“És una verdadera aberració interpretava.” Així qualifica la defensa de l’exconseller de Cultura i diputat de Junts, Lluís Puig, la petició de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena al Tribunal Suprem perquè el condemni pel delicte de desobediència a la jutgessa d’Osca per la no-entrega de les 44 peces del monestir de Sixena que hi havia al Museu Diocesà de Lleida, el 2017. L’advocat Jaume Alonso-Cuevillas expressa que l’advocat del consistori de Sixena “confon el principi d’autoritat amb el de legalitat”, i que la sentència absolutòria de Puig dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és correcte i fonamentada, segons l’escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres.
L'advocat de Sixena, Jorge Español, fins i tot al·lega "indefensió" perquè l'exconseller de Cultura va ser jutjat en la seva absència, fet possible perquè la pena demanada no és de presó. Puig continua a l'exili per la negativa del Suprem a aplicar-li l'amnistia per l'acusació de malversació de l'1-O. El diputat de Junts, fins i tot, ha demanat l'empara del Tribunal Constitucional perquè revoqui l'ordre de la seva detenció a l'Estat espanyol i li apliqui a norma de l'oblit penal.
La Fiscalia demana la seva condemna
Per la seva part, la Fiscalia, tot i no presentar recurs de cassació, s’ha posicionat a favor de Sixena i ha demanat al Suprem que revoqui l’absolució i condemni Puig a dos anys d’inhabilitació a càrrec públic, que posaria en perill la seva acta de diputat per Junts al Parlament.
El fiscal del Suprem sosté que el TSJC no ha interpretat correctament la paraula obertament que exigeix el delicte de desobediència, i que no n'hi ha prou amb els arguments de Puig que acabava d'assumir el càrrec de conseller de Cultura, que va demanar més temps a la jutgessa d'Osca sense obtenir resposta i que els advocats de la Generalitat van informar-lo que havien presentat un recurs i que calien més gestions.
Per contra, Alonso-Cuevillas afirma que la sentència del TSJC "de manera encomiable analitza la no concurrència d'aquest dol directe exigit per l'injust definit en l'article 410 del Codi Penal, a partir d'una exhaustiva anàlisi de la prova practicada amb la deguda contradicció en l'acte del judici oral, raonant la seva conclusió negadora de manera imbatible".
L'advocat de Puig és ben clar en el seu escrit de resposta al recurs de Sixena: "De manera lamentable, el recurrent oblida que l'element subjectiu de l'injust, tan clarament expressat en l'article 410 del Codi Penal, per l'adverbi obertament, ens condueix a l'exigència de dol directe per a la comissió d'aquesta mena d'injust o delicte, tal com així ho ha expressat la sentència recorreguda. Per tant, la pretensió del recurrent en cassació en el present motiu no és més que una veritable aberració interpretativa, pretenent la vigència de la responsabilitat objectiva per la mera omissió, confonent insistim principi d'autoritat amb principi de legalitat."
I conclou: "Per si no fos prou, el raonament adduït pel recurrent, portant a l'àmbit de la retòrica la voluntat de complir l'ordre, això és de l'exigència de dol directe; ens recorda potser pretensions predicables pròpies del segle XIX, molt allunyades del nostre actual Codi Penal de 1995, atrevint-nos fins i tot a afirmar que grandària atreviment no seria tampoc predicable ni versus codis anteriors, com el de 1983, i el de 1973."