La Mesa del Parlament ha acordat aquest dimarts incoar un expedient disciplinari a l'exsecretària general del Parlament, Esther Andreu, per la polèmica que es va desencadenar amb la incorporació del seu fill com a uixer de la cambra catalana, motiu pel qual va acabar dimitint. Després del contundent informe de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) en què alertava d'una desena d'irregularitats —una de les quals era que hi podia haver un possible conflicte d'interès en aquest cas—, el Parlament va acordar obrir un "període d'informació" sobre les incidències detectades en aquest procediment. Del procés, n'ha resultat l'informe d'un lletrat, que recomana incoar aquest expedient (d'una durada màxima de sis mesos) pel fet que Andreu no es va abstenir des de l'inici en aquest procés selectiu. Això no obstant, aquesta anàlisi jurídica preliminar també considera que l'exsecretària general —que forma part del personal de lletrats de la cambra catalana— no va influir en el procediment ni tampoc s'hi constata "intencionalitat" per a la contractació del seu fill.
Fonts de la Mesa defensen l'adopció d'aquesta mesura i afirmen que "en cap cas suposa prejutjar res". Fan èmfasi en el fet que el que els aboca a prendre aquesta decisió és que no s'abstingués del procés selectiu des del principi. A més, s'ha acordat que l'instructor d'aquest procediment sigui l'actual secretari general del Parlament, Albert Capelleras. Un dels passos d'aquest expedient serà una audiència amb Andreu per esclarir tots els fets. A partir d'aquí, les possibles mesures que es puguin adoptar —o no— es basaran en allò que regeix per la llei de funció pública i els Estatuts del Règim i el Govern Interiors de la cambra catalana.
La polèmica pel cas del fill d'Andreu com a uixer
A principis de maig de 2022, el fill d'Esther Andreu aconseguia una plaça interina d'uixer després d'un procés selectiu a través d'una borsa de treball per a aquesta posició a la cambra catalana. La Mesa el va nomenar sense conèixer el parentiu amb l'aleshores secretària general. Alguns grups es van queixar que Andreu no hauria advertit l'òrgan rector de la cambra d'un eventual conflicte d'interessos durant aquest procés de selecció. Inicialment, ella va defensar que no havia participat ni directa ni indirectament d'aquest procediment i que per aquesta raó no havia considerat pertinent informar a la Mesa sobre el seu vincle familiar amb un dels aspirants. A finals del mes de maig, sumades les polèmiques pel cas de Pau Juvillà i les llicències d'edat, Esther Andreu va presentar la seva renúncia com a secretària general de la cambra catalana.
En l'informe d'Antifrau d'octubre de 2023, on informa de deu irregularitats, l'òrgan indica que "la llavors secretària general es trobava en una clara situació de conflicte d'interès real en la seva intervenció en el procés selectiu, el qual no es va gestionar adequadament". A parer d'Antifrau, "concorria una causa d'abstenció a partir del parentiu de consanguinitat en primer grau amb un dels aspirants" i per això aquesta contractació podria ser "nul·la de ple dret". Per la seva banda, el departament de Recursos Humans del Parlament va concloure que "les mancances o defectes de procediment indicades per l'OAC no suposen infraccions de l'ordenament jurídic que puguin donar lloc al procediment de revisió d'ofici, ja sigui per nul·litat o per anul·labilitat". Des de la perspectiva d'aquesta àrea, es tractaria d'una "irregularitat no invalidant".
Després del període d'informació, s'ha recomanat incoar l'expedient disciplinari, pas que ha adoptat la Mesa aquest dimarts. Un dels aspectes que s'assenyalava en la resposta del Parlament a Antifrau és que aquest darrer òrgan va afirmar el juny de 2022 que "no es desprenia cap dada que portés a afirmar que s'hagués produït una influència indeguda per part de la secretària general o persona interposada en els resultats del procediment".