La situació de les obres d'art de Sixena i el conflicte patrimonial entre Catalunya i Aragó han centrat aquest dijous una de les conferències de la 58a edició de la Universitat Catalana d'Estiu, que se celebra a Prada (Conflent). Amb el títol "Sixena: estat de la qüestió", l'acte ha servit també per presentar el llibre Sixena. Les claus del conflicte, en una sessió en què han participat l'exconseller de Cultura i diputat de Junts, Lluís Puig; l'exconservadora del Museu de Lleida Carmen Berlabé; l'historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep M. Figueres; l'advocat Xavier Muñoz i Puiggròs, i l'historiador Jaume Sobrequés.
La intervenció final de Sobrequés ha estat especialment contundent. L'historiador ha advertit que el desmuntatge de les pintures de Sixena "està a punt de començar" i ha sostingut que, després del fracàs de les vies institucionals i judicials, "només ens queda el poble català". En aquest sentit, ha reclamat una resposta ciutadana per impedir que les pintures abandonin el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Sobrequés ha convertit Sixena en un símbol de la feblesa política de Catalunya i ha definit el conflicte com "una manifestació política de la força repressiva de les institucions espanyoles", amb "l'eventual manteniment passiu de les institucions de govern catalanes". Segons l'historiador, les gestions polítiques, la raó i la llei no han servit per resoldre el conflicte.
Per això, ha apel·lat a la mobilització ciutadana i ha recordat algunes de les grans mobilitzacions de la història recent de Catalunya, com la Marxa de la Llibertat del 1976, la manifestació del 10 de juliol del 2010 contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, la manifestació independentista de l'11 de setembre del 2012, la Via Catalana del 2013, el 9-N i el Primer d'Octubre. "No hi ha ningú capaç de fer guàrdia davant del MNAC per evitar que les pintures surtin del museu?", ha preguntat. Sobrequés ha defensat així una "acció pacífica de força" i ha advertit que també hi hauria responsabilitat ciutadana si les pintures de Sixena acaben sortint del museu "i no ho eviti" el poble català.
Puig denuncia la situació judicial
L'exconseller de Cultura Lluís Puig ha centrat la seva intervenció en les conseqüències judicials del conflicte i en la seva pròpia situació personal. Puig ha recordat que va ser jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que la sentència el va considerar innocent, tot i que ha explicat que l'advocat de l'acusació ha presentat un recurs davant del Tribunal Suprem que encara està pendent de resolució. També ha recordat que el seu predecessor al Departament de Cultura, Santi Vila, encara està pendent del primer judici.
Puig ha explicat que deu consellers de Cultura van signar un manifest per defensar la salvaguarda de les pintures de Sixena al MNAC. Cinc d'ells —Joan Manuel Tresserras, Àngels Ponsa, Ferran Mascarell, Laura Borràs i ell mateix— van presentar una denúncia davant els tribunals aragonesos contra la jutgessa del cas, l'Ajuntament de Vilanova de Sixena i el Govern d'Aragó, als quals responsabilitzaven de la situació. La denúncia, però, no va ser admesa a tràmit. Ara, segons ha explicat Puig, els mateixos exconsellers estan pendents que se'ls imposi una multa per presumpta mala fe processal.
Berlabé: "L'únic que ens queda és explicar la veritat"
L'exconservadora del Museu de Lleida Carmen Berlabé ha posat el focus en la destrucció que va patir el monestir durant la Guerra Civil. Ha explicat que l'incendi va comprometre l'estructura de l'edifici i va destruir nombroses obres d'art, especialment les de la sala capitular. Berlabé ha qüestionat la versió segons la qual les milícies catalanes haurien estat responsables de l'incendi sota les ordres de Lluís Companys. "No hi ha cap prova que cap milícia catalana hagués cremat el monestir", ha assegurat. Segons ha explicat, diverses fonts historiogràfiques apunten que l'incendi va ser provocat per membres del mateix poble, mentre que l'acusació contra les milícies catalanes es basaria en un únic testimoni.
L'exconservadora ha defensat també el paper de la Generalitat republicana en la salvaguarda de les obres i ha lamentat que les peces que posteriorment van ser traslladades al Museu de Lleida acabessin sent objecte del litigi. "Ens han pres les obres de Sixena que van estar salvades per la Generalitat i que van ser traslladades al Museu de Lleida", ha afirmat. Berlabé, que s'ha presentat com l'única persona viva que ha participat en tot el procés des de la segregació del Bisbat de Lleida, ha reivindicat la necessitat de deixar constància de la seva versió dels fets. "L'únic que ens queda és explicar la veritat", ha conclòs.
Figueres acusa les institucions de "passivitat"
Per la seva banda, el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep M. Figueres ha carregat contra la resposta de les institucions catalanes i espanyoles. Ha qüestionat especialment que el Ministeri de Cultura no elabori l'informe que, a parer seu, podria ser necessari per abordar el conflicte amb criteris d'igualtat. "Jo em sento discriminat i ultratjat", ha afirmat Figueres, que ha comparat el cas de Sixena amb altres conflictes patrimonials com el Guernica o la Dama d'Elx. "Amb el català, tot val", ha denunciat.
L'historiador també ha criticat la Generalitat per la seva actuació en el conflicte. "La Generalitat no ha estat a l'altura", ha afirmat, alhora que ha preguntat per què les institucions catalanes han optat, segons ell, per "mirar cap a una altra banda i no actuar". Figueres també ha qüestionat que el cas de Sixena s'abordi de manera diferent d'altres conflictes de restitució patrimonial internacionals i ha reivindicat el principi que "la llei sigui igual per a tots".
Xavier Muñoz qüestiona el recorregut jurídic del cas
L'advocat Xavier Muñoz i Puiggròs ha fet una explicació tècnica del conflicte judicial. Ha recordat que, quan es va iniciar el litigi, estava convençut que Catalunya tenia arguments jurídics sòlids per guanyar-lo, especialment pel que fa a les peces adquirides per les institucions catalanes als anys setanta. Segons ha explicat, les obres van arribar a Catalunya després de diverses compravendes vinculades a les monges de Sixena, que havien emigrat a Catalunya i van dipositar part de les col·leccions a Lleida i al MNAC. Muñoz i Puiggròs ha recordat que el Govern d'Aragó va exercir aleshores una acció de retracte i que el Tribunal Constitucional va dictaminar el 2012 que els béns estaven correctament protegits pels museus catalans.
L'advocat ha situat en una frase de la sentència del Constitucional —"sense perjudici de la propietat civil"— l'origen d'una nova via judicial impulsada des d'Aragó. Segons la seva interpretació, els tribunals aragonesos van assumir els arguments del Govern d'Aragó i van acabar ordenant el retorn de les peces a Sixena. Muñoz i Puiggròs ha defensat que Lluís Puig no va desobeir cap resolució, sinó que va actuar d'acord amb el règim jurídic català que estableix unes condicions per al trasllat de determinats béns dels museus públics. "El fet que hi hagi una nul·litat del contracte no significava que els béns públics poguessin sortir per la brava", ha argumentat.
L'advocat ha considerat que el conflicte ha estat instrumentalitzat políticament i ha denunciat que els tribunals han convertit Sixena en una batalla vinculada al procés independentista. "El primer responsable és l'Aragó i ha fet una acció política contra el veí", ha afirmat. Segons ell, "els culpables no som la Generalitat, sinó els tribunals, el govern de l'Aragó i l'Església". Pel que fa a les pintures murals, Muñoz i Puiggròs ha explicat que la situació jurídica era diferent perquè es tractava d'un dipòsit acordat amb les monges de Sixena. També ha qüestionat que, en el segon litigi, les monges que vivien a Aragó fossin representades per una administració pública.