Fins a nou exconsellers de Cultura han fet pinya aquest dijous al Col·legi de Periodistes a Barcelona per rebutjar el trasllat de les obres de Sixena del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Els exconsellers Àngels Ponsa, Mariàngela Vilallonga, Laura Borràs, Lluís Puig, Santi Vila, Joan Manuel Tresserras, Ferran Mascarell, Caterina Mieras i Joan Guitart han signat un manifest en el qual subratlla la defensa davant dels tribunals i les institucions internacionals de les pintures del museu que "les va salvar i les acull". "Cal evitar un trasllat que podria suposar la pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni cultural", diu el manifest signat pels nou exconsellers, que no compta amb la signatura de l'última exconsellera Natàlia Garriga ni tampoc els dos exconsellers Joan Maria Pujals i Jordi Vilajoana.
Els exconsellers manifesten el seu posicionament després de la sentència del Tribunal Suprem que ordena el trasllat de les pintures morals. "Fruit de l’experiència al capdavant del Departament de Cultura i atenent criteris tècnics i de conservació del patrimoni comú volem fer constar la nostra posició a favor que aquestes pintures continuïn al MNAC", subratllen els extitulars de Cultura, que reivindiquen que les pintures murals de Sixena són un testimoni únic del romànic europeu i són unes obres extremadament fràgils. "No poden ser traslladades sense patir danys irreparables", adverteixen.
Reivindiquen la feina del MNAC
Amb tot, els exconsellers reivindiquen que el MNAC és un dels "pilars fonamentals" del país, juntament amb les seves col·leccions que "permeten comprendre i conèixer l'evolució de l'art catalana des de l'edat mitjana fins al segle XX". De fet, destaquen sobretot la col·lecció d'art romànic , que és considerada una de les més completes del món. "Les pintures murals de Sixena són un bon exemple de la importància del fons d’art del museu i un testimoni excepcional de l'art romànic que s’hi conserva", reivindiquen. Els exconsellers també denuncien que la sentència del Suprem no té en compte "criteris històrics, ni tècnics ni científics". "No ha atès els arguments de legitimitat de la part catalana", asseguren.
En aquest context, consideren que el MNAC ha tingut un paper decisiu en el rescat i n'ha garantit la conservació durant dècades. "Han estat preservades amb les màximes garanties i s’han fet accessibles a tota la ciutadania. Costaria trobar exemples d’intervenció responsable i transparent en la preservació del patrimoni artístic que hi fossin equiparables", adverteixen, que titllen de “perillós” el seu desplaçament.
Així mateix, els exconsellers traslladen el seu suport al MNAC com a institució cultural "de referència internacional" i defensen el principi fonamental de preservar l'obra per sobre de la titularitat o propietat. "Com en el cas de les peces del Museu de Lleida, la incorporació al conjunt patrimonial sota custòdia catalana de peces procedents del territori d’administració aragonesa és molt anterior a la segregació política d’una part del bisbat de Lleida, dins del qual hi havia originalment les obres", asseguren els extitulars de Cultura. De fet, també posen de manifest que el rescat i els acords amb l'orde religiós que n'era el titular van ser "totalment legítims i orientats a la preservació de les obres". "Per això, en cap moment previ a la segregació del bisbat de Lleida el govern aragonès va plantejar cap causa al respecte", asseguren.
Objecció de consciència
Els exconsellers també han plantejat l'opció de l'objecció de consciència per evitar el trasllat de les obres. "No ens poden obligar a fer una cosa que va en contra a la raó per la qual treballem", ha dit l'exconsellera Laura Borràs, que considera la sentència del Suprem com una mostra de "lawfare artístic" i de "catalanofòbia institucional". Tots ells han fet una crida al "sentit comú" i a fer prevaldre els criteris científics als polítics. "L’argument que científicament no es pot traslladar l’obra està per sobre de la propietat en l'àmbit europeu és sagrat", ha argumentat l'exconseller Caterina Mieras. Amb tot, han recordat com, durant el 155, no es va poder evitar que s'enduguessin les 111 peces del Museu de Lleida, mentre que Ferran Mascarell considera que el trasllat de les obres té l'objectiu de "deslegitimar la catalanitat". "S’ha plantejat sovint per part del govern aragonès com si s’hagués produït en el passat algun espoli, però les pintures van ser objectes d’assalt i incendi van ser rescatades, preservades i dutes de la millor forma possible amb un acord entre les autoritats i l’orde de monges", ha recordat l'exconseller Tresserras.