Doncs sí, ha estat un impacte. Perquè els “trincus” són un referent per diverses generacions i perquè ell és molt conegut entre la fauna periodística i mediàtica. I ja se sap, som una fauna mooolt endogàmica que ens encanta parlar de nosaltres mateixos, del que ens passa i del que ens envolta. Però sobretot perquè la història té tots els elements per un “Crims” d’en Carles Porta: conspiració familiar, diners, gelosia, venjança, una parella amb molta diferència d'edat i una dolenta perfecta per ser la típica dolenta perfecta. Però, sobretot, hi ha un element fo-na-men-tal: intuïm que hi ha una veritat amagada. O millor dit, ens agrada pensar que hi ha una veritat amagada. I això és el que més ens atrau perquè ens permet especular, un dels esports favorits dels éssers humans.

En Josep Maria Mainat, una persona que coneix millor que ningú com funciona la trituradora mediàtica perquè ha estat un dels productors televisius més importants d'Europa, ha optat per no fer declaracions i desaparèixer. La seva dona/exdona va intentar assassinar-lo i la notícia està destinada a ocupar hores i hores de TV. D'aquella TV d'entreteniment que primer tracta d'aquest intent d'assassinat amb un munt de gent que no té res a aportar, a banda de les seves suposicions, i seguidament treu un esperpent humà esbudellant la seva pròpia vida en directe a canvi d'unes veces en forma de bitllets d’euro i una fama que dura el que tarden en tornar de publicitat.

Davant d'això, en Mainat sap que la recepta perfecta per afrontar el seu cas és, no ja no sortir de casa, no, no. Es tracta ni tan sols de treure el cap per darrere d'una cortina de la finestra. Esclar, perquè a la porta del que fou el seu domicili ja hi té palplantats un munt de càmeres de TV esperant el pas d'una mosca per convertir-la en un exclusiva mundial. La mosca. És allò de veure un ciutadà-reporter (o una ciutadana-reportera) prement el timbre de la casa a veure si obté resposta o un munt de persones amb micro perseguint algú que surt i pretén llançar una bossa de brossa al contenidor. Uns càmeres i uns reporters, per cert, que vagi vostè a saber si a algun d'ells algun cop en Mainat els ha pagat una nòmina. Perquè aquest món és molt petit i avui treballes aquí i demà allà.

Però en aquest cas ell no és la peça de caça major. No, no, aquí el sant Cristo gros és ella. Els programes controlats per les grans productores de l'entreteniment televisiu pagarien molts milions per entrevistar-la. Tants que potser ja no li caldria l'herència per la qual, presumptament, ha estat disposada a matar. Però mentre ella no arriba, si és que arriba algun dia, i si no hi arriba no serà per ganes dels fabricants de l'espectacle, sempre hi ha secundaris disposats a barallar-se per les engrunes.

Aquest matí mateix, a T5 hem tingut un espectacle transmès a Twitter pel compte @donchalecos a través de diversos vídeos. Aquí en té un parell, per si vol posar-se al dia:

Efectivament, una senyora estranya fent coses estranyes i explicant coses estranyes just davant de les càmeres. Tot tan estrany que a la tarda la Guàrdia Urbana de BCN (compte, no els Mossos) ha acabat detenint-la a ella i a un individu que era a dins de la casa. El tema només ha començat i encara veurem coses i personatges que ni imaginem. I la majoria de consumidors n'estarà pendent. Però molts faran allò tan català de mirar-s'ho en la soledat del WC, perquè als catalans aquestes coses no ens interessen gens. En públic, esclar. En públic ens fem els ofesos si algú ens treu el tema. Ara, en privat hi suquem la producció anual del gremi de flequers. La de tot Europa. I com que fem curt, acabem fent servir galetes. De Santa Coloma de Farners, naturalment! O al menys això diem...