Olga Tubau, una advocada de reconegut prestigi que el gran públic coneix el 14 de març del 2019, quan el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, declara com a testimoni en el judici del procés al Tribunal Suprem. Es va llicenciar el 1985 per la Universitat de Barcelona i es va formar al despatx Jufresa, que va ser bressol de prestigiosos advocats catalans. Olga Tubau —del bufet Tubau & Lajara & Echavarri— va ser també advocada de Santi Vidal —el seu cas es va acabar arxivant— en el procés obert al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, origen de tota la causa general contra l'independentisme.

Tubau és contundent, a la vegada que pacient, en la seva ferma voluntat de desmuntar els casos, als quals dedica un treball silenciós i molt laboriós. L'advocada encercla la presa fins a deixar-la perduda en el seu relat. Els seus interrogatoris comencen provocant respostes curtes per situar els fets i, amb una mena de dansa hipnòtica, Tubau arriba al final acorralant els testimonis. 

Olga Tubau Advocada Trapero - Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

L'advocada ho fa, a més, amb un estil elegant. És una dama enmig d'un terreny pantanós que va desgranant el relat sense enfangar-se. El seu estil peculiar, quan repregunta, quan repeteix paraules concretes de les respostes, no només remarca la importància que vol donar a cada una de les seves preguntes per activar l'atenció del tribunal, sinó que, a més, posa molt nerviós el testimoni, que pot perdre el relat i fer un mal pas enmig de la seva declaració i acabar afavorint el seu client.

Olga Tubau ha guanyat un dels casos més difícils dels darrers anys. No per la prova, precisament. Sinó pel context polític. L'absolució de Josep Lluís Trapero, Teresa Lapana i la cúpula política d'Interior ha estat la primera bona notícia des de l'1-O. Ara, davant la possibilitat que la Fiscalia presenti un recurs, l'advocada creu que la sentència és irrevocable i fa balanç d'aquests darrers tres anys dirigint la defensa del major a ElNacional.cat.

L'absolució és el que volíeu, però, és el que esperàveu?
Em vaig plantejar des que vaig assumir aquesta defensa, a finals de l'octubre del 2017, que l'única sentència que es podia dictar era absolutòria i, després d'analitzar la realitat dels fets, sempre he pensat que aquesta sentència absolutòria la podia dictar l'Audiència Nacional. Sí, me l'esperava.

Tot i el context polític i veient el que ha passat amb la resta de processos judicials relacionats amb el procés?
Jo confiava i segueixo confiant en els tribunals, i respecte d'aquest hi he confiat perquè ens van deixar realment defensar-nos amb la plenitud de l'exercici del dret a defensa, acceptant tota la prova proposada, sent molt tolerants i molt respectuosos en els interrogatoris, el contingut dels informes sense cap limitació temporal... Això també et posa en una situació d'un cert confort i, com a mínim, si aquest tribunal també vol escoltar la prova de la defensa, penses que, si fa una valoració raonable, tens moltes probabilitats que hi hagi una sentència absolutòria. Arribar a judici i dir "no hi ha res a fer", jo no l'he tingut mai, aquesta sensació. Crec que no podria anar a un judici pensant que la feina i l'esforç de tots els testimonis no servirà de res.

El seu client era especial, no només per qui era sinó per com ha preparat el cas amb vostè...
Passa sovint que, pel tipus de tema, l'advocat ha d'entrar en un món que no és el seu. En aquest cas era un món de com funciona un cos policial, com s'estructura, qui és qui... Això necessites fer-ho de la mà del client. Aquí el major Trapero té una intervenció en la seva defensa diferent que en altres casos perquè l'advocat el necessita especialment de cara a entendre els fets i anar veient com pot afirmar i confirmar el que t'explica. I això, forçosament, t'obliga a entrar dins la institució dels Mossos d'Esquadra. 

Olga Tubau Advocada Trapero - Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

Com està Trapero?
Molt content. Es confirma que s'ha fet justícia amb aquesta sentència absolutòria. I no només per la resolució, sinó pel contingut, i perquè se l'ha restablert a ell, a la intendent Laplana i, finalment, a tot el cos en el seu honor professional. Això ho està vivint amb una enorme satisfacció.

Tornarà a ser el cap operatiu del cos? 
Desconec si per part del conseller d'Interior s'ha ofert al major que es reincorpori com a màxim responsable del cos. Tampoc sé, si es fes l'oferiment, si acceptaria tornar. Ni m'ha dit res ni jo ho he preguntat. És una decisió personal i professional.

Aquesta decisió pot interferir en possibles recursos i resolucions?
Jo crec que no.

És una sentència extraordinàriament minuciosa

Pot prosperar el recurs de la Fiscalia si l'arriba a presentar?
Aquí la Fiscalia deu estar estudiant la sentència per finalment decidir si pot articular un recurs que tingui alguna prosperabilitat. No sé si finalment prendrà la decisió de recórrer o no. Si recorre, amb la llei d'enjudiciament criminal a la mà, que recull una doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans en matèria de recursos contra sentències absolutòries, el filtre per poder posar un recurs d'apel·lació en aquests casos és molt estret. Aquí només podrà revocar-se una sentència absolutòria si la valoració de la prova que ha fet el tribunal que ha absolt és absolutament irracional, irraonable, capritxosa i arbitrària. O bé, si ha deixat de valorar alguna prova que podria ser incriminatòria i que per si sola desvirtuaria la valoració final que l'ha portat a la sentència absolutòria. A la vista del contingut de la sentència, que és una sentència extraordinàriament minuciosa, precisa, motivada. I a la vista de l'exposició que fa del que ha estat l'exercici intel·lectual de valoració de la prova, jo sincerament crec que aquesta sentència és irrevocable. 

Amb l'absolució de Trapero, Joaquim Forn té alguna via d'escapament?
No ho sé, perquè és un tema que no m'he plantejat ni he estudiat per determinar si eliminant aquesta suposada connivència amb el cos de Mossos, quedarien elements per poder continuar sustentant la condemna tal com fa el Suprem.

Olga Tubau Advocada Trapero - Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

Li agraden els casos complicats? Acaba amb Trapero i segueix amb Josep Maria Mainat...
No m'agraden especialment... Jo soc una professional liberal que viu dels assumptes i defenses que li encarreguen i anem portant les defenses que arriben al nostre despatx i tenim casos de tot. Casos petits, senzills, mitjans i, de tant en tant, un cas com aquest que és més rellevant. T'agrada? T'hi poses. Et poses a defensar i portes la defensa fins al final. El tema d'en Josep Maria Mainat és un tema que de cop resulta molt complicat per tot el soroll mediàtic que hi ha hagut al voltant del cas. Temes per homicidi, assassinat, n'hem portat diversos. És clar que tots poden tenir una certa complexitat, però el del senyor Mainat no és especialment complex respecte d'altres casos que hem trobat. 

Amb el ressò mediàtic no s'hi sent còmoda, oi?
No. Gens.

Però porta molt bé la relació amb la premsa...
Jo el que sempre he intentat fer, perquè valoro moltíssim la vostra feina, és respondre amb una trucada o un whastapp. Més que saber portar-ho, és un tema de correcció entre professionals. Durant tres anys no he dit res i no he sortit mai als mitjans perquè és una premissa de Tubau & Lajarra & Echavarri. Quan un tema està pendent de resolució judicial, la feina s'ha de fer de portes cap al procés, no de portes enfora, i intentem evitar judicis paral·lels. Ara, arribats al final del judici contra Trapero i amb una sentència, sigui la que sigui, hi ha una certa obligació professional de fer la valoració de la sentència i aclarir dubtes. La raó per la qual no apareixem és aquesta. Tampoc estem molt còmodes. Pot semblar que estic relaxada, però sempre em tensa una mica atendre-us, per si dic alguna cosa que pugui molestar les altres parts o el meu client.

La seva imatge surt a la llum pública durant el judici al Tribunal Suprem quan declara Trapero com a testimoni...
És una declaració que va veure mig país. Es veu i se sent Trapero i se'm veu al costat. I, de cop, existeixo per a una part de la societat que no sabia qui era. I pel contingut de la declaració. Tot el que va dir en el Tribunal Suprem és exactament el que ja havia dit en les tres declaracions a l'Audiència Nacional i, des d'aquest moment, la idea que hi pot haver és que aquesta advocada tenia aquestes dades, el pla de detenció i no n'havia parlat mai. És veritat que a partir de la declaració de Josep Lluís Trapero al Suprem hi ha un abans i un després. 

Josep Lluís Trapero s'hauria pogut acollir al seu dret a no declarar com a processat per un altre tribunal. Qui decideix que declari, vostè o ell?
Ell des del primer minut va dir que volia declarar. Va dir que allà on el cridessin explicaria el que va passar, el que va fer i les decisions que es van prendre. I jo vaig coincidir amb ell que havia de declarar. En el contingut, però, no hi vaig intervenir. Ell és qui va donar el contingut. Jo em vaig centrar en coses més formals, assessorant amb la cronologia dels fets, que es dirigís al tribunal amb to respectuós, tranquil... els consells que donem a tots els clients. Si Trapero no arriba a tenir defensa i el cita el Suprem, si arriba a declarar sense preparació, hauria dit el mateix.

Olga Tubau Advocada Trapero - Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

Ha estat un bon client?
Sí. Quan hi havia alguna discrepància amb alguna cosa puntual i hi podia haver dues visions o opinions, les hem comentat, les hem argumentat i si al final jo em mostrava inflexible quant a la meva decisió, si era una decisió raonable, ell deia de fer-ho com jo deia. Però no ha hagut de ser especialment obedient perquè hem estat molt d'acord. 

El que no s'ha vist en el judici és la manca de contacte amb els dos acusats polítics. En cap moment Pere Soler i Cèsar Puig van interactuar amb Trapero i Laplana. Això era estratègia de defensa?
No. Més que estratègia de defensa és que és un fet. El que va ser l'actuació política i l'actuació com a cos està molt diferenciat. No hi ha vasos comunicants. Es defensaven coses diferents. El punt de partida del Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional és totalment diferent. Al Suprem els acusats arriben dient que tenien un mandat de les urnes i reconeixent el que han fet. En el judici de Trapero l'acusació de connivència amb el Govern, l'acusació que volen fer el referèndum i que farien el que calgués, es nega rotundament. Són dos punts de partida que no tenen res a veure. 

Tampoc s'ha vist l'acompanyament que hi havia per part dels Mossos i serveis jurídics del cos... 
Aquesta defensa, sense aquelles persones que també ens han acompanyat tots aquests mesos a l'Audiència Nacional, i assenyaladament la Mari Pau Martí, que és la cap del departament jurídic de Mossos, i el comissari Ferran López, jo no hagués pogut portar el cas i defensar-lo. Han estat peces fonamentals. Aquesta defensa s'ha pogut sustentar, sobretot, per tot el que ja s'estava fent al setembre i octubre també a nivell jurídic des de l'àmbit de Mossos. I això ho ha fet la Mari Pau Martí. Jo sense ella no hauria pogut portar el judici com l'he portat. I l'ajuda inestimable del Ferran. En Ferran López hi ha estat des del minut u. Tenia informació que no tenia Trapero. Què ha passat a les reunions de coordinació amb Pérez de los Cobos? Això Trapero no ho sap, no hi era. De què parlava el Ferran quan li trucava el coronel Mariano Martínez de la Guàrdia Civil durant la jornada del 20-S? Són dos exemples entre molts.

No és una guerra entre cossos

Olga Tubau Advocada Trapero - Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

Amb quin moment es queda de tot aquest procés?
Em quedo amb el tracte del tribunal. I no és per fer la pilota. Poder fer un judici a qualsevol jurisdicció on et deixin treballar és realment extraordinàriament satisfactori. I pel major, em quedo amb el tracte que van tenir els agents del CNP que estaven amb nosaltres. Tots els dies a totes les hores teníem un agent de la policia espanyola. El tracte d'aquests agents no es va limitar a un tracte respectuós, professional i correcte, va ser un tracte moltes vegades afectuós i afable. I jo veia que el major Trapero, quan revivia dins la sala una certa acritud de determinats agents dels cossos i forces i seguretat de l'Estat, que en els moments de recés hi hagués un altre tracte d'agents d'altres cossos era important. Això vol dir que no és una guerra entre cossos. Això va ser un problema entre determinades persones de determinats cossos. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat