El 29 de juliol del 2024, ERC anunciava un preacord amb el PSC per a la investidura de Salvador Illa. Feia dues setmanes que, enmig d'una guerra interna ferotge, Marta Rovira havia tornat de l'exili després de l'arxivament de la causa del Tsunami Democràtic i dirigia el partit republicà per la dimissió d'Oriol Junqueras, que ja havia començat la campanya interna per tornar a la presidència. Aquell dia, la llavors portaveu, Raquel Sans, assegurava que s'havia pactat un concert fiscal per a Catalunya, la sortida del règim comú de finançament i la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostos a través de l'Agència Tributària de Catalunya. No era l'única mesura que contemplava el document d'una trentena de pàgines però si el més rellevant i el que la direcció va voler subratllar.
Dos dies després, la militància republicana, que veia com els líders del partit s'anaven tirant els plats pel cap, havia de validar o rebutjar l'acord. Si la majoria de militants hagués optat pel "no", Catalunya s'hauria vist abocada a una repetició electoral per primer cop, però amb un marge molt ajustat, la proposta va tirar endavant. La direcció, que havia fet campanya a favor de l'acord es va imposar: una repetició electoral no semblava un escenari gaire encoratjador per un partit dividit, que havia aconseguit només 20 diputats dos mesos enrere i que ni tan sols tenia un candidat a la presidència de la Generalitat, amb el president Pere Aragonès reiterat de la mira línia després de la patacada. També, però, hi havia diferents veus rellevants dins de la formació que creien que era un error investir a Salvador Illa, però no van ser suficients per fer que aquesta opció sortís guanyadora. Durant la campanya interna, les diferents candidatures es van anar posicionant respecte d'aquest acord i tots, menys Oriol Junqueras, van explicar que havien votat en la consulta.
En la vigília de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat i també del retorn de Carles Puigdemont a Catalunya per assistir, en principi, a aquest ple, Marta Rovira i Lluïsa Moret van signar el pacte en un acte sense convocar a la premsa. Ara que ja ha passat un any, és el moment de fer-ne balanç. Tot plegat tenint en compte que el govern socialista es va quedar sense pressupostos de la Generalitat per a aquest 2025 després que Junqueras s'hi negués en rotund amb el que en aquests últims mesos ha estat el seu gran lema: "No hi haurà nous acords fins que no es compleixin els que ja han estat signats". Sí que hi ha hagut pactes pels tres decrets de suplement de crèdit del Govern socialista, que han tirat endavant amb el suport d'Esquerra i els comuns.
El finançament, la gran fita
Bona part de la militància d'ERC que va votar a favor de l'acord ho va fer amb la promesa del nou model de finançament per escrit. En la recta final de la legislatura, Pere Aragonès i la consellera Natàlia Mas ja havien plantejat la proposta. De les 28 pàgines del pacte, més de cinc anaven destinades al segon punt, un "acord per un nou model de finançament". En el text es recullen les "greus deficiències per a Catalunya" dels diversos models de finançament i quedava per escrit que "no es tracta de reformar el model de finançament comú, sinó de canviar-lo sobre un nou paradigma basta en la singularitat i bilateralitat". Els dos partits van acordar que fos la Generalitat qui "gestioni, recapti i liquidi i inspeccioni tots els impostos tots els impostos suportats a Catalunya", una tasca que correspon a "l'Agència Tributària de Catalunya". Pel que feia la implementació, el text establia que s'havia de formalitzar durant el primer semestre en una comissió bilateral, que es va acabar celebrant el 14 de juliol, i impulsar els acords amb modificacions legislatives necessàries. També concretava que "el primer tribut en què s’avançarà en l’aplicació dels objectius de la implementació del nou model de finançament serà l’IRPF" i que s'havia d'assegurar la seva "execució al llarg de l’any 2026".
El 14 de juliol, al Palau de la Generalitat es va celebrar la reunió de la Comissió Bilateral, sense la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, a qui ERC ha convertit en la diana dels seus retrets per haver posat per davant de la seva feina com a vicepresidenta del govern espanyol el seu paper com a candidata del PSOE a Andalusia on la possibilitat d'un sistema de finançament singular per a Catalunya no agrada gens ni mica. El que va sorgir d'aquella reunió, on no es va garantir el principi d'ordinalitat, tal com van deixar clar l'endemà des de la Moncloa, va topar amb el rebuig d'ERC, que han carregat contra el pacte en considerar-ho totalment insuficient. Dues de les veus més dures contra l'acord van ser les de les expreses polítiques, Carme Forcadell i Dolors Bassa, que van arribar a parlar d'una presa de pèl.
Del 2026 al 2028 i amb el focus ara a Madrid
A canvi de l'últim decret de suplement de crèdit, ERC va pactar amb el PSC que el Pla Director de l'Agència Tributaria Catalana es publiqués abans del 31 de juliol. Sobre la botzina, la Conselleria d'Economia el va publicar aquest dijous a la tarda i si bé en el text es detalla com s'ha de redimensionar aquest ens per fer possible el nou model de finançament, la dada més rellevant de totes és que allunya la gestió de l'IRPF: del 2026, que és el que havien signat PSC i ERC, al 2028. Després de mesos sent, almenys en públic, molt optimistes, l'oposició independentista al Govern i també veus crítiques dins d'ERC van posar el crit al cel pel que consideren com un nou endarreriment i incompliment de l'Executiu de Salvador Illa, però els republicans van sortir amb un altre to.
El portaveu del partit, Isaac Albert, va deixar clar en una entrevista que el problema no era aquest Pla Director, que va descriure com a "fum" i un document "purament tècnic", sinó el fet que encara no hi hagi un acord amb el PSOE per les reformes legislatives necessàries, que hauran de comptar amb el suport de tot el bloc de la investidura. A mitjans de juliol, els republicans ja van deixar clara la seva voluntat de presentar en solitari aquesta proposició de llei per modificar la LOFCA, entre altres normes, tot i que la voluntat era fer-ho conjuntament amb el PSOE. "Més enllà dels terminis necessaris, és imprescindible que es produeixin canvis normatius a Madrid, com en la LOFCA o la llei de cessió dels impostos a la Generalitat. Això és el que està aturat, el que no avança", va lamentar divendres, reiterant que si aquestes modificacions legislatives no es produeixen, no només no es recaptarà l'IRPF a Catalunya fins al 2028, sinó que tampoc el 2029: "En el moment en què estem ara, no serà ni el 2028, ni el 2029".
Traspàs de Rodalies: avenços en una nova empresa adscrita a Renfe
Durant les negociacions, Rovira insistia que l'acord havia de tenir tres potes. La primera, el finançament; la segona, Rodalies. El traspàs integral del servei de trens, que és un gran maldecap pels usuaris arreu del país que no confien a poder arribar a temps a la feina, al metge o als seus plans d'oci ja que no es poden refiar que els combois arribin a hora, era una de les grans prioritats d'ERC. Ja formava part de l'acord amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez el 2023, perquè les negociacions s'han de fer, bàsicament, amb el ministeri de Transports. Però va tornar a aparèixer en el pacte per a la investidura d'Illa, posant per escrit el desplegament de l'anterior entesa. Concretament, es reclamava el traspàs de les primeres infraestructures durant el 2025 i abans que acabés l'any passat, haver transferit el dèficit d'explotació de RENFE de 2023 i presentar el traspàs de la nova empresa operadora. A mitjans de desembre del 2024, el govern espanyol va autoritzar la transferència de 283,4 milions d'euros per compensar el dèficit d'explotació de Rodalies.
Els estatuts de la nova empresa van ser aprovats tot just aquesta setmana tant pel Consell Executiu com pel Consell de Ministres, a Barcelona i a Madrid. Rodalies de Catalunya tindrà el domicili social a Catalunya i comptarà amb un capital inicial de dos milions d’euros. Estarà constituïda per la Generalitat en un 49,9% i per Renfe Viajeros en un 50,1% i el Consell d’Administració tindrà quatre membres proposats per l’Estat i cinc de proposats pel Govern, entre els quals es triarà la presidència, que tindrà vot de qualitat. El dia abans, ERC havia celebrat que es tractava d'un pas històric i que mai no s'havia arribat tan lluny en un traspàs llargament reivindicat. Aquesta empresa estarà adscrita, però, a Renfe. Almenys inicialment. Després de grans protestes per part dels sindicats ferroviaris, Esquerra va evitar anar al xoc amb els treballadors i va acceptar aquesta adscripció inicial de l'empresa, però advertint que havia de ser transitòria i donant un marge de dos anys. De moment, des del Govern, asseguren que no hi ha cap calendari per a la qüestió.
La qüestió nacional, en pausa
La tercera pota la qual es referia Rovira era la qüestió nacional. La resolució del conflicte polític era el primer punt del text i resolia que s'havia de construir una Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític. Era l'element que tenia un termini més marcat: segons l'acord, aquesta s'havia d'impulsar en el primer ple del Parlament, posterior a la constitució del nou Govern de la Generalitat. Illa va ser investit el 8 d'agost, el següent ple es va celebrar el dijous 5 de setembre, quan va explicar la constitució del Govern i fins el 8 d'octubre, amb el debat de política general, els diputats no van tornar a omplir l'hemicicle. Aquesta Convenció Nacional, que ha d'estar presidida per un diputat d'ERC continua guardada en un calaix. Això, però, no ha suposat un conflicte entre els socis, ja que els dos partits van acordar demorar la seva creació fins que més grups s'hi volguessin sumar, davant el rebuig de Junts i la CUP a participar-hi. Cal tenir en compte que aquell moment era un dels punts més àlgids de la crisi interna d'ERC, amb els retrets escalant, Junqueras havent presentat la seva proposta a Olesa de Montserrat i la resposta de Rovira.
Llengua i Unió Europea
Tot i que per ERC, segons va manifestar la direcció en aquell moment, aquests eren els tres punts claus de l'acord -amb un compliment molt desigual un any després-, no eren, ni molt menys, els únics elements que recollia el pacte. També fixava com una prioritat la protecció de la llengua catalana. En els últims mesos de legislatura, Aragonès treia pit de la feina feta en aquest sentit i, després d'una campanya electoral on Salvador Illa va ser notícia per parlar de Lérida o Bajo Llobregat, van pactar la creació d'una conselleria de Política Lingüística. També la signatura del Pacte Nacional per la Llengua que el nou conseller, Francesc Xavier Vila, ja havia treballat com secretari general en l'Executiu dels republicans. Va arribar amb retard i sense el suport de Junts i la CUP, però està en marxa. Els republicans també van voler deixar per escrit el compromís d'Illa amb la conselleria d'Acció Exterior, que s'ha mantingut en l'organigrama del Govern, i a estendre la xarxa de delegacions de la Generalitat arreu del món. Des de la Xina, aquesta darrera setmana, el president ha anunciat una nova delegació a Pequín, amb la què ha fet enutjar PP i Vox. En aquest sentit, el Govern ha complert el compromís d'aprovar el cos d'Acció Exterior, que ja ha vist la llum al Parlament.
Pendents de l'I1
Una de les grans propostes del Govern Aragonès que es va quedar a mig fer amb l'avançament electoral sobtat va ser la gratuïtat de tota l'educació infantil, com a mesura per garantir l'equitat entre les famílies. Tot i que es va posar en marxa en el segon curs, l'objectiu del govern republicà era estendre-ho també a tota l'escola bressol, però no va ser possible. En el pacte d'investidura es va recollir mantenir l'I2 de franc i ampliar-ho també a l'I1, però és una qüestió que encara no s'ha implementat, tot i que el Govern ha volgut mostrar repetidament el seu compromís en fer-ho realitat. El que si que s'ha mantingut és el val escolar de 60 euros per a les famílies per a la tornada a l'escola, tal com es va pactar.