El 18 de novembre es va constituir el nou ple del Tribunal Constitucional, amb l’entrada de nous magistrats, dos proposats pel PP i dos pel PSOE. Dues setmanes després Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre altres líders del procés condemnats o a l’exili, han presentat una recusació contra els magistrats Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, tots nomenats a proposta dels populars. L’acceptació de la recusació afectaria la tramitació i resolució dels recursos que hi ha presentats davant del Tribunal Constitucional, que quedarien embarrancats per manca de quòrum per resoldre’s.

Això passaria perquè ja hi ha dos magistrats de l’Alt Tribunal, Antonio Narváez i Cándido Conde Pumpido, que van optar per inhibir-se de qualsevol qüestió que estigués vinculada amb el procés i els líders independentistes, després que Carles Puigdemont els recusés l’abril passat. Si és acceptada la recusació dels dos nous magistrats, no hi hauria quòrum suficient per resoldre els recursos relacionats amb el procés, tal com explica El País.

Dos terços

El Tribunal Constitucional està format per dotze magistrats i segons la llei per adoptar qualsevol mena d’acord és necessari que estiguin presents almenys dos terços dels membres que “en cada moment el componguin”. Es dona la circumstància que actualment hi ha un magistrat, Alfredo Montoya, que es troba de baixa a conseqüència d’un ictus que va patir a l’agost, de manera que ara hi ha actius onze membres del Constitucional. Si Arnaldo i Espejel són recusats, i comptant els altres dos magistrats que s’han inhibit, només hi hauria set que podrien decidir sobre les causes dels líders de l’independentisme, quòrum que està per sota dels dos terços que determina la llei.

Els nous magistrats del TC Enrique Arnaldo i Concepción Espejel amb el rei Felip VI / Efe

Recusacions

Aquesta setmana hi ha hagut una pluja de demandes de recusació dels dos magistrats del Constitucional proposats pel PP. El primer a fer-se públic va ser el presentat pel líder d’ERC Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa. Posteriorment, van ser el president Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. L’últim a recurs a conèixer ha estat el del president Quim Torra. En tots els recursos es demana la recusació per la manifesta falta d’imparcialitat d’Arnaldo i Espejel per la seva afinitat amb el Partit Popular, així com els posicionaments públics en contra del procés i dels líders independentistes.

En el cas de l’escrit presentat per Gonzalo Boye en nom de Puigdemont, es destaca l’“interès notori” manifestat per tots dos per l’empresonament del líder de Junts, així com de Comín, Ponsatí i Puig. L’escrit recull nombrosos exemples d’aquesta imparcialitat. Així, en el cas d’Arnaldo, relata com al llibre que ha publicat recentment Tiempo de Constitución. Límites, controles y contrapesos del poder, es posiciona en nombroses ocasions a favor de les tesis de l’acusació en la instrucció i el judici al procés seguit al Tribunal Suprem i qualifica de “malalts de sectarisme” a aquells que van criticar l’acusació de rebel·lió de la fiscalia.

Prejudicis

En la mateixa línia, Junqueras, Romeva i Bassa argumenten al seu escrit de recusació que les declaracions públiques, així com les relacions personals i d'afinitat ideològica, d’Arnaldo i Espejel "denoten una clara predisposició o prejudici favorable a les tesis defensades per les acusacions i desfavorable, en canvi, als plantejaments de la seva defensa".

Arguments similars han estat presentats el president Quim Torra que, igual que Puigdemont, ha demanat també que l'actual president del tribunal, Pedro González-Trevijano, s'abstingui de participar en l'incident de recusació d'Enrique Arnaldo per la seva "estreta relació d'amistat amb el recusat".

 

Imatge principal, el magistrat del TC Enrique Arnaldo / Efe