Poca èpica a la signatura aquest dimarts del Pacte Nacional per la Llengua, que neix amb el suport de només tres dels vuit grups del Parlament. Ni Junts ni la CUP l’han signat. El president de la Generalitat, Salvador Illa, sense fer referència directa a aquestes absències ha assegurat que quedaven “les portes obertes a tots els qui s’hi vulguin sumar”.
Després de tres anys de treballs, al pati de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), on partits i entitats han rubricat el document sota un sol de justícia, una part de les cadires han quedat buides. Hi havia els representants d'Òmnium, que fa costat al pacte, tot i que no hi era el seu president, Xavier Antich, que no hi ha pogut assistir per compromisos acadèmics. Tampoc hi era el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, que fa costat al Pacte tot i que no ha amagat públicament els recels d'aquesta entitat davant de l'acord final. No estava present el president d’ERC, Oriol Junqueras, però sí el president Jordi Pujol, que malgrat la negativa de Junts al text, ocupava una cadira de la segona fila.
Davant dels assistents han signat el pacte els representants de PSC, ERC i els Comuns, així com una vintena d'entitats, encapçalades per Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i l'Institut d'Estudis Catalans, a més de diferents confederacions i col·legis professionals i els principals sindicats i patronals.
En un parlament de cinc minuts, Illa ha assegurat que el document recull un anhel llargament esperat, i ha agraït l’impuls inicial al Pacte de l’anterior govern. El president ha fet repàs de les entitats i partits que fan costat al Pacte i ha assegurat que aquest acord “té les portes obertes a tots els qui s’hi vulguin sumar”. “Una crida oberta i permanent a sumar a favor del català”, ha reblat sense citar en cap moment els partits polítics independentistes que s'han negat a rubricar-lo. Mentre se celebrava l'acte a l'Institut d'Estudis Catalans, al Parlament Junts i la CUP reiteraven les seves reticències.
225 milions
El Pacte situa com a horitzó per assolir els seus objectius l’any 2030; estableix un compromís pressupostari mínim anual de 200 milions; i activa un primer paquet d’accions immediates per al 2025, amb un pressupost inicial de 255 milions d’euros, la qual assegura el Govern que és “la xifra més alta mai destinada a la política lingüística a Catalunya”. Aquest primer paquet es destinarà a diverses iniciatives com una campanya de benvinguda de les persones nouvingudes i facilitar-los l’accés immediat als recursos per aprendre català; la posada en marxa d’un grup de treball del Consell de Diàleg Social per desenvolupar un pla específic de foment de la llengua en el món del treball; un pla de gestió lingüística per als ajuntaments, un pla d’informació i formació en l’àmbit comercial per facilitar el compliment de la normativa lingüística...
Les diferents iniciatives responen a nou horitzons estratègics que s’ha marcat el pla, entre els quals, que el nombre de parlants de català augmenti per sobre del ritme de creixement demogràfic, amb l’objectiu d’incorporar 600.000 nous parlants entre el 2025 i el 2030; garantir la presència del català a tots els nivells de l’administració pública, al sistema judicial i al sector privat, i aconseguir-ne el reconeixement a la UE o garantir el coneixement efectiu del català a les escoles i com a llengua acadèmica normal a les universitats, entre d’altres.
No en detriment d'altres llengües
"L'objectiu final és involucrar la societat catalana en el seu conjunt per incentivar l'ús social del català", ha explicat posteriorment la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, que ha puntualitzat, en ser interrogada sobre si l'executiu deixarà d'utilitzar el castellà en la seva comunicació pública, que la promoció d'una llengua no pot anar en detriment de les altres.
L’elaboració del Pacte sorgeix d’una resolució del Parlament de setembre del 2021, ha estat objecte d’un procés participatiu durant el 2022, durant el qual es van recollir més de 2.500 propostes entre la ciutadania, entitats i societat civil. Això no obstant, tot apunta que el primer desafiament que haurà de fer front per garantir la seva estabilitat serà la sentència del TC que s'haurà de pronunciar sobre la imposició del 25% de classes en castellà dictada pel TSJC.