El magistrat del Tribunal Constitucional Antonio Narváez, un dels jutges que va participar en el cas de l'1-O, ha decidit apartar-se de la causa després de ser recusat pels presos i exiliats per la seva falta d'imparcialitat. Aquest dimarts el Constitucional havia de celebrar un ple per estudiar si apartava el jutge del cas, peròabans que comencés el debat ha estat ell mateix qui ha pres la decisió. Tots els líders independentistes condemnats pel referèndum l'han recusat per les seves polèmiques declaracions en una conferència on va titllar el procés d'"un cop d'Estat encobert més greu que el 23-F".
En la conferència, celebrada l'any 2017 a Granada i titulada "El problema català, perspectiva constitucional", el jutge va carregar obertament contra el procés i per això els presos consideren que Narváez no és imparcial per resoldre els seus recursos d'empara. Segons la recusació, es veurien vulnerats els seus drets fonamentals a un procediment amb totes les garanties, el dret a la tutela judicial efectiva i el dret a un jutge independent.
Malgrat això, Narváez ha negat que existeixin raons objectives per titllar-lo de parcial i ha argumentat que aquestes declaracions estan "descontextualitzades". "En cap moment no vaig fer cap menció ni referència concreta a la causa penal, com a cap tampoc cap cita personal dels recusants. L'abast de la ponència era general i parlava de qüestions jurídiques que ja havien estat resoltes pel Tribunal Constitucional", ha argumentat.
El magistrat considera que amb aquesta decisió contribueix a "enfortir la idea de la independència i la imparcialitat del Tribunal". Ara, el Constitucional haurà de dictar una interlocutòria en què accepti la seva abstenció i es donaran per tancades les recusacions.
Imatge principal: El jutge Antonio Narváez junt / Tribunal Constitucional
Sense debat en el Constitucional
La decisió de Narváez, emmarcat al sector conservador del tribunal, ha evitat que el Constitucional debatés d'aquesta qüestió tan polèmica, ja que existien diferents posicions entre els magistrats sobre si hi havia o no prou raons per apartar el jutge.
El tribunal considerava prioritari resoldre la recusació abans d'abordar el primer recurs contra la sentència del procés dictada pel Tribunal Suprem, el de l'exconsellera catalana de Governació Meritxell Borràs, condemnada a un any i vuit mesos d'inhabilitació i multa de 60.000 euros per un delicte de desobediència. Ara, doncs, després de la decisió del magistrat, ja podrà abordar-la.
Puigdemont també recusa
A més dels presos i condemnats per l'1-O, el president en l'exili Carles Puigdemont també ha presentat una recusació contra un altre magistrat, Rodríguez-Zapata, a qui acusa d'haver perdut la imparcialitat necessària per decidir sobre el recurs presentat contra l'ordre de detenció que té pendent, basant-se en la qual cosa va dir el magistrat en aquesta mateixa conferència.
Puigdemont considera que Rodríguez-Zapata "manca d'imparcialitat per conèixer i resoldre" la qüestió del cessament del president per haver estat autor d'un llibre titulat "Teoria i pràctica del Dret Constitucional" on s'al·ludeix a l'aplicació de l'articulo 155 per part del Govern presidit per Mariano Rajoy.
En concret, la defensa del president en l'exili recusa el magistrat que ha de tractar el recurs contenciós presentat contra el decret del 27 d'octubre de 2017 en què es va disposar el cessament del president, del Govern i la dissolució del Parlament en plena aplicació de l'articulo 155 de la Constitució que va liquidar l'autogovern català.
Imatge principal: El jutge Antonio Narváez al costat de Felip VI / Tribunal Constitucional