Nou anys d'exili forçat, sense trepitjar Catalunya, i dos anys esperant l'aplicació de la llei d'amnistia. És el càstig que han suportat el president Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, que ara ha d'arribar a la seva fi. Si res canvia, el ple del Tribunal Constitucional (TC) aprovarà aquest dimarts, o dimecres, les dues ponències que admeten els recursos d'empara de l'exconseller i secretari general de Junts, Jordi Turull i l'exconsellera republicana Dolors Bassa en considerar vulnerat els seus drets per part del Tribunal Suprem: no va amnistiar-los el delicte de malversació de l'1-O i manté la seva inhabilitació a càrrec públic fins al 2030. Les dues resolucions seran decisives per permetre el retorn del president i els exconsellers exiliats, però no són les definitives. Cal el pronunciament del Tribunal Suprem. A més, la convocatòria d'eleccions generals pel 29 de novembre que ha fet el president Pedro Sánchez aquest dilluns podria interferir en els òrgans judicials. Això no obstant, amb aquestes sentències (contingut que es repetirà en els recursos que resten), el Constitucional dona per tancada la carpeta de la llei d'amnistia, que ja va avalar l'estiu del 2025.
La previsió és que el jutge del Suprem Pablo Llarena apliqui l'amnistia a Puigdemont, Comín i Puig, un cop se li comuniqui la sentència de TC i es publiqui al BOE. El mateix passarà amb la sala Penal del Suprem, que va bloquejar l'amnistia dels condemnats: Turull, Bassa, juntament amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva, que es podran presentar a eleccions. La sentència a favor de l'amnistia de la malversació pot estar enllestida aquest dijous, però falten incorporar-hi els cinc vots en contra dels magistrats conservadors, que ja han anunciat que ho faran, segons fonts de l'òrgan consultades per ElNacional.cat. Poden passar unes dues setmanes fins que no es comuniqui la sentència i els vots al Suprem. Per això, les defenses dels líders polítics no presentaran cap escrit aquest dimarts, i esperaran a la publicació de la resolució. Llarena va assegurar que, si la sentència del TC és clara no trigarà a aplicar-la i arxivar les ordres de detenció a l'Estat espanyol que manté contra Puigdemont, Puig i Comín. Amb aquest calendari, s'espera que el president Puigdemont pugui tornar al país a finals d'octubre o principis de novembre.
Les generals frenaràn els tribunals?
La convocatòria d'eleccions anticipades és un nou factor no valorat fins ara. Habitualment, la convocatòria d'eleccions generals i autonòmiques provoquen que jutges i tribunals deixin decisions i resolucions sobre la taula per no interferir en la contesa electoral. No hi ha cap norma escrita, però es fa així. El darrer cop va ser en les eleccions de l'Aragó, que van fer endarrerir la data de judici del germà del president Pedro Sánchez, David, condemnat a inhabilitació a càrrec públic en primera instància. La convocatòria de les generals pel 29 de novembre pot provocar que s'endarrereixi fins passades les eleccions l'anunci de la data del judici a la dona del president, Begoña Gómez, o la sentència del cas Kitchen, amb l'exministre del PP Jorge Fernández Díaz, jutjat.
El jutge Llarena i la sala penal del Suprem ajornaran l'aplicació de l'amnistia als líders catalans per les eleccions? No és probable, segons fonts consultades. Se sosté que el Suprem, com a agent polític que ha actuat en la causa catalana, ja ha rendibilitzat el cas de l'1-O i com al PP li és més favorable la tornada de Puigdemont que al PSOE, l'alt tribunal espanyol no perdrà ni un minut perquè així sigui. I si se segueix la norma no escrita, el Suprem hauria de deixar sobre la taula la resposta als líders independentistes fins passades les eleccions.
Anar contra la llei
Sigui com sigui, la sentència del Constitucional serà una lliçó jurídica al Suprem. Fa uns setmaners va transcendir el contingut de la ponència que ha hagut de refer el conservador José María Macías per donar resposta a Turull. També ha transcendit el contingut de la ponència feta pel president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, que defensa aplicar l'amnistia a la malversació del procés imputada a l'exconsellera Dolors Bassa. En l'esborrany, Conde-Pumpido acusa el Tribunal Suprem d'haver vulnerat els drets de Dolors Bassa en negar-li aquesta mesura i d'anar més enllà del que la norma de l'oblit penal recollia.
"Aquest tribunal conclou que les resolucions judicials recorregudes no sols han incorregut en una interpretació impredictible dels preceptes aplicables, sinó que, a més, en apartar-se de la finalitat de la llei d'amnistia, no han mantingut el nexe de coherència necessari entre la decisió adoptada, la norma que li serveix de fonament i els fins que justifiquen la institució de l'amnistia", afirma el president del tribunal en la seva ponència. Conclou que "el Suprem ha fundat la seva decisió en una interpretació extensiva, contrària a l'esperit i finalitat de la norma, i internament contradictòria dels pressupostos d'aplicació de les causes d'exclusió regulades de la llei d'amnistia".