Més del 60% dels nord-catalans estan a favor de l'autonomia i que s'ensenyi català, segons una enquesta publicada aquest dilluns per l'Institut Francès d'Opinió Pública (IFOP) i encarregada pel moviment Regions i Pobles Solidaris (R&PS) —amb motiu de l'inici de la universitat d'estiu de l'organització a Còrsega. D'acord amb el sondeig, el suport a la Catalunya Nord a un estatut d'autonomia és del 67%, i del 64% a l'ensenyament obligatori de la llengua catalana en horari lectiu. L'enquesta es va fer entre els dies 11 i 25 de juliol a 500 persones.
En aquesta línia, destaca la dada que només un de cada quatre nord-catalans (24%) considera que les necessitats de la Catalunya Nord són tingudes en compte pel govern de París, mentre que un 77% dels enquestats és favorable a un nou redefiniment regional de l'Estat francès que tingui més en compte les realitats històriques i culturals. Amb tot, cal no oblidar que un 79% està a favor que França reforci considerablement el poder de les regions. També és reveladora la següent xifra sobre el centralisme mediàtic: el 90% dels nord-catalans consideren que els mitjans de comunicació francesos es concentren massa en la capital.
El reconeixement del català a França
Pel que fa a la llengua i la cultura, el 91% dels enquestats han donat suport a l'ensenyament de la història regional com a complement de la història estatal, mentre que el 87% s'han mostrat a favor del reconeixement oficial de les llengües regionals. El percentatge de suport a la cooficialitat del català és del 77%, i un 64% dels nord-catalans voldrien que els seus representants poguessin expressar-se en la seva llengua a les assemblees locals, amb traducció simultània. Precisament, cal recordar que aquest punt està judicialitzat.
L'enquesta també recull dades d'Alsàcia, Bretanya, Savoia, Còrsega, País Basc Nord i Occitània, en mig de les aspiracions nacionals corses i de Nova Caledònia. En total, la conclusió de l'enquesta és clara: "L'estudi revela una França a la recerca d'autonomia territorial i d'identitat regional, que no amaga el seu suport a les reivindicacions dels regionalistes en l'àmbit jurídic, territorial o lingüístic". "Lluny de ser un fenomen marginal, el regionalisme francès s'afirma com una aspiració profunda a repensar l'organització territorial del país i a fer valdre les seves diversitats culturals i històriques. Aquesta radiografia posa en relleu una paradoxa francesa: la d'un país històricament centralitzat on floreix una demanda creixent de reconeixement de les especificitats regionals", conclouen els enquestadors.
Imatge principal: manifestació a Perpinyà / ACN