Declaració del president a l'exili, Carles Puigdemont, un cop el TC ha aprovat l'amnistia: text íntegre

El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha fet aquest dimarts una declaració institucional després de l'aprovació de l'amnistia per part del Tribunal Constitucional. El que segueix és el text íntegre de la seva declaració:

______

Oficina de Carles Puigdemont

130è president de la Generalitat de Catalunya

Declaració institucional del president Puigdemont

La decisió que ha pres avui el Tribunal Constitucional derrota l'estratègia dels diversos poders públics espanyols que han impedit o han demorat l'aplicació de la llei d'amnistia per raons estrictament polítiques. S'ha acabat el marge per manipular i retòrcer l'aplicació d'una llei vigent des de fa dos anys i quatre mesos. Fins aquí ha arribat l'ordre donada per Aznar per posar bastons a les rodes. "El que pueda hacer, que haga" ja no dona per a més.

El que s'ha acordat avui obliga a acabar l'etapa de repressió política que hem patit des de fa més de nou anys perquè vam votar per la independència del nostre país. Nou anys d'utilització impròpia dels poders judicials per interferir en un conflicte que pertanyia i pertany a la política i que correspon a la política, no als jutges, de resoldre.

En termes de la relació Catalunya-Espanya avui no se soluciona res. L'amnistia forma part de la fórmula per a la resolució del conflicte històric que existeix entre Catalunya i Espanya, però l'amnistia no és en si mateixa la seva solució. Ho hem dit des del primer dia, amb la mateixa claredat amb què subratllem també l'enorme importància política que té la llei, l'enorme significat que té com a desautorització de la repressió i pel reconeixement implícit que aquest no era el camí. Que intentar la mort civil dels líders independentistes, dels líders socials i dels activistes mobilitzats, és propi dels règims autoritaris i, per tant, és inacceptable en una democràcia europea. El que dèiem el primer dia de la primera roda de premsa és perfectament vàlid nou anys després.

Vull posar en valor, avui de manera especial, la determinació i els resultats de l'estratègia de l'exili. Amb els consellers Puig i Comín i amb el coratge, talent i audàcia dels nostres advocats a Catalunya a Bèlgica, Alemanya i Itàlia hem aconseguit mantenir una posició basada en quatre principis que hem respectat escrupolosament:

  1. La defensa de les institucions i la legitimitat de les seves decisions en contra de tot intent de sotmetre-les al caprici repressor espanyol.

  2. La defensa política dels nostres drets fonamentals per aconseguir un marc jurídic que els blindi millor del que no estaven l'any 2017, com són entre d'altres la sentència del TJUE que avala el rebuig de l'extradició del conseller Puig decidit per la justícia belga i introdueix el concepte de Grup Objectivament Identificable de Persones; també la sentència que desautoritza el Parlament Europeu per haver-nos retirat la immunitat per raons polítiques. I naturalment, la sentència europea sobre la llei d'amnistia.
  3. El caràcter irrenunciable del dret a l'autodeterminació i a les accions unilaterals de caràcter democràtic i pacífic que s'escaiguin quan ja s'hagin esgotat totes les vies i intents de solució negociada.

  4. El manteniment del sentit polític de l'exili i, per tant, el refús a tot itinerari personal per resoldre la situació particular de cadascú. Vam decidir anar a l'exili a fer política i no hem parat fins a assegurar que el retorn tingui també sentit polític. No vam anar a l'exili a defensar els partits polítics de cadascú sinó a defensar institucions i drets del poble de Catalunya greument amenaçats pel 155 i la repressió policial i judicial, i en tornarem de la mateixa manera: no pas al servei del nostre partit sinó al servei del nostre país.

Tanmateix, no podem negar que malgrat el fracàs de l'estratègia per extradir-nos i per fer-nos comparèixer davant dels jutges espanyols, malgrat el que és avui una clara derrota dels poders públics espanyols que ens han intentat portar davant d'un tribunal espanyol, inclús l'encara primer ministre Pedro Sánchez que s'hi va comprometre públicament, nou anys de repressió han tingut conseqüències en tots els plans. En el personal i familiar, en el social, en el polític.

Ha perjudicat els nostres projectes polítics que hem hagut de defensar davant dels ciutadans sovint amb les mans lligades a l'esquena; el conseller Comín no ha pogut ocupar l'escó al Parlament Europeu que es va guanyar netament a les urnes; el conseller Puig, o jo mateix, encara no hem pogut ocupar el nostre escó al Parlament de Catalunya. Hem hagut d'afrontar totes les campanyes electorals en una clara desigualtat de condicions, en condicions de greu anormalitat que han acabat tenint conseqüències en els resultats electorals.

Negar aquesta evidència i pretendre que vivim en normalitat, retrobament i concòrdia és mentir, és insultar el patiment de tantes persones que, de prop o de lluny, pateixen les conseqüències de la repressió en les seves vides.

Per això, avui és un dia molt especial per a totes elles. Per a les nostres famílies, per als nostres amics i per a tota la gent que de manera incansable ens ha acompanyat i ens acompanya des del primer dia. Des dels voluntaris que ens proporcionen la seguretat que ni la Generalitat ni l'Estat han estat capaços de donar al llarg d'aquests nou anys, fins a milers de persones que han expressat el seu suport personal de totes les maneres possibles, cada dia de cada setmana de cada mes i de cada any. Mai, mai no ens han deixat sols.

A totes elles els donem les gràcies i els dediquem emocionats la victòria de l'amnistia.

Waterloo, 6 d'octubre de 2026