L'oficialitat del català a la UE és una exigència de l'independentisme que el govern espanyol no ha acabat d'aconseguir. Aquest dijous l'entitat Plataforma per la Llengua ha recordat que ja havien passat mil dies del compromís de fer-ho realitat i que la iniciativa encara no ha donat cap fruit. Les reticències a Europa són múltiples, malgrat que, segons el govern espanyol, la voluntat perquè es faci una realitat és ferma. Aquest divendres el ministre d'Afers Exteriors, UE i Cooperació, José Manuel Albares, ha remarcat que la qüestió del català a la UE ja no és una cosa simplement que sigui competència del govern de Pedro Sánchez sinó que ell ho concep com un compromís personal. Albares ha volgut remarcar que aquesta oficialitat és tan sols qüestió de temps: "No li puc dir quan, però que serà oficial, ho serà".

El ministre espanyol responia així a preguntes dels periodistes en el marc de la jornada "Acord UE-Mercosur: de la negociació a l'acció" que s'ha celebrat al Palau Macaya de la Fundació La Caixa de Barcelona. Albares ha insistit que el seu compromís personal amb l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a les institucions europees "està fora de tot dubte". El titular d'Exteriors del govern de Sánchez s'ha pronunciat amb aquests termes després que Plataforma per la Llengua critiqués el "bloqueig polític" i convidés el president del govern espanyol a negociar amb Alemanya per desbloquejar-lo.

La campanya de la Plataforma

"Mil dies no són un simple retard, sinó una decisió política", adverteixen des de Plataforma per la Llengua, que han posat en marxa una campanya reclamant a la ciutadania que faci pressió sobre Sánchez, però també al ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, i al president de la Generalitat, Salvador Illa, per aconseguir un objectiu de pes per a la llengua catalana. "Aquesta setmana ha fet mil dies des que el govern espanyol es va comprometre públicament a impulsar l'oficialitat del català a la Unió Europea, una reivindicació històrica que, gairebé tres anys després de la seva sol·licitud formal al Consell de la UE, continua encallada. Davant d'aquesta situació, Plataforma per la Llengua denuncia l'immobilisme de l'executiu espanyol i assegura que la manca d'avenços ja no respon a dificultats jurídiques ni administratives, sinó a una manca d'esforç polític", afegeixen.