Pilar Castillejo és la presidenta del grup parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) al Parlament de Catalunya, càrrec que ha assumit aquesta legislatura després de la dimissió de la diputada cupaire Laia Estrada el juliol del 2025. Amb una trajectòria lligada al moviment independentista i a l’activisme social, Castillejo ha passat per diferents espais de base i de política municipal al Ripollet abans d’assumir un paper destacat en l'àmbit parlamentari. Amb ella, repassem la situació de la llengua catalana, el futur del català a l'escola, les relacions entre els anticapitalistes i el PSC, el problema de l'habitatge, la presència de mossos a les escoles o el futur de les esquerres catalanes.
Aquesta setmana el president Pujol ha hagut d’anar a Madrid a declarar. Finalment, però, l’Audiència Nacional l’ha exclòs del judici, tal com aconsellaven els metges. Què li sembla?
Ha estat forçar un viatge innecessari. Ja sabíem que el més probable era que no hagués de declarar per les seves condicions de salut. És una persona d'avançada edat i totes les proves mèdiques que havien presentat ja anaven en aquest sentit. Crec que ha estat un abús que hagi hagut d'anar fins allà a fer aquest viatge. Els tribunals espanyols mai han estat favorables a cap cosa que tingui a veure amb Catalunya.
Se l’hauria d’haver jutjat, tot i això?
Les condicions de salut del president no ho permeten. Per tant, no té sentit això.
Ha trigat massa l’Audiència Nacional en fer tot el procés judicial?
Tenim una justícia lenta, que no té mitjans i que, a més, sempre parla en castellà. Aquests dies també eren notícia les discriminacions masclistes fetes a l’administració i la justícia sortia en el primer lloc. Té el quadre complet: una justícia espanyola que volgudament és espanyola i anticatalana. A més, parla en castellà i és antidemocràtica en contra de les dones. Crec que són raons per les quals hauríem de tenir una justícia pròpia a Catalunya.
Vostès fa unes setmanes denunciaven que a la Junta de portaveus el PSC, el Partit Popular i Vox bloquejaven una llei que van presentar vostès per donar resposta a una possible sentència del Tribunal Constitucional desfavorable a la immersió lingüística i que desprotegís el català a l’escola. Per què creu que el PSC bloqueja aquesta llei?
El PSC no vol que tinguem un debat seriós sobre aquest tema. La seva política no ens permet els avenços en l’ús de la llengua catalana, ni tampoc per donar resposta als tribunals. És una política massa superficial. Per això, la CUP no va formar part del Pacte Nacional per la Llengua. No pot ser que en un moment en el qual tenim una sentència del Tribunal Constitucional que, probablement, generalitzarà l’ús del castellà a les aules i acabi de forma clara amb la immersió no hi hagi cap mesura en contra d’això. No hi ha cap mesura perquè entenem que el PSC ja li està bé la situació que plantejarà el TC, que és el que català i el castellà són iguals a les aules.
Creu que al PSC ja li va bé que el Constitucional emeti una sentència desfavorable?
No sabem en quin sentit serà la sentència, perquè la llei ja permet que el castellà formi part de l’educació a Catalunya de forma curricular. Si el TC acaba dient que curricular i vehicular és el mateix, tal com va dir el PSC quan es va aprovar la llei, doncs ja ho tenim fet. Això, precisament, és el que volem evitar.
S’obren a pactar la tramitació de la seva llei amb el Partit Socialista?
Nosaltres el que veiem necessari és fer mesures. El PSC ja ens ha dit que no la vol ni debatre. Dubtem que el PSC arribi a defensar mesures perquè el català estigui blindat a l’escola. Però nosaltres el que volem és impulsar mesures que comptin amb majories i que puguin ser aprovades i que blindin el català. No rebaixarem aquesta exigència. Per pactar engrunes que ho facin uns altres que és el que està passant ara mateix.
Han parlat amb el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, sobre aquesta qüestió?
Sí. Ja ens va dir que no hi estava d'acord i no creia que fos una mesura que servís.
I per què no està d'acord?
Això se li ha de preguntar a ell. El que veiem és que el conseller no està fent res, més enllà del que pot fer amb el Consorci de Normalització Lingüística. Està ampliant cursos, però què està fent més enllà d’això? Tot allò que va a través d’altres departaments no té cap incidència per tirar-lo endavant, ni amb educació ni amb empresa.
Parlàvem d'una possible sentència desfavorable del TC en aquest sentit. Creu que les institucions estan preparades perquè en els següents mesos s'emeti aquesta sentència?
No sabem quan serà aquesta sentència. És clar que en el context actual a l'Estat espanyol potser al PSOE no li interessa que en aquest moment surti una sentència que sigui desfavorable pel català. Des del Govern tampoc no sembla que els hi afecti gaire, perquè no estan fent absolutament res. En canvi, des de l’escola sí que hi ha una mobilització en aquest sentit. Per exemple, per Sant Jordi es veia Òmnium recollint signatures en contra d’aquesta possible sentència, mentre que la majoria dels sindicats educatius han donat suport a aquesta llei. Les institucions sembla que no estan preparades, però sí que la comunitat educativa i les organitzacions que donen suport a la llengua estan treballant de manera clara per defensar la immersió. De fet, Plataforma per la Llengua ens va ajudar a elaborar aquesta llei.
I com valora l'evolució del Pacte Nacional per la Llengua, tot i que vostès no en van formar part?
Ho vam dir des del principi: aquest pacte conté mesures que, aprovades d'una en una, nosaltres podíem donar el nostre suport. La majoria eren mesures per afavorir la llengua. El pacte no està millorant l’ús del català ni tampoc la necessitat de la llengua. A l’escola ho veiem, mentre que al món de l’empresa tampoc veiem que s’estigui impulsant res. Al món sanitari, l'administració continua sense parlar en català. Continuem amb els mateixos casos de discriminació lingüística. Veiem que realment no és efectiu. Sense anar més lluny, fa dos mesos en el marc de la valoració del Pacte Nacional per la Llengua, el conseller Vila va anunciar que presentaria una esmena al procés de regularització perquè al cap d’un any s’hagués d’acreditar el coneixement de la llengua. Això, ara, ha caigut. Realment, es fa cap mena de política lingüística o el Pacte Nacional per la Llengua és per cobrir i fer veure que se n'està fent alguna, cosa quan en la realitat veiem que no?
Si el TC emet una sentència contrària a la immersió, s'ha de buscar com desobeir
De fet, els consellers o el mateix president parlen, en algunes ocasions, en castellà…
Exacte, totalment. És un Govern que sovint parla en castellà. Recordem les postals de Nadal que ens van enviar en castellà justament als partits que no formen part del Pacte Nacional per la Llengua (Junts i CUP).
En cas que surti una sentència desfavorable, s'hauria de replantejar el model educatiu en català tenint en compte que en els últims anys la immersió lingüística, a la pràctica, no s'ha aplicat?
Si sortís una sentència contrària, crec que el que s'hauria de fer és buscar de quina manera protegim els nostres claustres perquè puguin desobeir aquestes sentències contràries. Majoritàriament, la nostra societat està favor de l’escola en català i, per tant, hem de continuar aplicant la llei d’educació de Catalunya, que diu que el català és la llengua vehicular. Buscarem la manera que s’apliqui aquesta llei i que els nostres claustres i direccions puguin desobeir la sentència.
Però ara ja hi ha mestres que ells mateixos ja ni l'obeeixen i ensenyen directament en castellà...
Sí. Això està passant i és cert. Els joves, a final de secundària, cada vegada surten amb menys ús de la llengua. És important aplicar moltes mesures i no només la immersió. La CUP vam presentar un pla de xoc que contenia moltes mesures en aquest sentit i cal, de nou, donar eines al professorat i sensibilitzar-los, així com més recursos a les aules d’acollida i que siguin només en català. Si volem que l’escola sigui en català, no és només que la sentència no surti desfavorable, sinó que ens ho hem de creure i hem de posar recursos necessaris perquè el professorat tingui suports i s’ho creguin.
Ho ha esmentat abans, però el procés de regularització d’immigrants no inclou el català com a requisit. ERC ja ha dit que és innecessari, amb matisos. Què li sembla?
Necessitem que el català sigui necessari perquè es normalitzi el seu ús. És evident que el que hem de posar és tots els recursos perquè totes aquestes persones que formen part del procés de regularització tinguin accés a l’aprenentatge de la llengua. Això és fonamental. I no només incrementant els cursos, sinó millorant horaris. Si posem tots els recursos a l'abast perquè les persones que formen part d'aquest procés de regularització la puguin aprendre, això és bo per a tothom.
Per tant, és una mala notícia que el govern espanyol ho hagi exclòs…
Sí, nosaltres creiem que n’hauria de formar part.
Canviem de carpeta. En aquesta legislatura vostès han arribat a pactes amb el PSC, sobretot, en matèria d’habitatge. S’ha de seguir en aquesta línia i s’obren a més pactes amb els socialistes?
Vam arribar a un acord puntual amb temes d’habitatge. El PSC ha continuat fent coses amb les quals no hem estat d’acord. Vam arribar a un acord puntual amb una mesura que reclamaven des del carrer o el Sindicat de Llogateres. Era la societat qui ho estava reclamant i ens vam fer portaveus d’aquesta mesura, la qual el PSC va incorporar. El PSC ara mateix el que ens està demostrant és que està molt lluny de les polítiques que nosaltres impulsem. No diem que si es dona un cas similar, nosaltres no negociem, però el PSC està aplicant cada vegada polítiques més reaccionàries i més contràries al nostre procés d’alliberament nacional. Per tant, cada vegada té menys sentit que siguem capaços d’arribar a acords absolutament en res, sigui el model econòmic, de país, d’escola, sanitari o de mobilitat. El PSC està aplicant el pla que tenia pensat des del principi i es veu molt clarament que no s'assembla en res al que nosaltres des de la CUP impulsem.
En matèria d’habitatge s’ha de continuar negociant amb el PSC per aconseguir que s’apropi més a les seves postures?
Defensem sempre fermament les nostres postures. Si el PSC, ERC o els Comuns venen cap aquí, benvinguts siguin. Nosaltres farem tota la força que estigui a la nostra mà perquè això passi i posarem les eines perquè vinguin cap aquí.
Estaríem millor amb un concert com el basc, però l'objectiu és la independència
Tem que es produeixin tensions internes si es negocia amb el PSC, com va passar amb la dimissió de la diputada Laia Estrada?
Crec que la seva dimissió no va venir exactament així… Per a mi, va ser una mala notícia que dimitís i m’hauria agradat molt que continués perquè era molt bona diputada i feia molt bé la seva feina. En cap cas la CUP és un partit que estigui buscant negociar amb el PSC. Estem ara mateix en posicions polítiques bastant enfrontades.
Per a vostès, quina és la solució per resoldre la situació de la crisi de l’habitatge? En els últims anys s’han aplicat polítiques intervencionistes i l’oferta s’ha reduït…
Creiem que construir habitatges tal com s'està fent és una solució, però no és la solució. S'ha de construir més, però això ja s'ha demostrat que no serveix per abaratir. Si tu no fas mesures per controlar el mercat que ja existeix, no serveix de res posar més pisos, perquè llavors tot serà a un preu que ja veiem que no podem pagar-lo. El que cal és posar un fre al preu de l'habitatge i no especular. No pot ser que amb els béns que són necessaris es pugui posar el preu del mercat i que no passi absolutament res i que hi hagi aquests grans especuladors que tinguin milers i milers de pisos i que els utilitzin per afavorir el turisme. Hem d’aconseguir que l’habitatge no sigui un bé per especular, sinó un bé per viure.
Però els topalls i les mesures intervencionistes no poden provocar encara més una disminució de l’oferta i que la ciutadania no trobi habitatges?
Està demostrat que això no està passant, sinó al contrari: s’està promovent habitatge públic i de reserva habitacional, que és necessari per cobrir les necessitats actuals del mercat. Hem de construir habitatge públic si hi ha especuladors que deixen de construir. El que cal ara mateix és fer habitatge públic, no habitatge de promotors privats. Hem de fer front a la crisi de forma molt clara i radical. Cal controlar l’habitatge que ja existeix i anar regulant-lo. Si es fa això, construir no és tan necessari.
A vostès què els sembla l'acord entre el PSC i els Comuns pels “no pressupostos” sobre prohibir la venda especulativa d'habitatges en zones tensionades?
La prohibició de la compra especulativa d’habitatges s’hauria de fer a tot arreu. L’habitatge no és un bé per especular. Si ho prohibeixes en un lloc, l’únic que provocaràs és que tensionem altres espais. Creiem que és un acord insuficient i que els Comuns es van vendre molt de pressa.
ERC i el PSC han acordat recentment el Consorci d'Inversions per garantir que l'Estat executi el que es pressuposta per Catalunya en matèria d'infraestructures. Tot i que ha decaigut al Congrés pels vots contraris de Junts i PNB, què li sembla aquest acord?
Crec que és una sortida després de l’atzucac de l’IRPF i la tensió que va provocar. És una mesura que no ens acosta a allò que Catalunya necessita per a l’àmbit del finançament, que seria poder recaptar tots els nostres impostos per decidir sobre ells i tenir la capacitat de decidir sobre la clau de la caixa. Mentre estiguem en una situació de dependència de l’Estat espanyol serà impossible.
Creu que buscaven una excusa per tirar endavant els pressupostos?
No sé si és una excusa, però sí que han trobat una raó de consens que els permeti avançar.
Tot i això, Esquerra diu que no n'hi ha prou, amb això…
Ells estan negociant el seu pacte. Es va fer molt evident la desavinença amb l’IRPF, que cap dels dos volia.
Creu que hi haurà pressupostos?
És especular, però estan treballant per tenir-los.
Per tant...
Estan treballant per tenir-los. No ho sé…
Ara que parlàvem de la qüestió del finançament, estaria d’acord que Catalunya tingués un tipus de finançament com el del País Basc? El concert econòmic…
Estaríem millor que ara, però jo crec que no hem de perdre vista que el nostre objectiu ha de ser sempre que volem la independència. Tenen molt més la clau de la caixa a Euskal Herria que no pas nosaltres. Per tant, sí, seria millor, però no és el nostre objectiu final.
Buiden el Parlament de sobirania. Hi ha un problema d'espanyolització de Junts i ERC
Què li sembla quan el PSC o la consellera d'Economia, Alícia Romero, diu que és un model que no és solidari i que per això ells no el volen?
No és veritat que no sigui solidari. És una excusa que crec que donen. Hi ha moltes maneres de tenir la clau de la caixa i ser solidari, si calgués. Hi havia plantejaments inicials molt anteriors en què donaven molta autonomia i capacitat de decisió a Catalunya i, en canvi, es mantenien quotes de solidaritat. És clar que en aquest moment afavorir passos que signifiquin més sobirania per Catalunya resta vots a Espanya. Crec que la majoria de les decisions que pren el PSC a Catalunya les pren pensant en Espanya.
Una qüestió que vostès han abanderat aquestes últimes setmanes és la decisió del Departament d’Interior i el Departament d’Educació de posar mossos de paisà a les escoles i instituts conflictius. El Govern, tot i les crítiques de l’oposició, aposta per aquesta decisió. Com valora la resposta del Govern?
És una prova pilot que han començat en aquestes escoles, però si fas una prova pilot és perquè la vols aplicar de forma generalitzada. No sabem l’abast que tindrà. Sí que veiem quina és la resposta de la comunitat educativa. Quan el professorat està demanant més recursos, més personal de suport educatiu, més personal sanitari, psicològic, de suport en temes de serveis socials… En lloc d'això, el que ha optat el Govern ha estat per posar Mossos d'Esquadra a les escoles. El que ens han explicat és que hi haurà un mosso a l’escola de forma fixa que pugui assistir als claustres de professors, a reunions o que pugui assistir a les reunions de convivència. En un centre educatiu el que hem d’apostar és per mesures educatives i ensenyar a resoldre els conflictes de forma crítica i comunitària. Els nens evolucionen, creixen i aprenen a resoldre aquests problemes que sens dubte hi ha. Posem eines i recursos que siguin de suport educatiu i no mesures punitives.
Tot això ho havien demanat als centres, o s'havien mostrat voluntaris per...
Sembla que en una reunió amb centres es va proposar el tema que hi hagués mossos a l'escola i alguns centres es van oferir, però també és cert que es van oferir sense conèixer els detalls de tot això. En el moment que veuen que formaran part dels claustres, hi ha algunes direccions que comencen també a tenir dubtes i a reclamar la concreció. És una cosa molt intrusiva. De fet, des de la CUP hem registrat un requeriment perquè es retiri aquesta mesura.
Ara hi ha un debat sobre el futur de les esquerres. Què li sembla la proposta de Rufián d'unir totes les esquerres en el pròxim cicle electoral?
Des de la CUP ja n'hem opinat. No acabem d’entendre molt bé ni què és, ni què vol Rufián quan presenta aquesta unió de les esquerres sense programa ni dir el motiu més enllà de donar suport al PSOE perquè governi Espanya. No té cap sentit ni lògica política això que està plantejant. Rufián, a Catalunya, separa el problema de la llengua i el problema de l’habitatge sense entendre que el problema és el mateix: un model econòmic que imposa el PSC i que planteja un turisme que ens expulsa. El model que planteja Rufián és molt allunyat de la realitat catalana. Se li n'ha anat una mica… Crec que viu més a Madrid que a Catalunya.
Per tant, és impossible que en el pròxim segle electoral la CUP i Esquerra vagin de bracet...
Bé, no sé si aquest pla de Rufián és el mateix del d’Esquerra.
Tot i això, en alguns municipis sí que Esquerra i la CUP es presenten conjuntament…
Al món local, les sinergies són molt diferents. És impossible generalitzar perquè a cada municipi les persones, el treball conjunt, la manera de treballar és molt diferent i, a vegades, molt independent de les sigles que representa cada grup.
La figura de Rufián té el risc que s'espanyolitzi el debat sobre el futur de les esquerres a Catalunya?
Vivim un moment en què correm molt rics d'espanyolització, perquè tant Esquerra com Junts estan traspassant moltes decisions al Congrés espanyol en lloc de fer la política que s'ha de fer al Parlament. S'està buidant molt el Parlament de sobirania real i crec que aquest problema d'espanyolització l'estan fent tant Junts com Esquerra. Cal tornar a dotar de sobirania aquest Parlament i que es prenguin les decisions des d’aquí i no des del Congrés espanyol.
Creu que tant a Junts com a Esquerra els importa poc la política al Parlament?
Crec que estan buidant de contingut i espanyolitzant en excés la política catalana.
Junts també? Van trencar relacions amb el PSOE…
Sí, però al final els pactes els estan fent a Madrid. Crec que Junts també hauria de centrar la política i venir cap a Catalunya. Si volen fer política catalana l'han de fer des d'aquí.