El partits després del 27S (6)

Diuen els estrategs de campanya de Junts pel Sí que un dels secrets del seu plàcid i efectiu funcionament és a l’avinguda Madrid. Allà, a prop de la cruïlla amb Carles III, tenen instal·lat el quarter general de la candidatura. Res no ho identifica des de fora. I, un cop a dins, tampoc ningú diria que des d’allà s’ha cuinat durant dos mesos el fil argumental d’un pols a l’Estat. Unes fileres de taules amb gent treballant diligentment. Les parets nues. Alguns cartells a terra, encara sense temps per penjar-los. Dues sales amb parets de vidre i taules de reunions. I al fons del tot, el cervell de la bèstia: una sala sense llum natural amb una pissarra blanca i una gran taula amb cadires –diferents– al voltant.

Tot plegat va començar a les 11 de la nit del 13 de juliol. Aquella nit, després de deu hores de reunions al palau de la Generalitat, es va donar per tancat un acord entre Artur Mas i Oriol Junqueras per presentar una llista conjunta a les eleccions del 27S. Era el punt final d’una agra etapa d’estira i arronses entre les cúpules de les dues formacions.

Vuit mesos abans hi havia hagut la proposta d’Artur Mas en una conferència a Barcelona per un gran acord amb una llista unitària i un full de ruta de 18 mesos; i la rèplica –també en conferència– de Junqueras rebutjant la llista unitària. Tot seguit, fredor i distanciament. Tensió entre els líders de les dues formacions. Ensopiment de l’onada independentista al carrer, mentre les acusacions de corrupció seguien torpedinant CiU.

Tensió

A finals de febrer la tensió pujava uns graus més amb la decisió d’ERC de votar a favor de la compareixença de Mas a la comissió Pujol. Les eleccions municipals del maig serien un nou toc d’alerta a les files independentistes i, de manera especial, a la formació de Junqueras que –després de guanyar un any abans les europees– quedaria en tercera posició a Catalunya.

El 20 de juny, Mas feia una nova conferència a Molins de Rei on plantejava que la societat civil liderés la candidatura i apuntava la possibilitat de no encapçalar-la... Aquest havia de ser el darrer intent per a un acord i encara semblava impossible, atès l’aposta d’ERC i la CUP per una llista civil sense polítics.

Però les enquestes, una rere l’altra, anirien alertant els partits que per separat no sumarien. “Els sobiranistes només sumen si hi ha llista única el 27-S”, advertia el 12 de juliol en portada l’enquesta de La Vanguardia.

A les onze de la nit del 13 de juliol, quan al Palau de la Generalitat es va encendre el llum verd de l’acord, faltaven només 11 setmanes per a les eleccions, i la tensió entre convergents i republicans després de mesos d’estira i arronsa projectava molts dubtes. Massa dubtes. L’acord d’aquella nit es traduiria en situar Raül Romeva de cap de llista, i Carme Forcadell i Muriel Casals als llocs dos i tres. Mas, número cinc, i Junqueras de sis. El primer repte era aconseguir que l’acord tirés endavant. I aconseguir-ho gairebé sense temps per posar en marxa la maquinària.

Tothom barrejat

La seu de l’Avinguda Madrid va ser una decisió ràpida. En 24 hores l’oficina estava preparada. “Tothom està barrejat. S’aplica una lògica d’operativitat i eficiència i no una lògica de l’origen de cada persona”, explica el republicà Lluís Salvadó. Aquesta dinàmica s’ha acabat imposant amb naturalitat, fins i tot en les decisions més quotidianes de funcionament.

Segons Salvadó, en l'àmbit nacional no s’ha registrat cap incidència durant aquests dos mesos. Una altra cosa és en l'àmbit local, on sí que hi ha hagut algun problema, en bona mesura provocat per les esgarrinxades que encara supuren en algunes localitats des de les eleccions municipals del mes de maig. “Però ràpidament s’han superat”, assegura.

La maquinària de treball s’engega al matí amb el comitè de direcció que es reuneix a les 8 h. Oriol Soler en representació de la societat civil, Francesc Homs (CDC) i Salvadó (ERC) encapçalen aquesta primera cita, molt reduïda, tot just els acompanyen els responsables de comunicació dels partits. L’objectiu és analitzar missatges i estratègia. Tots els temes s'han treballat a fons per sintonitzar el discurs. Inclòs el debat sobre la corrupció, un dels primers que es van encarar amb una reunió al més alt nivell i damunt del qual s’ha construït tota una estratègia.

Les xarxes són bàsiques en la campanya. Cada matí des de la seu electoral s’envien 450.000 e-mails amb accions i crides concretes. I més de 60.000 whatsapps. Tot plegat aporta als més de 100.000 candidats apuntats i als voluntaris enregistrats argumentaris i cartells que es poden descarregar i distribuir en els seus àmbits i entorns pròxims.

Tot en paral·lel amb les campanyes convencionals. Amb actes al territori. A tots als pobles. Els responsables dels partits admeten que l’entrada de la societat civil ha desbordat les seves previsions. La mobilització s’evidencia en la participació en els actes públics i en qualsevol de les iniciatives que es posen en marxa.

El repte

I l’endemà? “Esperem els resultats”, demana Salvadó. El full de ruta que van fixar els partits amb l’ANC i Òmnium fixa un procés constituent que s’ha de tancar en un període màxim de 18 mesos.

“Quan els reptes són tan grans, hauríem de ser poc intel·ligents perquè la il·lusió no superi qualsevol discrepància que pugui aparèixer”, assegura el dirigent republicà.

Hi ha la impressió que la dinàmica que s’ha instal·lat aquests dos mesos de feina en comú hauria d’ajudar que tot plegat rodi amb més comoditat. Fins i tot en la comunicació entre Mas i Junqueras, un punt considerat delicat durant mesos i que aquestes setmanes s’ha hagut d’engreixar. No només per abordar la campanya sinó tot el procés que comença el dia 28 i que els líders de les dues formacions ja estan perfilant.

Aquesta nit, Junts pel Sí marxarà de la seu de l’avinguda Madrid. La campanya s’haurà acabat i arribarà l’hora de demostrar si la dinàmica de treball conjunta queda tancada entre aquelles quatre parets desangelades o segueix funcionant.

1. Per què Unió té tanta por de quedar fora del Parlament.

2. Per què Iglesias necessita que Lluís Rabell guanyi el segon lloc el 27-S.

3. Per què la CUP vol una majoria absoluta de Junts Pel Sí (en escons).

4. Per què el PSC ha passat de lluitar per ser el 1er a ballar per a no ser l’últim.

5. Per què el PP vol ser el ‘partit dels espanyols’.

7. Per què C’s considera que quedar segon és com quedar primer