Oportunitat a la Catalunya Nord per abandonar el nom francès i apostar per un de català, en una consulta ciutadana que finalment comença aquest dilluns i que s'allargarà fins al pròxim 15 d'agost, després d'uns suposats problemes informàtics que n'han endarrerit l'inici. Es tracta d'una ocasió històrica per deixar enrere la denominació francesa del departament —la de "Pirineus Orientals", imposada fa més de dos segles— i adoptar una fórmula que reculli millor la identitat del país, com la de "Pirineus Catalans". Ara bé, la votació no deixa de ser una mica descafeïnada, ja que l'opció que millor reflecteix la catalanitat del territori, "País Català", s'ha eliminat per evitar el veto de l'Estat francès.
És a dir, que hi ha tres opcions sobre la taula. D'una banda, la de mantenir el nom actual, el de "Pirineus Orientals", defensada per aquells sectors que veuen la consulta com una despesa inútil o que rebutgen les diferències de la Catalunya Nord amb la resta de l'Estat francès. És una denominació purament administrativa fruit de l'esperit homogeneïtzador de la Revolució Francesa (1789), que es va crear per amagar les nacions històriques i dividir l'Estat segons simples accidents geogràfics. D'una altra, hi ha la dels "Pirineus Catalans", la millor proposta per introduir el reconeixement identitari en el nom del departament. Finalment, l'opció dels "Pirineus Mediterranis" és una nova marca geogràfica, ara amb l'objectiu d'atreure més turisme i generar més consens. Sigui com sigui, des de París ja han advertit que el nom elegit haurà de ser redactat només en francès.
"País Català", descartat amb polèmica
Entre les opcions, com a mínim se'n troba a faltar una: la de "País Català". Nicolas Garcia, vicepresident del Consell Departamental, ha reconegut que, tot i ser la proposta que més li agradava, va ser descartada per pur pragmatisme, ja que París mai no acceptarà aquest nom: "No volem demostrar que l'Estat francès és jacobí, que no canviarà res sobre aquest tema, ho sabem. Volem fer guanyar un nom que parli de la nostra identitat". Però la polèmica existeix, i des de la plataforma Sí al País Català (Oui au Pays Catalan) han titllat la decisió d'autocensura. De fet, el seu coordinador, Jordi Vera, ha avisat del perill que això suposa, ja que tal vegada es pot desmobilitzar el vot i cedir la victòria als partidaris de "Pirineus Orientals"´. És per aquest motiu que han organitzat una manifestació a Perpinyà aquest dissabte, mentre que la presidenta del Consell, Hermeline Malherbe, ha garantit que es mantindrà la marca turística i social de "País Català" sigui quin sigui el resultat.
La reivindicació d'incloure la catalanitat del departament en la seva denominació oficial ve de lluny, i la indignació també. L'últim episodi va tenir lloc fa deu anys, el 2016, quan l'Estat va imposar una única identitat en el nom de la macroregió: Occitània. Ara, s'ha aconseguit impulsar una votació històrica, en un context en el qual més del 60% dels nord-catalans estan a favor de l'autonomia, i amb un enuig també majoritari cap al centralisme de París. I això que al davant hi ha dos enemics ben difícil: d'una banda, l'extrema dreta del Reagrupament Nacional de Louis Aliot, que ha convertit la Catalunya Nord en el laboratori de les seves polítiques anticatalanes i jacobines —rebutjant, per exemple, l'eslògan de "Perpinyà, la catalana"—; i, d'una altra, el rígid Estat francès, en cas que guanyi l'opció dels "Pirineus Catalans". Per a molts nord-catalans, és ara o mai: pot ser l'última oportunitat en molt temps per abandonar l'orientalitat i reivindicar la catalanitat.