"Avui no es trenca cap acord polític, sinó que l'acord polític muta". Així va descriure a començaments de juny del 2016 la cupaire Eulàlia Reguant la decisió del seu grup parlamentari de no fer costat als primers pressupostos elaborats pel govern de Carles Puigdemont tot i el pacte de govern que havien signat mesos abans. Cinc anys i mig després el pacte de la CUP ha tornat a mutar i els primers pressupostos de Pere Aragonès tampoc no han comptat amb el suport dels anticapitalistes. Això no obstant, aquest cop la situació és diferent, el Govern no viu assetjat al Parlament per la resta de grups de la Cambra com el 2016. Aragonès fins i tot s'ha pogut permetre escollir socis i ha decidit aliar-se amb els comuns de Jéssica Albiach i rebutjar la mà estesa dels socialistes de Salvador Illa.

Amb tot, la mutació del pacte ha provocat múltiples efectes secundaris. D'entrada ha esborrat la imatge d'un govern sustentat damunt del 52% independentista. Aquesta majoria ha saltat pels aires a la segons bufada. La primera va ser el debat de política general, quan les resolucions posteriors van fer evident les diferències entre els tres socis pel que fa l'estratègia independentista. La CUP va presentar en aquell debat una proposta de resolució apostant per un nou referèndum que no va comptar amb el suport d'ERC i Junts.

Tensió ERC-Junts

La negociació dels pressupostos, a més, ha provocat també tensió entre ERC i Junts. Davant la negativa de la CUP a recolzar els comptes, el partit de Carles Puigdemont va emplaçar Aragonès a liderar una alternativa per salvar el projecte. La decisió del president d'optar pel suport dels comuns va irritar Junts fins al punt que va rebutjar participar en les negociacions amb els diputats d'Albiach. No va ser, però, una resposta unànime dins del partit. Pel conseller d'Economia, Jaume Giró, la prioritat era tirar endavant els comptes, mentre la portaveu, Elsa Artadi, exigia a Aragonès blindar la majoria del 52% i reclamava una reunió entre Aragonès i Jordi Sánchez. 

En el debat a la totalitat dels pressupostos, el diputat Joan Canadell, va protagonitzar una intervenció duríssima carregant contra els comuns i advertint que s'obria la porta a l'autonomisme i al tripartit, la qual cosa va provocar signes evidents de malestar d'Aragonès i que els consellers republicans abandonessin l'hemicicle. També entre els consellers de Junts hi va haver veus titllant d'excessiva la carregada. No obstant, la intervenció d'aquest diputat havia estat acordada amb els responsables del grup parlamentari que en coneixien el contingut.

Esmenes sense els comuns

Després d'aquell acord d'ERC amb els diputats d'Albiach, Junts va deixar clar a més que no tenia intenció de votar esmenes dels comuns als pressupostos. I no ho haurà de fer. Les esmenes per introduir els acords amb la formació morada han estat tramitades i signades conjuntament pels grups d'ERC i Junts i no hi figuren els comuns. A més el partit de Puigdemont ha relativitzat aquell pacte argumentat que en realitat l'acord d'ERC amb els comuns no té una afectació significativa en els pressupostos elaborats per Economia, la qual cosa els permet avalar les esmenes.

A partir d'aquí, un cop superat el debat l'estratègia de Junts ha estat rebaixar la tensió que es va disparar les hores prèvies al debat pressupostari. Així mateix s'ha conjurat internament a evitar la disparitat de discursos exhibits amb els pressupostos. Ni tan sols el revés que el govern de Pedro Sánchez va propinar a ERC incomplint l'acord sobre el català a les plataformes audiovisuals ha provocat Junts aprofités per desgastar els socis en un dels front habituals de la confrontació entre les dues forces independentistes. La reacció pública de la portaveu parlamentària davant d'un tema considerat clau va ser de molt baixa intensitat i es va limitar a una crida a negociar conjuntament al Congrés.

Comoditat d'ERC

La incomoditat del partit de Puigdemont amb l'acord amb els comuns, contrasta amb la satisfacció dels republicans amb la incorporació dels comuns a l'equació parlamentària. Fonts republicanes admeten que aquesta combinació els dona la possibilitat de superar les votacions al Parlament sobre la gestió de Govern amb els comuns, mentre que els cupaires es reserven per a aquelles votacions que afecten a l'estratègia independentista.

Per la seva banda, Albiach ja ha deixat clara la seva disposició a què l'entesa pressupostària sigui l'inici d'una llarga col·laboració, en què entren en joc també l'Ajuntament de Barcelona i el Congrés dels diputats.

La demostració que l'entesa entre els republicans i els comuns va més enllà dels pressupostos no s'ha fet esperar. Aquesta setmana els vots dels morats han permès l'aprovació del decret del Govern sobre energies renovables tot i els vots en contra de la CUP.

Qüestió de confiança

Aquest nou escenari, però, deixa moltes incògnites obertes. D'entrada, on queda el compromís d'Aragonès amb la CUP de sotmetre's a una qüestió de confiança a mitja legislatura. Tant des d'ERC com de presidència ja es va advertir a la CUP que l'autèntica qüestió de confiança s'havia de ventilar amb la votació dels pressupostos. Segons aquesta versió, la CUP ha trencat l'acord d'investidura i, per tant, els republicans queden deslliurats d'aquella votació que s'havia de fer a mitjans del 2023.

No s'ha concretat, però, la resposta. Aragonès va admetre quan va anunciar a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat que havia tancat l'acord amb els comuns per aprovar els pressupostos, que la decisió de la CUP de votar en contra de la tramitació dels comptes obligava a revisar el pacte de govern. Aquesta revisió no es farà, segons ERC, abans que els pressupostos hagin superat tota la seva tramitació.

De moment, la CUP ha sentit l'impacte de la nova situació. De cop, el telèfon ha deixat de sonar. I així ho va admetre aquest dimarts la cupaire Eulàlia Reguant, quan li van preguntar a la sala de premsa del Parlament si el Govern els ha trucat per negociar els pressuposts: "La resposta és senzilla: No. Parlen molt amb els comuns, però amb nosaltres, no".

Direcció estratègica

També Junts reclama una nova revisió d'aquell pacte. I fer-ho en una negociació conjunta dels tres partits independentistes. La formació de Puigdemont exigeix saber en què ha quedat la majoria independentista del 52% després de la votació dels pressupostos. Vol saber també com es concretarà la direcció estratègica conjunta que s'havia fixat en l'acord d'investidura amb ERC com a marc on decidir el full de ruta per avançar en la reivindicació de l'autodeterminació. Junts ha apostat des del primer moment que aquesta direcció estratègica se situï en el marc del Consell per la República i, de fet, aquest va ser un dels temes que va aixecar més polèmica.

Així mateix, reclamen concretar ja la proposta nacional del Govern, l'estratègia a seguir un cop es constati quin resultat aconsegueix la taula de diàleg, que, a parer d'aquest partit, serà nul. I, de nou, el referèndum es posarà damunt la taula.

 

A la imatge principal, el president, Pere Aragonès, saluda la líder dels comuns, Jéssica Albiach, en acabar el debat a la totalitat dels pressupostos al Parlament / Sergi Alcàzar