputats que va obtenir el 2012 dins la federació amb CDC. Aquests espais serviran per intentar “col·locar un missatge” que admeten que és difícil de fer escoltar.

Barcelona i Lleida, objectius

L’organització del partit centrarà els esforços a les demarcacions de Barcelona i de Lleida. Pel que fa a Ponent, confien en la veterania i el coneixement territorial de Josep Maria Pelegrí per a obtenir almenys un escó. Serà difícil. El CIS registra un 0,6% d'intenció directa de vot a Lleida que la cuina incrementa fins el 1,5%. És a dir, cap escó. Pel que fa Barcelona, Unió ha d'arribar almenys als 92.000 vots que va necessitar la CUP per a obtenir tres diputats el 2012, amb una participació que va arribar al 68%.

Partits per més de la meitat

L'escissió de Demòcrates de Catalunya, els independentistes, és un atzucac de primera magnitud pel partit. Ho demostra la pèrdua de poder municipal: 23 dels 43 alcaldes d'Unió (el 53%) són ara de Demòcrates així com 118 dels 191 regidors (el 62%). Més de la meitat d’alcaldes i regidors d’Unió Democràtica ja són de Demòcrates de Catalunya. És a dir, Unió és el partit petit desprès de l'escissió i el partit impulsat pels demoindepes ja és la quarta força política municipal de Catalunya. A més, des de Demòcrates asseguren que la gran majoria de les 1.600 altes són ex militants d'Unió.

La situació financera, difícil

El futur del partit es veu severament agreujat pel neguit de tenir un deute acumulat de 17.164.394 euros i un saldo negatiu de 12.126.059 euros a 31 de desembre del 2013, segons el darrer informe del Tribunal de Cuentas. Un deute difícil d'eixugar a la vista del compte de resultats que apareix al document esmentat: ingressos de 2,3 milions i despeses de 2,9 milions a l'any.

2. Per què Iglesias necessita que Lluís Rabell guanyi el segon lloc el 27-S.

3. Per què la CUP vol una majoria absoluta de Junts Pel Sí (en escons).

4. Per què el PSC ha passat de lluitar per ser el 1er a ballar per a no ser l’últim.

5. Per què el PP vol ser el ‘partit dels espanyols’.

6. Com ha superat Junts pel Sí la campanya sense barallar-se.

7. Per què C’s considera que quedar segon és com quedar primer